Una investigació demostra que, més enllà de l’entreteniment, als adolescents també els interessen els continguts que aporten valors i els fan reflexionar
Molts adults creuen que, avui dia, els adolescents no coneixen la cultura de l’esforç, que el seu únic model són els anomenats influencers i que només somien amb fer-se famosos a YouTube o Instagram.
Però quan es pregunta directament a nois i noies d’entre 12 i 18 anys, sorgeixen elements poc coneguts i comentaris més complexos sobre la relació dels joves amb aquests fenòmens de les xarxes socials.
Així ho ha comprovat la professora Sue Aran-Ramspott, doctora en Comunicació Audiovisual a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacional de la Universitat Blanquerna-URL i investigadora principal d’un estudi finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Amb el títol Vida mediàtica en l’adolescència. Valors, identitats i estereotips als mitjans socials (TeensMediaLife), la investigació d’Aran-Ramspott és crítica amb els continguts dels social media, però sense deixar de banda les enormes possibilitats que ofereixen. La investigadora ha posat els joves com a subjectes protagonistes del seu treball, donant-los veu perquè siguin ells mateixos els que opinin sobre els continguts que consumeixen a les xarxes socials.
La professora s’ha basat en les respostes de 2.000 estudiants de 1r a 4t d’ESO de Catalunya i les Illes Balears, recollides a través de qüestionaris anònims o bé a partir de petits grups de discussió.
De les seves respostes ha observat com aquests joves coincideixen a rebutjar la publicitat i la captura de dades privades que fan plataformes com YouTube. També s’ha comprovat que la majoria de joves estan al cas de conceptes com la monetització, o la controvèrsia sobre el canvi de residència d’alguns influencers que s’han traslladat a Andorra per no pagar tants impostos.
Continguts d’interès per als joves
Els joves coneixen els grans influencers de la xarxes socials però, tal i com explica Aran-Ramspott: “Això no treu que els interessin sobretot aquells YouTubers que saben generar continguts d’entreteniment i que parlen de qüestions que preocupen en l’adolescència i en la primera joventut”.
Continguts com la música, els videojocs, l’humor, els tutorials i les sèries estan entre els preferits dels adolescents. No obstant això, amb la pandèmia s’ha comprovat que els joves també busquen altres tipus de continguts amb “més valors”.
Amb el confinament, els joves han passat moltes més hores a les xarxes socials, allunyats de les classes presencials i immersos en modalitats d’aprenentatge i socialització virtuals. Als grups de discussió amb la investigadora, s’han referit clarament a aquesta situació i als sentiments de solitud i d’avorriment que han experimentat.
En aquest context, per exemple, els joves han recorregut a Susi Profe, una youtuber ben coneguda per la joventut per ampliar coneixements curriculars de matemàtiques, o al divulgador científic QuantumFracture.
“El més important és observar com els nois i noies valoren especialment aquells YouTubers que els han ajudat a somriure en moments molt difícils i també a portar una vida més saludable: entendre els trastorns d’alimentació, estimar el propi cos i millorar l’autoestima, reflexionar sobre la pròpia vida a partir d’altres vides i en altres cultures, conèixer més sobre sexualitat… “, explica la professora.
Conscients de la realitat dels ‘influencers’
“Els joves no són tan ingenus com per no reconèixer que l’aparent espontaneïtat dels influencers és més una estratègia per connectar amb els seguidors que un impuls natural. Són conscients que els youtubers i instagramers busquen el màxim nombre de seguidors i de patrocinis”, assegura la investigadora.
“Vivim en una societat que premia i mostra un tipus de físic estàndard i un estil de vida consumista, ple d’estereotips i masclista”: així ho expressen literalment molts dels participants en aquesta i altres investigacions prèvies del grup de recerca Digilab.
Aran-Ramspott considera interessant analitzar el fet que YouTube o Instagram tenen usos enriquidors per als estudiants, que van des del sentiment de pertinença a un grup o comunitat fins als valors d’autonomia i acceptació, entre d’altres aspectes. “Cal conèixer a fons les possibilitats i els riscos dels mitjans i potenciar un oci i uns usos amb valors positius”, conclou l’experta.
Informació elaborada en col·laboració amb Blanquerna-URL
