Aquest 2019 se celebra el centenari del naixement de l’escriptor nord-americà, autor d’El vigilant en el camp de sègol
L’1 de gener del 2019 va fer 100 anys del naixement de Jerome David Salinger, més conegut com a J. D. Salinger, un dels autors més enigmàtics de la història de la literatura.
L’obra més coneguda de Salinger és El vigilant en el camp de sègol (1951), el relat d’un adolescent sobre la pèrdua de la innocència i el pas cap a la vida adulta.
Salinger va trigar 10 anys a escriure aquest llibre, considerat un referent de la literatura d’iniciació. En aquest gènere literari, els protagonistes s’enfronten a una sèrie d’obstacles físics, emocionals o espirituals i evolucionen cap a una nova etapa de la seva vida.
https://www.instagram.com/p/BYw2K9KhaLX/?utm_source=ig_embed
Altres obres que descriuen aquest viatge de la infància a la vida adulta són El lazarillo de Tormes (anònim del s. xvi), L’adolescent (1875) de Fiódor Dostoievski o Retrat de l’artista adolescent (1916) de James Joyce.
Fugint de la fama
Salinger tenia 32 anys quan va publicar El vigilant en el camp de sègol, la seva primera i única novel·la. La història protagonitzada per Holden Caulfield va tenir un èxit immens i l’autor es va convertir en una icona literària als Estats Units.
Aquest mateix any, Salinger va decidir anar-se’n de Nova York per anar a viure al camp, aïllat del soroll i el ritme de la ciutat. Aquest desterrament voluntari va fer créixer la seva figura d’autor solitari i una mica esquerp, cosa que el va convertir en tot un mite de la literatura.
“Se’m considera un home estrany i distant. Però l’únic que faig és tractar de protegir-me a mi mateix i la meva feina”, va declarar el 1974 en una de les poques entrevistes que va concedir.
https://www.instagram.com/p/BOvUNUigzvG/?utm_source=ig_embed
Després del seu gran èxit literari va publicar tres recopilacions de contes: Nou contes (1953), Franny i Zooey (1961) i Pugeu la biga mestra, fusters i Seymour: una introducció (1963), relats publicats anteriorment a la revista The New Yorker.
A partir de 1965, no tornaria a publicar més: es va passar 45 anys evitant la premsa i les aparicions públiques. J. D. Salinger va morir als 91 anys el 27 de gener del 2010.
Des de la seva publicació, El vigilant en el camp de sègol ha venut més de 100 milions de còpies a tot el món i continua sent una de les novel·les més llegides.
Es podria dir que la gran contradicció d’aquest escriptor que no volia ser vist és que es va convertir en un mite de la literatura amb una única novel·la. Com va dir Holden Caulfield: “No expliqueu mai res a ningú. Si ho feu, començareu a trobar a faltar a tothom”.
https://www.instagram.com/p/BwM_i6NHO8i/?utm_source=ig_embed
Denúncia a la hipocresia de la societat
El vigilant en el camp de sègol narra les aventures de Holden Caulfield, un adolescent turmentat i inconformista que no troba el seu espai en la societat burgesa en què viu i que se sent incomprès per la família i els amics.
Mitjançant aquest personatge, Salinger fa una crítica a la hipocresia de la societat amb ironia i humor. Holden Caulfield ja havia protagonitzat un altre relat de Salinger: Slight Rebellion off Madison, publicat el 1941 a la revista The New Yorker.
El llibre també es va fer tristament famós perquè era el llibre que Mark Chapman portava al damunt quan va assassinar el cantant John Lennon el 8 de desembre de 1980.
En el centenario de #Salinger, estrenamos esta mirada sin precedentes al mundo privado del escritor de "El guardián entre el centeno". https://t.co/94LpSYj8JK pic.twitter.com/u6oxAnQtBM
— Filmin (@Filmin) March 31, 2019
Salinger va lluitar en la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i va participar en el Desembarcament de Normandia, un dels episodis més cruels de la guerra (hi van morir gairebé 400.000 soldats), decisiu per a la victòria dels Aliats.
Aquella experiència el va marcar enormement tant en la seva vida personal com en els seus relats. Els estudiosos de la seva obra literària consideren que els horrors que va veure durant la guerra van provocar el seu aïllament posterior.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
