26 desembre 2024
spot_img
26 desembre 2024

Joe Biden, nou president dels Estats Units

El candidat demòcrata ha estat el vencedor d’una de les eleccions més tenses i controvertides de la història del país

Joe Biden serà el pròxim president dels Estats Units. Així ho ha decidit la ciutadania estatunidenca en una de les eleccions més controvertides de la història del país. El recompte de vots encara continua, però de moment el candidat demòcrata ha aconseguit més dels 270 electors necessaris per governar el país.

Les eleccions han estat històriques tant pels resultats com per la situació en la qual es troba el país. La pandèmia provocada pel nou coronavirus i la seva gestió ha estat un dels grans temes debatuts durant la campanya. A més, els resultats ajustats mostren la divisió d’opinions i d’ideologia entre els estatunidencs, situació que haurà d’afrontar Biden.

El candidat demòcrata va posar l’accent en el seu objectiu de buscar la unitat entre estatunidencs, ja que els ciutadans del país s’han anat polaritzant en els últims anys. Especialment des de les eleccions de 2016, en les quals Trump va obtenir majoria.

De fet, mitjans de comunicació i analistes assenyalaven que aquestes eleccions podien entendre’s com un vot a favor o en contra de Trump. “Seré el president de tots els estatunidencs, independentment que m’hagin votat o no”, va exclamar Biden en el seu primer discurs després de conèixer-se el resultat.

 

Biden, un polític de carrera

Joe Biden es convertirà en el president de més edat a ocupar el càrrec, amb 78 anys. Ha dedicat al voltant de 50 anys de la seva vida a la política. Va ser vicepresident de l’anterior president demòcrata, Barack Obama, entre 2009 i 2017, i ha centrat la seva campanya a prometre que reprendrà polítiques més progressistes impulsades per Obama, ja que algunes d’elles van ser suspeses durant el mandat de Trump. Serà investit el 20 de gener del 2021.

Els dos grans desafiaments als quals haurà d’enfrontar-se Biden són la gestió de la pandèmia del coronavirus i la crisi econòmica provocada per la Covid-19. Els Estats Units és el país més colpejat per la pandèmia i Biden ja ha avançat que aplicarà mesures més estrictes per a contenir-la, com l’obligació de portar la mascareta.

Paral·lelament, buscarà tornar a enfortir les relacions internacionals. Ha anunciat que els Estats Units tornarà a formar part de tractats o organismes internacionals dels quals Trump havia sortit, com l’Acord de París (el pacte més important per limitar les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle fins avui), l’Organització Mundial de la Salut (els Estats Units és el país que econòmicament més contribueix a l’organisme, però Trump va anunciar la seva retirada després d’acusar l’organització d’una mala gestió de la pandèmia i d’estar sota el control de la Xina) i l’acord nuclear amb l’Iran (els Estats Units es comprometien a no sancionar el país econòmicament si l’Iran retardava la creació d’una possible bomba nuclear).

Trump no reconeix la derrota

Trump, per la seva banda, no ha sabut encaixar bé la derrota. A les dues de la matinada del dimecres, encara amb milions de vots per comptabilitzar, es proclamava guanyador i acusava el seu adversari de “frau”. Ha amenaçat de portar el recompte de vots als tribunals i insisteix que hi ha hagut frau electoral, encara que no ha aportat proves.

La seva victòria el 2016 va sorprendre a tothom, pel fet que no tenia experiència política i les enquestes donaven la presidència a la seva contrincant, la demòcrata Hillary Clinton.

Era famós al seu país per ser un empresari ric i per la seva participació en programes de reality. El seu mandat ha estat marcat per les seves polítiques dures contra la migració i per anteposar la indústria abans que el canvi climàtic.

Trump ha rebut crítiques per comportaments sexistes i ha rebut acusacions d’agressions sexuals. Per la seva banda, Biden també ha estat assenyalat per conducta inadequada i ha rebut una acusació d’abús sexual, que ell ha negat.

 

Estats “frontissa”

Un dels motius pels quals els resultats han estat tan ajustats es deu al sistema electoral dels Estats Units. Al país s’usa un sistema de democràcia indirecta. Tenir més vots no sempre significa guanyar. El país es divideix en 50 estats, i cadascun té un nombre d’electors assignats, que es calculen en funció de la població del territori, que conformen el Col·legi Electoral, encarregat d’elegir al president.

En total, hi ha 538 electors o delegats. No obstant això, aquests electors no es trien proporcionalment. En 48 dels 50 estats, el partit guanyador d’aquesta zona s’emporta tots els electors d’aquest estat. Aquest mecanisme es coneix com a “winner-takes-all”.

Per això, és important comptar fins als últims vots per saber qui guanya, perquè d’ells depèn guanyar en un estat i, d’aquesta manera, rebre tots els seus electors. En aquestes eleccions, els estats més disputats, també coneguts com a “frontissa”, han estat Florida, Carolina del Nord, Arizona, Ohio, Geòrgia, Iowa, Pensilvània, Wisconsin i Michigan.

 

Vot per correu

Un dels motius pels quals s’ha trigat tant a comptabilitzar els vots és que enguany molts estatunidencs han recorregut al vot per correu. La pandèmia provocada pel coronavirus n’ha sigut el motiu principal.

Donald Trump, d’altra banda, va criticar durament el sistema de vot per correu i va arribar a afirmar que “era fraudulent” i que Biden li havia “robat les eleccions”. Va demanar fins i tot al Tribunal Suprem que frenés el recompte de vots per correu, que incloïa moltes paperetes de suport demòcrata. No obstant això, en cap de les intervencions va presentar proves per donar suport a les seves acusacions.

Segons un estudi de la Pew Research dut a terme al setembre, els simpatitzants de Trump haurien preferit votar majoritàriament de manera presencial, mentre que els de Biden haurien preferit fer-ho per correu. Com que els vots presencials es compten abans, Trump hauria portat avantatge en alguns estats fins que es va començar a comptar el vot per correu. Per això, Trump hauria demanat que es paralitzés el  recompte dels vots per correu.

S’obre una nova etapa al país, plena d’incògnites. La gestió de la pandèmia, la divisió i polarització ideològica de la població estatunidenca, el paper del país en la política i economia internacionals i també les seves mesures per a frenar l’avanç del canvi climàtic, són alguns dels punts clau que marcaran els pròxims 4 anys de mandat.

Estats Units és un dels països més poderosos del món, per la qual cosa la decisió que han pres els seus habitants tindrà conseqüències més enllà de les seves fronteres. 

Fonts: La Vanguardia, The New York Times, Pew Research

 

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.

1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega la UNITAT DIDÀCTICA INFORMATIVA sobre les ELECCIONS ALS ESTATS UNITS 2020

2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: ELECCIONS ALS ESTATS UNITS

3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -
This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.