Les dones esportistes només apareixen en el 5% de la premsa esportiva
Les futbolistes no solen ocupar portades dels diaris ni tenen el mateix espai a la televisió en la transmissió de partits que els futbolistes.
Per exemple, el novembre del 2017 la selecció femenina de futbol intentava classificar-se per al Mundial de França del 2019. Cap televisió, ni pública ni privada, en va retransmetre els partits.
En canvi, durant els mateixos dies, la selecció masculina va jugar dos partits amistosos que sí que van aparèixer a la televisió.
Només és un exemple dels milers que es produeixen cada dia als mitjans de comunicació. En una investigació que es va dur a terme a 108 països, les dones apareixien en l’11% de les notícies esportives, mentre que els homes, en el 89%.
A Espanya, un estudi de la Universitat Carles III de Madrid assenyala que la premsa esportiva dedica tan sols el 5% del seu espai a les esportistes. Tot i que aquest estudi analitza la situació entre 1979 i 2010, les coses no han canviat pas gaire.
Els mitjans cauen en els estereotips
Clara Sainz de Baranda, professora del Departament de Periodisme i Comunicació de la Universitat Carles III, que va fer aquest estudi, afirma: «Parlem d’invisibilitat de la dona en els esports femenins. I quan se n’informa, sovint es fa caient en els estereotips».
La situació, segons denuncia l’Associació de Dones per a l’Esport Professional, porta al fet que es destinin menys recursos a l’esport femení perquè “no hi ha repercussió, ni visibilitat”.
El fet que les dones tinguin poca presència mediàtica impedeix que en molts casos puguin dedicar-se professionalment a l’esport. Poques empreses decideixen invertir en aquestes competicions perquè “suposadament” suposen un menor espectacle.
Si este gol lo mete Messi o Cristiano, tendríamos gol para un mes. No sólo saldría en cada medio, también sabríamos hasta la altura del césped.
Pero no, lo marca una mujer. pic.twitter.com/zJeA3KlBeY
— Yanina Hernández (@yanina_rubia) May 21, 2018
Diferències abismals en sous i premis
Això implica que les diferències de sous i de premis poden arribar a ser abismals. Per exemple, en el cas de la Lliga Santander, els equips dels futbolistes s’embutxaquen una quantitat superior als 20 milions d’euros, dividit en el repartiment de drets televisius corresponents més un premi addicional de 2 milions d’euros.
En canvi, en el cas de la Lliga Iberdrola, l’equip campió de la competició femenina guanya una quantitat de 1.352,28 euros a repartir entre tot l’equip.
Els jocs olímpics, radiografia dels mitjans
Sovint els mitjans se centren més en la imatge de la dona que en els seus èxits o en el seu rendiment. Els jocs olímpics en són un exemple molt clar.
Així, el diari As va publicar un article enllaçat per un tuit demolidor i molt polèmic: “Rivas, l’home que va convertir en or les rebequeries de la Carolina”, després de l’or en bàdminton aconseguit per Carolina Marín. En l’article, s’enalteixen els mèrits de l’entrenador i es deixa la campiona en un segon pla.
Sobre Lydia Valentín, que va guanyar la medalla de bronze en halterofília en la categoria de fins a 75 quilos, l’ABC va fer aquest titular: “Lydia Valentín, una Hèrcules amb maquillatge”.
També va haver-hi altres titulars que se centraven més en el físic de les jugadores que en els seus èxits o que lloaven homes en comptes de les esportistes. “El trio de les grassonetes frega el miracle olímpic”, de QS Quotidiano Sportivo; “La llista de ties bones internacionals en els Jocs Olímpics de Rio” (El Mundo); i Hosszu, la nedadora que bat un rècord mundial “gràcies al seu marit” (NBC).
Cal molta conscienciació i educació perquè les esportistes, que avui són gairebé invisibles o representades de forma injusta en molts mitjans de comunicació, tinguin el paper protagonista que es mereixen.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
