Els emperadors van regnar a la Xina durant milers d’anys fins al s.XX, quan es va imposar un govern socialista
La Xina és una de les civilitzacions més antigues del món. Fa més de 3.000 anys van aparèixer les primeres dinasties de reis i emperadors, que lluitaven entre elles o formaven aliances per regnar.
Durant segles, els emperadors xinesos van estendre els seus dominis per tot el continent asiàtic i més enllà, arribant fins a Europa per la Ruta de la Seda. Per defensar-se de les invasions d’altres pobles, van construir la Gran Muralla Xinesa, una de les Set Meravelles del Món.
Cuando en el año 1449 los mongoles derrotaron a las tropas imperiales chinas y capturaron al Emperador en la Batalla de Tumu, una antigua reliquia abandonada volvió a formar parte de los planes de la Dinastía Ming: la Gran Muralla debía ser reconstruida.https://t.co/GHUrBV6scs pic.twitter.com/4UTDSWQV2G
— Cultura VENTURA (@VENTURAcultura) November 23, 2017
Aquestes dinasties van ampliar les fronteres de l’imperi i van fundar una cultura molt rica i diversa, ja que el país abastava un territori immens, amb costums i tradicions molt diferents. En aquesta època es va inventar l’escriptura xinesa, un sistema per pictogrames amb milers de símbols que ha arribat fins als nostres dies.
El final de la monarquia
Xia, Zhou, Qin, Sui, Yuan, Ming… Desenes de famílies reals es van succeir al tron de l’emperador. L’última va ser la dinastia Qing, que va governar durant gairebé tres segles.
Durant el segle XX, l’exèrcit xinès va ser derrotat en diverses guerres contra països estrangers. A més, l’emperador havia de fer front a les rebel·lions internes i la fam va matar a milions de persones.
El descontentament i la misèria van provocar una revolta popular i l’emperador va acabar abdicant el 1911: va ser l’inici de la República de la Xina.
#TalDiaComoHoy en 1911 tiene lugar la Revolución de Xinhai, con el derrocamiento del emperador Puyi y la proclamación de la República China. pic.twitter.com/zPRubr4LIe
— Archivos de la Historia (@Arcdelahistori) October 10, 2017
Va començar llavors un període d’inestabilitat política. Els partidaris de diferents moviments i ideologies es disputaven el poder, representats als dos partits majoritaris: el Kuomintang i el Partit Comunista Xinès.
L’enfrontament va acabar amb una Guerra Civil que va enfrontar a la població i va provocar la mort de milions de persones. El Partit Comunista Xinès va vèncer al govern del Kuomintang, que es va exiliar a Taiwan.
Desde 1945, Taiwán ha estado sometida al gobierno del Kuomintang, el movimiento que perdió la guerra civil con el Partido Comunista de China pic.twitter.com/o579YE3Uqv
— MEMORABLE (@EsMemorable) December 9, 2016
De la República de la Xina a la República Popular de la Xina
El líder del Partit Comunista Xinès (PPC), Mao Zedong, era un gran seguidor de les teories socialistes de Karl Marx. Va canviar el nom oficial del país de República de la Xina a República Popular de la Xina per reforçar les seves idees.
MaoZedong va imposar un nou model polític pel país basat en el sistema socialista i les idees comunistes: la propietat privada no existia, totes les empreses i mitjans de producció pertanyien al poble i estaven dirigits pel govern.
El nou govern també era autoritari i repressiu amb aquelles persones que no recolzaven les seves polítiques o s’atrevien criticar-les. Encara avui, el PCC és l’únic partit que existeix a la Xina i els seus membres controlen la vida política, econòmica i cultural de tota la població.
🇨🇳El Partido Comunista Chino tiene 89 millones de afiliados, un 6% de la población china. Eso es más población que Alemania, Turquía o Reino Unido. pic.twitter.com/qBnkbky0O6
— El Orden Mundial – EOM (@elOrdenMundial) January 10, 2018
Durant dècades, la Xina només es va relacionar amb altres països socialistes, com Rússia, Corea del Nord o Cuba. Però en l’actualitat, el govern xinès intenta adaptar-se a un món globalitzat sense perdre el control del que succeeix dins de les seves fronteres.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
