Inundacions a Austràlia

El país celebra les quartes eleccions en dos anys a causa de la falta d'acord entre els partits polítics

Les fortes pluges torrencials que han caigut a l'est d'Austràlia els últims dies han obligat a evacuar 18.000 persones i han provocat que desenes de municipis quedin aïllats. Es tracta de les pitjors inundacions dels últims 50 anys, segons ha anunciat el primer ministre australià, Scott Morrison.

L'estat més afectat és Nova Gal·les del Sud, la capital del qual és Sidney, la ciutat més poblada d'Austràlia (5,3 milions d'habitants). Les autoritats han declarat aquesta zona sota “desastre natural” i han emès diverses ordres d'evacuació.

Les cases, edificis i espais públics d'aquesta regió han quedat totalment inundats. En algunes ciutats, els rius s'han desbordat i el nivell de l'aigua ha pujat tant que la gent podia desplaçar-se en canoa pels carrers.

La presa de Warragamba, la principal font de subministrament d'aigua per a la població de Sidney, s'ha desbordat en diverses ocasions i ha afectat les carreteres i edificis propers. Prop de 150 escoles han cancel·lat les classes.

Una altra de les conseqüències de les inundacions és la suspensió de la vacunació contra la covid-19, la qual cosa retardarà encara més el control de la pandèmia al país.

L'Oficina de Meteorologia d'Austràlia ha anunciat que la previsió per als pròxims dies és de més pluges. Mentrestant, els equips de rescat continuen actuant per ajudar a la població.

Clima extrem: els efectes del canvi climàtic

Les fortes precipitacions d'aquests dies a Austràlia formen part de La Niña, un fenomen meteorològic que es produeix cada any al Pacífic equatorial i que afecta diversos països de diferents continents. A Austràlia, per exemple, La Niña sol provocar un augment de les precipitacions estivals.

No obstant això, el canvi climàtic està influint en els fenòmens naturals, fent que siguin més extrems. Les precipitacions, les tempestes tropicals o els períodes de sequera han existit sempre, però amb l'escalfament global els seus efectes són més intensos i poden prolongar-se més.

La Niña i El Niño són dos fenòmens climàtics que es produeixen en la part equatorial de l'oceà Pacífic, al llarg de l'equador terrestre. El Niño està relacionat amb l'escalfament de les aigües oceàniques, la qual cosa provoca fortes pluges tropicals sobretot a Amèrica Central, mentre que La Niña produeix l'efecte contrari i està relacionada amb el refredament del Pacífic.

No obstant això, el canvi climàtic ha fet que aquests fenòmens es desajustin i siguin més difícils de predir. En el cas de la Niña, per exemple, l'augment de temperatures global n'ha reduït la capacitat de refredament i això repercuteix al clima de moltes regions.

L'Organització Mundial de la Meteorologia realitza un seguiment d'aquests processos meteorològics perquè els governs puguin planificar actuacions en àmbits com l'agricultura, la distribució de recursos hídrics o la capacitat de reaccionar als desastres naturals.

No obstant això, el canvi climàtic intensifica aquests fenòmens, la qual cosa en dificulta la predicció i la capacitat de reaccionar-hi.

Els pitjors incendis forestals

Les inundacions a Austràlia es produeixen poc després dels greus incendis forestals que van arrasar el país durant l'estiu del 2019-2020. Com que es troba a l'hemisferi sud, l'estiu australià té lloc entre els mesos de desembre i març; en aquest cas, els focs van començar al juny del 2019 i no van ser controlats fins al maig del 2020.

El foc va arrasar més de 10 milions d'hectàrees, la qual cosa suposa una cinquena part de les zones boscoses de tot el país. Es calcula que més de 3.000 milions d'animals van ser afectats pels incendis, dels quals més de la meitat van morir: un dels pitjors desastres naturals per la fauna salvatge d'Austràlia, segons l'ONG ambientalista WWF.

A més, una trentena de persones van perdre la vida i milers de cases i edificis van quedar destruïts pel foc.

D'altra banda, els incendis van generar una quantitat immensa d'emissions de CO₂. Segons dades del govern australià, en sis mesos es van alliberar uns 900 milions de tones de diòxid de carboni a l'atmosfera, el doble de les emissions anuals. Aquesta càrrega de gasos d'efecte d'hivernacle podria accelerar l'escalfament global.

Els científics asseguren que la temporada d'incendis va empitjorar com a conseqüència del canvi climàtic: l'augment de les temperatures, la falta de precipitacions i la sequera prolongada fan que els incendis siguin més freqüents i tinguin pitjors conseqüències.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!