Crear i compartir contingut és molt més fàcil a internet, però això també afavoreix la difusió de falsedats i ‘fake news’
Fins fa poc ens informàvem a través de notícies escrites per periodistes experimentats i publicades en mitjans de comunicació de prestigi, amb una llarga trajectòria i credibilitat.
Amb l’arribada d’internet, els mitjans de comunicació es van digitalitzar i van deixar de ser els únics amb la capacitat de publicar notícies. Ara, qualsevol persona connectada a internet pot generar i compartir contingut des de qualsevol part del planeta en un instant.
En conseqüència, mai no havíem tingut accés a tanta informació, però això no vol pas dir que estiguem més ben informats. De fet, ara és més complicat saber si el que llegim és veritat o no.
El Centre de Terminologia de la Llengua Catalana (TERMCAT) recull el neologisme que dona nom a aquest fenomen: infoxicació. Es refereix a la incapacitat que com a receptors tenim de comprendre i assimilar un excés d’informació.
Per això cal reconèixer quins referents informatius són fiables per evitar perdre temps i energia amb continguts sense contrastar.
https://www.instagram.com/p/BuE4MO0AFiT/?utm_source=ig_embed
Tots tenim prejudicis: idees preconcebudes que determinen què ens creiem i què no. Si llegim un article favorable al nostre equip de futbol, segurament en compartirem el contingut sense analitzar si és autèntic o fals. En canvi, si en llegim un que el critica, en posarem en dubte la credibilitat.
Aquest fenomen s’anomena “biaix cognitiu” i afavoreix la difusió de la desinformació i les notícies falses per internet.
És per això que ens cal estar ben informats per evitar que ens enganyin i puguem prendre decisions amb llibertat.
Per a què serveixen les ‘fake news’?
Alguns rumors falsos que circulen per la xarxa solen ser bromes en forma de mems o articles humorístics, creats simplement per entretenir.
No obstant això, les persones que publiquen fake news i altres tipus de desinformació normalment ho fan per diversos motius: per difondre informació falsa i engalipar-nos, modificar la nostra opinió sobre alguna cosa o obtenir un benefici.
Per exemple, hi ha persones que difonen mentides per afavorir determinades organitzacions o partits polítics.
Aquesta pràctica ha esdevingut habitual durant les campanyes electorals. Va succeir amb l’equip de campanya del president dels Estats Units, Donald Trump; amb el president del Brasil, Jair Bolsonaro, i en la campanya a favor del Brexit.
Campañas de desinformación en Facebook y cadenas de mensajes en WhatsApp: las #FakeNews ⚠️ inundan las redes sociales 📱 para favorecer o perjudicar a los candidatos políticos. Las noticias falsas irrumpen también en la campaña brasileña.
👉 https://t.co/tmBXhYl9VT
Por @arena_do pic.twitter.com/e6dCgnCVV4— Junior Report (@JuniorReport_) October 26, 2018
També hi ha persones i empreses que busquen guanyar diners amb la desinformació. Un article amb un titular atractiu, encara que sigui fals, rebrà moltes visites i recaptarà diners en publicitat.
Les mentides busquen convertir-se en virals i arribar a moltes persones. Encara que després es demostri la seva falsedat, la majoria dels qui han llegit la notícia original no ho sabran mai, que han estat enganyats, i això afectarà la seva percepció de la realitat.
La informació falsa pot tenir conseqüències molt greus. Per exemple, als Estats Units un home va obrir foc en una pizzeria després de creure’s una teoria conspirativa falsa.
L’educació com a antídot
La propagació de mentides ha forçat Facebook i altres xarxes socials a pensar com localitzar aquest contingut i bloquejar-lo per evitar-ne la difusió.
La quantitat d’informació que es produeix cada dia a internet és tan gran, però, que no hi ha temps per analitzar-la tota. Per això, la responsabilitat acaba recaient en els usuaris.
Com podem combatre la desinformació? Per començar, hem d’analitzar el missatge abans de compartir-lo i fer-nos preguntes: ens podem fiar del mitjà o de l’autor? Què diuen altres diaris sobre el mateix tema?
Algunes iniciatives com Maldito bulo ens poden ajudar a detectar mentides. Fer servir el sentit comú i desenvolupar l’esperit crític és important per mantenir-nos alerta i evitar que ens enredin.
Si no ens fiem d’un article, val més que no el compartim. Ara que podem enviar un missatge a milers de persones a l’instant, evitar la difusió de mentides també és la nostra responsabilitat.
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
