Al llarg de la història centenars de dones han hagut de lluitar per obrir-se pas en el camp de les ciències, un entorn tradicionalment masculí i que els era vetat. La contribució d’aquestes dones ha tingut un gran impacte en el desenvolupament de les matemàtiques.
Hipàtia (355 o 370-415)
Hipàtia d’Alexandria va néixer al segle iv. Se la considera la primera dona matemàtica i una de les primeres científiques de qui es té constància. Va dedicar la vida a l’estudi de la geometria, l’àlgebra i l’astronomia, a més de conrear la filosofia.
Va contribuir a millorar el disseny de diversos instruments científics com l’astrolabi, utilitzat per determinar la posició i l’altura de les estrelles al cel.
Hipàtia va qüestionar idees que es donaven per fetes en la seva època. La religió cristiana la va perseguir i assassinar per mantenir-se fidel a les seves creences paganes. La seva figura s’ha mitificat i s’utilitza com a símbol del progrés i la dona lliure.
Elena Cornaro Piscopia (1646-1684)
Elena Cornaro va néixer a Venècia i ja des de petita va ser considerada una nena prodigi: parlava set llengües, dominava diversos instruments musicals i era experta en lingüística i filosofia, entre altres disciplines.
El seu principal camp d’interès eren les matemàtiques, així com la física i l’astronomia. Va ser la primera dona que va aconseguir un títol de doctorat, a la Universitat de Pàdua, tot i que no va ser pels seus coneixements científics sinó pels seus estudis en teologia.
Maria Agnesi (1718-1799)
Maria Agnesi va ser una matemàtica italiana extraordinària. Se la considera la primera dona que va escriure un manual de matemàtiques i la primera que va ser designada professora d’universitat, encara que no va arribar a ocupar mai aquesta posició.
El seu treball més conegut són dos toms que desenvolupen una extensa anàlisi sobre àlgebra i càlcul integral i diferencial, que inclou algunes de les idees més avançades de l’època.
A més de les matemàtiques, també li interessaven la filosofia i altres ciències humanistes. Agnesi era molt creient i va dedicar els últims 40 anys de la seva vida a la teologia i a fer obres de caritat.
Sophie Germain (1776-1831)
Sophie Germain va aprendre matemàtiques de forma autodidacta. Impressionada per la llegenda de la mort d’Arquimedes —expliquen que Arquimedes va ser assassinat mentre estava concentrat en la resolució d’un problema—, Germain va decidir submergir-se en les matemàtiques per fugir del caos que es vivia a París durant la Revolució Francesa.
Va voler estudiar a l’Escola Politècnica de París però la institució no admetia dones, així que Germain va fer-ho pel seu compte amb anotacions d’altres alumnes. El seu treball de final de curs, presentat amb un pseudònim, va impressionar tant el matemàtic Joseph-Louis Lagrange que va decidir convertir-se en el seu mentor.
Germain va centrar els primers treballs en la teoria de nombres i més tard es va dedicar a la teoria de l’elasticitat. Per les seves investigacions en aquest camp va aconseguir el Premi Extraordinari de les Ciències Matemàtiques de l’Acadèmia de Ciències de París.
Ada Lovelace (1815-1852)
Ada Lovelace va ser educada per la seva mare, que li va inculcar la passió per les matemàtiques des de molt jove. Amb només 17 anys va conèixer l’eminent científica Mary Somerville i Charles Babbage, inventor de la màquina analítica (precursora dels ordinadors).
Babbage va quedar tan impressionat amb la capacitat analítica de l’Ada que li va oferir traduir un text publicat en francès sobre el seu invent. Ella no tan sols va traduir l’article, sinó que hi va afegir una sèrie de notes que contenien la primera descripció del llenguatge de programació i utilitzava conceptes innovadors com el de “bucle”.
A més, va desenvolupar algorismes que permetien que la màquina de Babbage fes càlculs complexos i va pronosticar que les màquines també s’utilitzarien per crear música i art. Per aquests motius, Ada Lovelace es considera la primera programadora de la història.
Florence Nightingale (1820-1910)
Florence Nightingale ha passat a la història com un referent de la infermeria, però pocs saben que el seu èxit es deu en part a la seva gran habilitat amb els nombres.
Des de molt jove, Nightingale va destacar en ciència i matemàtiques. No obstant això, la seva gran passió era la infermeria i per aquesta raó va viatjar per Europa per formar-se com a infermera.
Quan va esclatar la Guerra de Crimea, la infermera es va fer càrrec d’un hospital militar a Turquia. De retorn a Londres, va elaborar una gran base de dades sobre les causes de la mort de gairebé 20.000 soldats. Així va descobrir que la majoria havien mort per malalties que es podien prevenir amb mesures higièniques i no pas per ferides de la batalla.
El seu estudi i l’habilitat de Nightingale per presentar els resultats de forma gràfica i fàcil d’entendre van convèncer el govern que calia millorar les condicions dels soldats i així es van salvar milers de vides.
Sófia Kovalévskaia (1850-1891)
Kovalévskaia va aprendre matemàtiques gairebé per casualitat: les parets de la seva habitació d’infància estaven cobertes amb antigues anotacions del seu pare, que ella va estudiar d’amagat. Quan l’oncle de la Sófia va descobrir el seu talent, va persuadir el pare per inscriure-la en una escola.
El 1868, Kovalévskaia va deixar Rússia per continuar els estudis en universitats alemanyes on sí que s’admetien algunes dones. Després de diverses mudances, el 1883 va aconseguir un lloc com a professora de matemàtiques a la Universitat d’Estocolm (Suècia).
La matemàtica russa va ocupar diversos llocs de prestigi: va ser editora de la revista científica Acta Mathematica, va obtenir la càtedra del Departament de Mecànica i va ser la primera dona escollida com a associada de l’Acadèmia Imperial de les Ciències de Rússia. També va guanyar importants premis com el Prix Bordin de l’Acadèmia de Ciències de França.
Emmy Noether (1882-1935)
Segons Albert Einstein, Emmy Noether va ser “el geni matemàtic creatiu més important des que va començar l’educació superior de les dones”. Però malgrat el seu talent va haver de fer front a molts obstacles per poder dedicar-se professionalment a les matemàtiques.
Als 18 anys va voler inscriure’s a la universitat però només li van permetre assistir a les classes com a oient. Així i tot, va seguir els cursos durant dos anys i va superar l’examen final. Va ser la segona dona a aconseguir el títol de doctora en Matemàtiques.
Després d’anys de dur treball al costat de son pare, també matemàtic, la Universitat de Göttingen (Alemanya) la va convidar a treballar en les teories d’Einstein. Poc després li van oferir una plaça de professora, però sense remuneració.
Quan els nazis van prendre el control d’Alemanya, Noether va acceptar una oferta de feina als Estats Units. Hi va passar la resta de la seva vida, que va dedicar sobretot a estudis d’àlgebra.
