29 desembre 2024
spot_img
29 desembre 2024

Futurs països independents?

Diverses regions al món volen independitzar-se per motius històrics, culturals o econòmics

Actualment al món hi ha 197 estats reconeguts totalment segons les Nacions Unides (ONU), l’organització internacional que fa d’àrbitre en la majoria de casos de sobirania (poder polític) i ordenament dels estats.

Generalment, un estat sobirà acull més d’una nació dins el seu territori. A Espanya, per exemple, hi trobem les nacions històriques de Galícia, País Basc, Andalusia i Catalunya. De vegades, els habitants d’una nació volen independitzar-se i constituir un estat políticament independent per raons històriques, culturals, econòmiques o religioses.

És difícil fer un càlcul exacte de quantes nacions històriques sense un estat sobirà que les representi existeixen, però hi ha almenys 68 comunitats registrades a l’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO) que aspiren a convertir-se en països de ple dret.

La majoria d’aquestes nacions es troben al continent asiàtic, però trobem casos de regions que volen independitzar-se arreu del món.

L’Organització de Pobles i Nacions No Representats té registrades al voltant de 70 regions que volen ser independents. (UNPO)

Aspiracions nacionals a Europa

A l’Europa del s. XXI existeixen diversos territoris amb aspiracions nacionals. Destaquen dos casos pel temps que fa que existeixen aquestes reivindicacions: Bèlgica, on les regions de Flandes i Valònia mantenen les seves diferències culturals i lingüístiques des de fa segles, i Irlanda del Nord, on part de la població vol adherir-se a la resta d’Irlanda i deixar de pertànyer al Regne Unit.

L’illa de Grenlàndia i les Illes Fèroe, tots dos territoris dependents de Dinamarca, també han mostrat la seva voluntat de ser políticament independents.

I a l’altre extrem del continent europeu, a Geòrgia, la regió d’Ossètia del Sud vol separar-se del país per formar part de Rússia. L’any 2006, aquesta regió va celebrar un referèndum on van guanyar els separatistes, però el resultat no va aconseguir el reconeixement internacional.


Ossètia del Sud va organitzar un referèndum el 2006 per separar-se de Geòrgia i annexionar-se a Rússia, però la comunitat internacional no ha validat el resultat. (Wikipedia)

Pròxim Orient, Àsia i Oceania

A la regió del Pròxim Orient hi ha Palestina, un estat reconegut per 136 membres de l’ONU, on té un estatus especial. Espanya és un dels països que han reconegut la sobirania de Palestina com a país independent.

Malgrat que una gran majoria de països reconeix la condició de Palestina com a país, el seu conflicte amb Israel fa difícil preveure quan serà un estat completament sobirà. Israel té molt influència en el panorama internacional i compta amb aliats molt poderosos, com el govern dels Estats Units.

Macau, Hong Kong, Transnístria, l’Alt Karabakh… hi ha nombroses comunitats nacionals que aspiren a ser independents. En la majoria de casos, el reconeixement internacional és clau i no sempre arriba. Per exemple, Somalilàndia va declarar la seva independència l’any 2005 i el seu govern encara no ha estat reconegut.

A Oceania, l’arxipèlag de Nova Caledònia i l’illa de Bougainville han convocat referèndums de cara al 2018. Nova Caledònia votarà per separar-se de França, mentre que Bougainville vol independitzar-se de Papua Nova Guinea.

Macau és una excolònia portuguesa a territori xinès. Aquesta regió encara té un estatus especial, vol independitzar-se de la Xina i tenir el seu propi govern. (Bloomberg)

L’últim cas: el referèndum kurd

Una mica més a l’est, a la regió iraquiana del Kurdistan, la població va celebrar un referèndum no vinculant per separar-se de l’Iraq a finals de setembre: més del 90% dels votants van donar suport a la independència.

Els kurds són un poble repartit entre l’Iraq, Turquia, l’Iran i Síria. La nació kurda va tenir un estat propi fa molts segles i, des del final de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), reclamen el seu dret a tenir un estat sobirà.

El Kurdistan és una zona molt rica en petroli i aigua. Aquest seria un dels motius pels quals ni l’Iran, ni Turquia, ni l’Iraq semblen disposats a atendre les seves reivindicacions d’independència (per no perdre control sobre la gestió d’aquests recursos).

El ‘sí’ a la independència del Kurdistan va guanyar per golejada, però els kurds ara s’enfronten a l’oposició de l’Iraq dels països del voltant, que no volen perdre la seva influència a la regió. (EFE)

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -
This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.