Els periodistes s’encarreguen de comprovar la veracitat de les afirmacions de persones rellevants, com ara polítics
Una de les principals tasques dels periodistes és assegurar-se que no els enganyin i que allò que publiquen és veritat. No obstant això, a vegades pot ser una tasca complicada, especialment durant una campanya electoral.
Els polítics acostumen a intentar cridar l’atenció dels votants amb frases contundents, amb dades, i fins i tot exagerant els seus èxits o fent quedar malament els seus contrincants. No obstant això, a vegades pot ser que aquestes afirmacions no siguin del tot veritat.
Per això, els reporters que cobreixen aquest tipus d’informació han de comprovar cadascuna d’aquestes afirmacions. D’aquesta manera poden explicar als votants si allò que han dit els polítics és veritat o mentida.
Des de fa uns anys, aquesta disciplina és coneguda com a ‘fact-checking’ o verificació dels fets. Sense aquests professionals que comproven la veracitat de les afirmacions dels polítics, aquests podrien dir el que volguessin sense que ningú els demanés explicacions.
Campanya electoral als Estats Units
Un dels exemples més recents d’aquesta pràctica s’ha donat amb la campanya electoral de les eleccions als Estats Units. El 3 de novembre del 2020, els nord-americans escolliran el seu pròxim president: el republicà Donald Trump o el demòcrata Joe Biden.
Tots dos han fet campanya des de fa temps i s’han enfrontat en debats per explicar quins han estat els seus èxits polítics, en quins aspectes falla el seu rival i quines iniciatives duran a terme si surten triats.
No obstant això, aquesta campanya ha estat plena de polèmiques, mitges veritats i fins i tot mentides. Donald Trump, actual president estatunidenc, és conegut per les seves crítiques als mitjans de comunicació i a la premsa. Va ser ell qui va popularitzar l’expressió ‘fake news’ per a referir-se a aquelles notícies, periodistes o mitjans que el criticaven. D’aquesta manera volia desprestigiar la feina dels periodistes.
Tant durant la seva presidència com durant la campanya, diversos mitjans de comunicació han assenyalat algunes de les seves difamacions o enganys. Segons el mitjà estatunidenc The Washington Post, Donald Trump ha fet 20.000 acusacions falses o enganyoses des que va arribar a la presidència el 2016. El diari acusa el president d’haver llançat un “tsunami de mentides” sobre els ciutadans nord-americans.
Confundidor en Jefe:
Trump difunde en twitter una sátira como si fuese una noticia real, no se trata de una apreciación subjetiva, es literalmente una noticia falsa publicada por un portal humorístico que no oculta su naturaleza (su slogan es fake news confiables) 🧵 👇🏼 pic.twitter.com/EZxjXr5xCy
— Johnattan Bilancieri (@Bilancieri) October 16, 2020
“Fact-checking” en campanya
Encara que tots dos candidats han dit veritats i mentides els últims mesos, les anàlisis periodístiques indiquen que Trump podria haver compartit més continguts falsos. Segons el portal Politifact, que s’encarrega de comprovar si les afirmacions dels polítics són veritables, falses, o veritats a mig fer, Trump té un percentatge més alt d’afirmacions falses que Biden dels continguts analitzats.
Per exemple, d’entre diverses declaracions confuses sobre el coronavirus, el president Trump ha arribat a declarar que la pandèmia està desapareixent i que la vacuna arribarà “aviat”.
No obstant això, l’Administració de Medicaments i Aliments del país (FDA, per les seves sigles en anglès) no ha autoritzat cap de les vacunes dels 4 laboratoris que les estan desenvolupant, i The New York Times assenyala que “falten evidències”.
https://twitter.com/lirbaand/status/1319462087924482049
Biden, d’altra banda, va criticar la gestió de la pandèmia per part de l’administració Trump i va assenyalar que els casos de coronavirus estan creixent als estats republicans. No obstant això, els casos positius estan creixent tant en estats republicans com demòcrates.
Una altra qüestió polèmica són els impostos que ha pagat el president durant els anys 2016 i 2017. Trump assegura que ha pagat “milions”, no obstant això, The New York Times va publicar documents fiscals en els quals es demostra que la seva única contribució van ser 750 dòlars. El candidat republicà ha promès que farà públiques les seves declaracions fiscals després de les eleccions.
La tensió racial ha protagonitzat també el debat. Després de la mort de l’afroamericà George Floyd per part d’un policia, les protestes socials i les acusacions de racisme institucionalitzat, Trump es va defensar afirmant que ha estat el president que més ha fet per la comunitat afroamericana a part de “possiblement” Lincoln.
🔴Trump dice que no se comparó con Abraham Lincoln, sino que dijo que desde Lincoln nadie ha hecho lo que él por la comunidad negra. "Usted no ha hecho nada más que el proyecto de ley contra el crimen, que puso …", añadió
🔵Biden:"Oh, Dios".#Debates2020 pic.twitter.com/ybYxPTyMvg— Sarah Yáñez-Richards (@SarahYanezR) October 23, 2020
Moltes veus s’han alçat per a contradir aquest comentari, ja que Lincoln va emancipar de l’esclavitud els afroamericans al nord del país i es va oposar al fet que aquesta pràctica seguís al sud. Per part seva, el president Lyndon B. Johnson va signar en 1964 la Llei de Drets Civils i el 1965 la Llei de dret de vot que prohibia la discriminació racial i segregació racial.
La tasca del periodisme a l’hora de desemmascarar mentides o falsedats és crucial perquè els ciutadans puguin votar informats i prenguin les decisions que creguin correctes.
Fonts: Politifact, The New York Times, CNN, LA Times, The Washington Post
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
