La contaminació asfixia Nova Delhi

El nivell de pol·lució de l'aire de la capital índia és 30 vegades més gran del que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS)

Una mena de boira tòxica cobreix tota la ciutat de Nova Delhi. La capital de l’Índia té uns 32 milions d’habitants, els quals respiren cada dia aire contaminat. En els últims dies, la pol·lució de l'aire ha assolit nivells alarmants i ha superat 30 vegades el que és recomanable segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

L'OMS considera perillosa una exposició diària a partícules fines PM 2.5 de més de 15 micrograms per metre cúbic d'aire (µg/m3). Aquestes partícules serveixen per mesurar la quantitat de pol·lució que hi ha a l'aire i una exposició continuada pot provocar greus problemes de salut. Per exemple, malalties respiratòries com ara bronquitis o asma.

Per fer una idea del problema a la capital índia, la concentració de PM 2.5 va arribar a assolir una mitjana de 462 µg/m3. Segons el rànquing mundial elaborat per la companyia suïssa IQAir, Nova Delhi fa uns quants dies que encapçala el primer lloc com a ciutat amb la pitjor qualitat de l'aire del món.

Després de conèixer la situació, el govern de Nova Delhi ha aprovat un pla de mesures restrictives. De manera temporal, ha tancat les escoles primàries, suspès les activitats de construcció que no siguin essencials i prohibit la circulació de vehicles contaminants.

També ha desplegat aspersors d'aigua per dissipar la boira tòxica i recomana als ciutadans utilitzar màscares per evitar la contaminació.

Lluny de millorar, el ministeri de Medi Ambient va advertir que la situació podria empitjorar els pròxims dies amb el Diwali, festival hindú que se celebra el 12 de novembre i en què es tiren petards. Aquests contenen una varietat de compostos químics i metalls pesants que s'alliberen quan exploten i també són contaminants.

Mala qualitat de l'aire a l'Índia

Índia és un dels països amb major nivell de contaminació del món. Especialment preocupant és la pol·lució de l'aire, que cada any causa problemes de salut que van des d'irritació d'ulls fins a malalties respiratòries i cardiovasculars. A més, la contaminació de l'aire contribueix a un gran nombre de morts prematures a la zona.

Una persona a l’Índia té cinc anys i tres mesos menys d’esperança de vida per culpa de la contaminació atmosfèrica, segons l’Índex de Qualitat de Vida de l’Aire elaborat per la Universitat de Chicago. La situació encara és més alarmant a la capital, Nova Delhi, on la contaminació escurça l'esperança de vida en 11,9 anys.

La mala qualitat de l'aire a l'Índia té diverses causes. Entre elles hi ha la crema de residus agrícoles, que és una pràctica comuna a les àrees rurals del país. La crema de rostolls de cultius s'utilitza per aclarir el terreny, eliminar els residus després de la collita i preparar el terra per a la propera sembra.

El problema és que aquesta pràctica allibera una gran quantitat de partícules i gasos contaminants a l'atmosfera, cosa que contribueix al canvi climàtic ia l'augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle.

Alhora, el ràpid creixement industrial i la urbanització a l'Índia han portat a un augment en les emissions de gasos contaminants i partícules a l'aire. L’ús generalitzat de carbó com a font d’energia per cuinar i escalfar les llars també és una altra font important de contaminació.

L'abril del 2023, l'Índia va superar la Xina i es va convertir al país més poblat del món. L'augment del nombre d'habitants (1.428 milions) generarà possiblement una pressió mediambiental addicional sobre el planeta.

Contaminació a grans ciutats

La contaminació a grans ciutats és un problema comú a tot el món. Aquestes zones urbanes són nuclis d'activitat industrial, comercial i de transport, cosa que comporta un gran consum d'energia i generar una quantitat significativa de deixalles i emissions.

Segons dades de les Nacions Unides, les ciutats consumeixen el 78% de l'energia mundial i produeixen més del 60% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Tot i això, abasten menys del 2% de la superfície de la Terra.

Això vol dir que les emissions i la contaminació es concentren en un espai relativament reduït, cosa que pot donar lloc a problemes de qualitat de l'aire i soroll, així com a l'augment desproporcionat de les temperatures en allò que es coneix com a “illes de calor” .

Les “illes de calor” són zones urbanes que experimenten temperatures molt altes degut a la concentració d'elements com ara edificis, paviments i activitats humanes. La calor generada pels cotxes, les fàbriques i els sistemes de calefacció i aire condicionat, sumats a la manca de vegetació, contribueix a augmentar la temperatura en aquestes zones.

Edificis alts, asfalt, infraestructures, activitats humanes... Saps què és una “illa de calor” i quines són les conseqüències d'aquest fenomen? 🏝️🥵 #JREstiuhttps://t.co/FJ3PTGU17Z

— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) August 31, 2023

Tota aquesta situació repercuteix negativament en el canvi climàtic, que és una amenaça global que afecta la salut pública i la biodiversitat. Per aquesta raó, la comunitat científica defensa la urgència de prendre mesures significatives per pal·liar situacions tan preocupants com la que actualment viu la ciutat de Nova Delhi.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!