La banda BTS se separa

La banda musical BTS, un dels grups de K-pop o pop coreà més importants del món, ha anunciat per sorpresa la seva separació temporal després de més d'una dècada de trajectòria i de cançons que s'han convertit en èxits globals com Dynamite, Butter o My Universe.

Els set components del grup, Jin, Suga, J-Hope, RM, Jimin, V i Jungkook volen temps per descansar, trobar la seva “identitat” i desenvolupar les seves carreres en solitari. L'anunci s'ha fet en el marc de la BTS FESTA 2022, una trobada que la banda organitza cada any per celebrar el seu aniversari.

BTS és l'acrònim de Bangtan Sonyeondan, que en coreà vol dir "Més enllà de l'escenari". El grup es va crear l'any 2010, però no va ser fins al 2013 que van debutar oficialment i van fer el salt a la fama amb el senzill 2 Cool 4 Skool. Els integrants d'aquesta boyband destaquen per la qualitat vocal, però sobretot per les coreografies i muntatges dels vídeos musicals.

Els últims deu anys, BTS ha trencat tots els rècords a la indústria musical. L'any passat van aconseguir per segona vegada consecutiva el títol d'Artista Global més venut a tot el món, un reconeixement de la Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica (IFPI).

Han venut més de 30 milions de discos al seu país, han fet 7 gires mundials, han guanyat 9 MTV Vídeo Music Award i 12 premis Billboard, que reconeix els artistes número 1 als Estats Units. A més, els seus vídeos de YouTube acumulen milers de milions de visualitzacions. El 10 de juny la banda va llançar Proof, una recopilació de tres discos amb els principals temes de la banda al llarg de la seva carrera.

Els fans de BTS, coneguts com ARMY, són milions arreu del món i també han contribuït a la popularitat de la banda. Així, durant la pandèmia, el grup va seguir actiu per internet i les xarxes socials per presentar nous temes i mantenir l'interès dels seus seguidors. 

No obstant això, aquest èxit descomunal també ha despertat algunes crítiques dins el sector musical. El portal de música Stereogum, especialitzat en artistes independents, va publicar un article en el qual assenyalava que la qualitat musical de BTS no es corresponia amb els números 1 que estava aconseguint, i que eren els seus fans els que sobredimensionaven l'abast de la seva música.

Més que una banda de música 

L'èxit de BTS els ha portat a trepitjar alguns dels escenaris més importants del món, des de l'Estadi Olímpic de Seül fins a l'estadi de Wembley (Londres), passant pel famós concert d'any nou a Times Square de Nova York.

Al març, la banda va actuar al seu país natal: van omplir l'Estadi Olímpic, amb capacitat per a 70.000 persones, durant tres dies seguits. A més, dos dels concerts es van retransmetre per streaming i el tercer per live viewing: els més fans van poder seguir-lo en sales de cinema de diferents ciutats del món.

La seva capacitat de mobilització és tan gran, que fins i tot van ser convidats a l'Assemblea General de les Nacions Unides per donar un missatge d'esperança als més joves després de la pandèmia de covid, animant-los a treballar junts per crear un món millor.

Els BTS també van visitar la Casa Blanca i es van reunir amb el president Joe Biden per a parlar sobre discriminació i racisme contra la comunitat asiàtica als Estats Units.

A més de l'èxit musical, BTS genera grans beneficis econòmics. Per això l'empresa Big Hit Entertainment, que representa els membres de la banda i gestiona les seves actuacions, concerts i discos, va anunciar la seva sortida a borsa en 2020: d'aquesta manera els fans podien invertir en els seus ídols (encara que, després de l’anunci de la separació, les accions han patit fortes pèrdues).

K-Pop: ídols de masses

El concepte “K-pop” descriu un gènere musical basat en la música pop sud-coreana que barreja altres estils com el hip hop, el rap o la música electrònica. El gènere K-pop és molt famós a Corea del Sud, però els últims anys també s'ha fet popular a tot el planeta gràcies a bandes com BTS, Seventeen o Black Pink.

Es tracta de grups de nois o noies formats per diversos membres, cadascun amb la seva personalitat però amb característiques comunes: són guapos, vesteixen la moda, canten bé i també saben ballar. Les seves melodies són molt enganxoses i les seves coreografies estan pensades al mil·límetre.

Aquests artistes representen les generacions més joves i connecten amb ells perquè tenen els mateixos interessos: roba, gadgets tecnològics, aplicacions i xarxes socials… Les lletres de les cançons retraten el dia a dia dels adolescents, les seves inquietuds i preocupacions, per això han arribat a connectar amb un públic global.

No obstant això, tota aquesta indústria musical amaga una part més fosca: la pressió de les discogràfiques per crear artistes perfectes, que han d'entrenar i formar-se durant anys abans de poder debutar. Aquest nivell d'exigència i esforç encaixa amb la cultura del treball sud-coreana, que porta la competitivitat al límit.

D'altra banda, el fet de ser personatges famosos des de tan joves els col·loca en el punt de mira de tots els mitjans: són el centre de totes les crítiques i es converteixen en l'objectiu de trolls a les xarxes socials. De vegades, aquesta pressió té conseqüències molt greus i porta els artistes a patir depressions, retirar-se del món de la música o fins i tot voler suïcidar-se.