La cimera de l’OTAN reuneix els principals líders mundials

La guerra a Ucraïna serà un dels temes principals de la trobada, liderada pels Estats Units i la Unió Europea

L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) celebra el 29 i 30 de juny una cimera internacional a Madrid (Espanya), on els 30 països membre d'aquesta aliança militar s'han reunit amb representants d'altres països per parlar sobre temes de seguretat global com la Guerra a Ucraïna.

L'OTAN té la seva seu a Brussel·les (Bèlgica), on els membres es reuneixen regularment per debatre diverses qüestions: des de les estratègies de defensa fins a la intervenció en altres conflictes del món. Ara bé, de manera excepcional, de vegades s'organitzen cimeres per prendre decisions importants o anunciar la incorporació de nous membres.

En aquest sentit, la cimera de Madrid estarà marcada per temes d'actualitat com la guerra a Ucraïna, l'enfrontament dels Estats Units i la Unió Europea amb el president de Rússia, Vladímir Putin, o la incorporació de Suècia i Finlàndia com a nous membres de l'OTAN.

La celebració de la cimera ha anat acompanyada d'un gran dispositiu de seguretat: prop de 10.000 policies patrullen els carrers de Madrid i fan controls de trànsit en diferents punts, mentre diversos caces, avions militars i helicòpters sobrevolen els edificis de la ciutat per vigilar-la com mai.

A més dels 30 membres de l'OTAN, també hi participen els països de la UE que no són membres (Suècia, Finlàndia, Àustria, Malta, Xipre i Irlanda) i representants de països aliats com Bòsnia i Hercegovina, Jordània, Mauritània, el Japó, Austràlia, Corea del Sud i Ucraïna.

Aquesta ha estat també la primera visita del president dels Estats Units, Joe Biden, a Espanya. Biden s'ha reunit amb el president espanyol, Pedro Sánchez, i han acordat ampliar de 4 a 6 el nombre de vaixells destructors a la base de Rota, una base militar de l'exèrcit dels Estats Units en territori espanyol. L'objectiu és ampliar la capacitat de l'escut antimíssils de l'OTAN davant de possibles atacs.

Dies abans que comencessin els primers actes i que la ciutat es blindés de policia, milers de persones van participar en una manifestació contra l'OTAN, defensant la resolució pacífica dels conflictes armats. D'acord amb els col·lectius que organitzaven la marxa, aquesta aliança militar s'ha convertit en una arma política per justificar guerres i invasions.

Finlàndia i Suècia: els nous candidats

La candidatura de Suècia i Finlàndia ha fet un pas molt important les últimes hores gràcies a la retirada del veto de Turquia, que forma part de l'OTAN des del 1952. Com a país membre, Turquia té dret a vetar l'entrada d'altres països, i això sempre depèn dels interessos polítics.

En aquest cas, el veto de Turquia es devia a la seva proximitat a Rússia: a diferència d'altres líders internacionals que han criticat el govern rus per la invasió d'Ucraïna, el govern turc ha adoptat una posició neutral i ha organitzat diverses reunions per impulsar les negociacions de pau (però sense gaire èxit).

El canvi d'opinió de Turquia no ha estat a canvi de res: el president turc, Recep Tayyip Erdogan, exigia el suport de Suècia i Finlàndia en la lluita contra el PKK, partit kurd que lluita per la independència del Kurdistan dins del territori turc. Amb el nou acord, Suècia i Finlàndia inclouran el PKK en el llistat de grups terroristes i, per tant, hauran de cooperar amb el govern turc i extradir els polítics i activistes kurds (encara que sol·licitin asil per estar perseguits a Turquia, per exemple).

D'altra banda, l'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN també pot provocar represàlies per part de Rússia, que ja va tallar el gas a Bulgària i Polònia per haver donat suport al govern d'Ucraïna. En el cas de Finlàndia, que comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia, la població fa dècades que es prepara per fer front a un possible atac.

Passat i futur de l'OTAN

L'OTAN és una aliança política i militar que es va crear el 1949 a principis de la Guerra Freda, un període de tensió política que va dividir el món en dos blocs liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica.

En aquell moment, representants de 12 països van signar el Tractat de Washington i es van comprometre a defensar-se mútuament en cas d'agressió contra qualsevol d'ells. Amb aquest tractat, els Estats Units buscaven aliar-se amb altres països i ampliar la seva influència en el món.

Al llarg de 70 anys, l'OTAN ha anat ampliant el nombre de països membre fins als 30; els últims van ser Montenegro (2017) i Macedònia del Nord (2020). En l'actualitat, Bòsnia i Hercegovina és l'únic país que està seguint un Pla d'Acció per a l'Adhesió (MAP, per les sigles en anglès): una mena de full de ruta que inclou reformes polítiques i econòmiques necessàries perquè un país sigui considerat candidat. Poden passar diversos anys fins que un país candidat és acceptat.

Ucraïna també era un país candidat a entrar en l'OTAN, però Rússia es va oposar a aquesta idea des del principi per por de perdre influència a la regió. Vladímir Putin ha amenaçat amb estendre la guerra a altres països si Ucraïna entra a l'OTAN.

Avui dia, l'OTAN intervé en conflictes d'altres països que no són membres de l'aliança. Manté una operació d'entrenament a l'Iraq per formar les forces de seguretat en la lluita contra l'Estat Islàmic, a més de dur a terme missions de pau a l’Àfrica. Des de la invasió russa d'Ucraïna, també ha intensificat la vigilància de les tropes russes en territori europeu.

Algunes de les actuacions de l'OTAN han estat qüestionades per violar els drets humans en lloc de protegir la població. És el cas de les intervencions militars durant la guerra de l'Iraq o el bombardeig de Iugoslàvia, que va deixar més de 1.200 víctimes mortals durant la guerra de Kosovo.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!