Tolkien, Shakespeare, els mites artúrics i els fets històrics inspiren l’univers de ‘Joc de Trons’
La sèrie de televisió Joc de Trons es basa en la saga de llibres Cançó de gel i foc escrita per George R. R. Martin. Però aquestes novel·les fantàstiques amb aire medieval no són l’única font de la popular sèrie.
Tant l’autor com els responsables de dur-la a la pantalla s’han inspirat en altres obres i referents històrics i culturals.
La més evident, sens dubte, és una altra saga fantàstica: El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien. Martin ha reconegut que es va inspirar en aquests llibres per definir l’estructura general de la història i fins i tot hi ha certes similituds entre l’últim capítol de la sèrie i el final de la trilogia de Tolkien.
Molts fans també han trobat paral·lelismes entre personatges de les dues sagues: per exemple entre Samsagaz Gamyi, el fidel company de Frodo Saquet a El Senyor dels Anells, i Samwell Tarly, el gran amic de Jon Snow.
https://twitter.com/UmairJved1/status/1130597196141879297?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E1130597196141879297&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fvida%2Fjunior-report%2F20190522%2F462412341671%2Fjuego-tronos-referentes-cultura.html
Malgrat ser poc coneguda, hi ha una altra saga literària amb tints medievals que ha inspirat Martin: es tracta de Les Rois maudits, una sèrie de set novel·les històriques escrites per l’autor francès Maurice Druon.
Aquesta saga relata la història de la monarquia francesa durant els últims regnes de la dinastia Capet. Segons Martin, aquest va ser “el Joc de Trons original”.
Superherois medievals
George R. R. Martin també es confessa un gran admirador dels superherois creats per Stan Lee per a Marvel, especialment per com evolucionen en el temps, igual que els personatges de Joc de Trons.
L’escriptor posa com a exemple Wonder Man, que apareix a The Avengers #9 com a nou personatge i mor gairebé al moment. El mateix que va passar amb Ned Stark, un dels grans protagonistes de la primera temporada que, per a sorpresa de tothom, mor abans que finalitzi.
#Avengers 9 – The introduction to Simon Williams who would go on to become #WonderMan – villain who would go on to become a hero and redeem himself! He’s gone through a lot of changes! What’s your favorite Wonder Man story? pic.twitter.com/K2V5qUAlZ9
— Avengers – Earth’s Mightiest Heroes (@DailyAvengersHQ) November 8, 2018
Citacions shakespearianes
El teatre isabelí i, especialment, les obres escrites per William Shakespeare són una altra de les influències més notables i evidents a Joc de Trons.
Al costat de les escenes de batalles, els grans diàlegs han estat un dels aspectes més celebrats de la sèrie. Igual que a les obres de Shakespeare, plantegen grans conflictes ètics i dubtes en els personatges, que alhora també s’inspiren en els personatges de l’autor anglès.
Així, la suma d’ambició, bogeria i maldat de Cersei Lannister la fan semblar-se a Lady Macbeth, la gran dolenta shakespeariana, mentre que el pervers Ditpetit ens recorda molt en Iago, el conseller que manipula l’Otel·lo amb la seva llengua d’escurçó.
https://twitter.com/lartpourlevin/status/748100234497122304?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E748100234497122304&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fvida%2Fjunior-report%2F20190522%2F462412341671%2Fjuego-tronos-referentes-cultura.html
A Joc de Trons apareixen algunes cites directes a obres de Shakespeare. Una de les més evidents es troba en l’escena en què Arya Stark, camuflada amb un altre rostre, ofereix uns macabres pastissos de carn a Walder Grey abans de matar-lo, una idea treta de l’obra Titus Andrònic.
En un altre dels capítols de la sèrie veiem com un grup d’actors a Braavos recreen en una obra de teatre les morts de Ned Stark i del rei Joffrey. Una escena semblant es produeix a Hamlet, quan els actors recreen la mort del pare del príncep de Dinamarca.
Mites artúrics
El caràcter medieval de Joc de Trons recorda també el cicle artúric, un conjunt de textos literaris que combinen fets històrics de cavallers anglesos amb mites i llegendes del folklore cèltic, amb el rei Artús com a personatge central.
Entre els temes principals del cicle artúric destaquen històries com l’amor adúlter de Lancelot i Ginebra o l’amor tràgic de Tristany i Isolda, que bé podrien haver inspirat la història de Jaime i Cersei Lannister i el seu final.
Un altre dels grans personatges artúrics és Perceval, un cavaller noble i cèlibe que sembla haver inspirat en part el singular personatge de Brienne de Tarth.
A Knight of the Seven Kingdoms. @lovegwendoline’s final words to the realm. #GameofThrones pic.twitter.com/7T9ICu06qQ
— Game of Thrones (@GameOfThrones) May 20, 2019
Referents històrics
No només d’altres llibres i referències culturals beu Joc de Trons. George R. R. Martin també va llegir molts llibres d’història i va trobar la inspiració per a les seves novel·les en alguns episodis històrics reals.
Per exemple, les impressionants Noces Roges fusionen els fets reals de dos successos sagnants de la història d’Escòcia, l’anomenat Sopar Negre de 1440 i la Massacre de Glencoe de 1692.
La coneguda Guerra de les Roses, que al segle xv va enfrontar la Casa de York i la Casa de Lancaster pel tron d’Anglaterra, és un altre dels fets històrics que ha inspirat la sèrie. Els Stark i els Lannister actuen igual.
Els productors de la sèrie també s’han fixat en la història real per recrear els personatges. Per exemple, les croades inspiren els conflictes de l’Edat Fosca, els Immaculats es basen clarament en els exèrcits espartans, els dothraki són una combinació de mongols i huns, mentre que els Greyjoy fan pensar en els vikings.
Los Inmaculados ahí me recordaron a los espartanos en 300 https://t.co/ZPhfoe4pze
— Julián P. Dupérac (@Nj_Peg) April 22, 2019
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
