Escriptors, cantautors i artistes que han donat a conèixer la cultura de Xile al món
Per Lydia Mangado González
El món de la cultura va ser un dels més combatius contra la dictadura de Pinochet (1973-1990). El règim militar va perseguir escriptors, artistes i cantautors xilens, molts es van haver d’exiliar i alguns van morir per les seves idees.
A continuació presentem algunes de les figures més destacades del panorama cultural xilè, des d’abans de la dictadura militar fins als nostres dies.
Eduardo Barrios (1884-1963)
L’escriptor Eduardo Barrios és un dels noms destacats de la literatura xilena. Va guanyar el Premi Nacional de Literatura el 1946 i va entrar a formar part de l’Acadèmia Xilena de la Llengua el 1953.
Barrios és conegut per les seves novel·les psicològiques, en què aprofundeix en el comportament i els sentiments dels seus personatges. El niño que enloqueció de amor (1915), el diari fictici d’un nen que s’enamora d’una de les amigues de sa mare, va provocar un gran escàndol en la seva època.
L’obra més coneguda és la novel·la Gran Señor y Rajadiablos (1949), que retrata la vida rural en una típica granja xilena i explica la realitat social de l’època.
Gabriela Mistral (1889-1957)
Gabriela Mistral, pseudònim de Lucila Godoy Alcayaga, va ser una altra de les grans personalitats de la cultura xilena. Va treballar durant molts anys com a professora i va ser una gran defensora de l’educació pública.
Mistral procedia d’una família humil i sempre va lluitar pels drets dels més vulnerables, des dels nens en entorns desfavorits fins als indígenes maputxes de Xile.
A més a més de la seva faceta com a pedagoga, és coneguda sobretot per la seva obra poètica. Va ser la primera dona iberoamericana que va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1945.
https://www.instagram.com/p/B8_TiF8HNkx/?utm_source=ig_embed
Pablo Neruda (1904-1973)
Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto, més conegut com a Pablo Neruda, va ser un dels poetes xilens més universals.
Entre les seves obres més famoses destaquen Veinte poemas de amor y una canción desesperada (1924), Cien sonetos de amor (1959) o Confieso que he vivido (1974), el seu llibre de memòries. Va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1971.
Neruda va ser activista polític i membre del Partit Comunista, per la qual cosa va exercir com a senador. Perseguit pels seus ideals d’esquerres, va haver d’exiliar-se a Itàlia entre el 1949 i el 1952.
Veinte poemas de amor y una canción desesperada es una de las obras más célebresPablo Neruda #niundíasinpoesía pic.twitter.com/UgLBCxlGd1
— Penguin España 🐧📚 ¡Ya huele a verano! (@penguinlibros) July 12, 2016
Roberto Matta (1911-2002)
Roberto Matta va ser un pintor xilè creador d’entorns misteriosos i fantàstics, identificats amb el moviment surrealista.
Matta pertanyia a una família rica. Va estudiar arquitectura i va arribar a treballar a l’estudi parisenc del famós arquitecte Le Corbusier. A París va entrar en contacte amb diversos artistes com Salvador Dalí, René Magritte o Pablo Picasso, i això va desvetllar el seu interès per la pintura.
Afí als ideals d’esquerres, el pintor va fer costat al govern de Salvador Allende i va fugir de Xile després del cop d’estat de Pinochet l’any 1973.
Violeta Parra (1917-1967)
Encara ara, les cançons de Violeta Parra són ben populars a Xile. El seu pare era mestre i músic, i Violeta va aprendre a tocar la guitarra i a compondre les primeres cançons quan era petita.
La família Parra va destacar en el món cultural i de l’espectacle. El germà gran, Nicanor Parra, va ser un poeta destacat que va guanyar el Premi Nacional de Literatura i el Premi Cervantes. Violeta va començar a cantar en grup amb els seus germans Hilda, Eduardo i Roberto. Dos dels seus fills, Isabel i Ángel, també es van convertir en cantautors.
Durant la dècada de 1950, dins del moviment de la Nova Cançó Xilena, va començar a recórrer el país per recuperar la música tradicional xilena. Així doncs, les seves cançons reivindicaven la història i la identitat de Xile.
Gracias a la vida, Casamiento de negros o Arauco tiene una pena són alguns dels seus títols més coneguts. En honor seu, el 4 d’octubre (dia del seu aniversari) se celebra el Dia de la Música i els Músics Xilens.
Isidora Aguirre (1919-2011)
Aquesta dramaturga xilena va centrar les seves obres en temes socials i va tenir una profunda influència en l’opinió pública.
La seva obra més coneguda és La pérgola de las flores (1960), una obra de teatre musical que reflecteix el conflicte entre la classe treballadora i la classe alta. La història retratava la realitat social al Xile de mitjan segle: la migració del camp a la ciutat, l’aparició dels primers moviments estudiantils, la modernització de les ciutats i la pèrdua de llocs històrics…
Compromesa amb les causes socials, després del cop d’estat de Pinochet va perdre la seva feina com a professora universitària, però la seva figura va continuar sent reconeguda en altres països de l’Amèrica Llatina.
Víctor Jara (1932-1973)
Víctor Jara va ser un cantautor, referent internacional de la cançó protesta i un dels fundadors de la Nova Cançó Xilena, un moviment sorgit a la dècada de 1960 que volia recuperar els sons i instruments tradicionals del folklore xilè.
A més a més de músic, també va desenvolupar la seva carrera com a director de teatre. Les seves obres i cançons sempre van tenir un fort compromís social, a favor dels drets dels treballadors i contra els abusos del poder.
Durant la dictadura militar, Jara va ser torturat i assassinat per pertànyer al Partit Comunista de Xile.
https://youtu.be/GRmre8ggkcY
Alejandro Jodorowsky (1929-)
Jodorowsky és un escriptor, director de cinema, comediant, guionista de còmics i dramaturg. Als 24 anys va emigrar de Xile i es va establir a França, i des del 1980 té la nacionalitat francesa.
A més a més del seu cinema simbòlic, Jodorowski destaca per ser el creador de la psicomàgia, una pràctica que barreja els ritus xamànics, el teatre i la psicoanàlisi.
Isabel Allende (1942-)
La xilena Isabel Allende és considerada l’escriptora viva més llegida del món en llengua espanyola. Son pare era cosí de Salvador Allende; per això, el 1975, la família va decidir exiliar-se per evitar la persecució de la dictadura.
Algunes de les seves novel·les més conegudes són La casa de los espíritus (1982), Paula (1994) i Hija de la fortuna (1998). Va rebre el Premi Nacional de Literatura de Xile el 2010. A més a més, és membre de l’Acadèmia Estatunidenca de les Arts i les Lletres.
En les seves novel·les, l’escriptora aborda temes com la dona, el llegat familiar i l’imaginari fantàstic comú en la literatura llatinoamericana. Les seves obres s’han traduït a més de 40 idiomes.
El tema de la setmana té la col·laboració de la Universitat de Navarra (UNAV)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
