Aquest any el concurs musical televisiu se celebrarà a Liverpool, on 26 participants competiran per proclamar-se guanyadors
El Festival de la Cançó d'Eurovisió celebra aquest any la seva 67a edició a la ciutat de Liverpool, al Regne Unit. Després de la celebració de les dues semifinals els dies 9 i 11 de maig, el proper dissabte 13 tindrà lloc la gran final. Un total de 26 països competiran per aconseguir el micròfon de cristall, que és el trofeu que guanya el guanyador del concurs.
L'any passat, la cançó guanyadora va ser Stefania, del grup ucraïnès Kalush. Després de la victòria, Ucraïna hauria de haver-se convertit en el país amfitrió d'aquesta edició. No obstant això, la guerra que viu el país des de fa més d'un any ha impedit dur a terme aquesta mecànica per raons de seguretat. Per això el Regne Unit, el país que va quedar en segona posició, s'ha convertit en la seu.
En les dues semifinals celebrades aquesta setmana s'han triat vint intèrprets finalistes. Aquests participants se sumen a altres països que passen directament a la final: el país guanyador de l'edició passada (en aquest cas, Ucraïna) i els membres del 'Big Five' (Espanya, França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit).
El 'Big Five' són cinc països que es classifiquen directament per a la final d'Eurovisió sense necessitat de competir en les semifinals prèvies. Aquests són els cinc estats que més aporten econòmicament a la Unió Europea de Radiodifusió (UER), l'organització encarregada d'organitzar i desenvolupar el festival, per la qual cosa parteixen amb certa avantatge.
Encara que és impossible predir el guanyador, les cases d'apostes porten setmanes assenyalant diferents favorits. Entre ells està Loreen, representant de Suècia que ja va guanyar Eurovisió 2012 i que presentarà el tema Tattoo; Käärijä, candidat de Finlàndia que cantarà Cha cha cha, i Blanca Paloma, representant espanyola, i la seva cançó EaEa.
Blanca Paloma (@BlancaPaloma_rb) se crece en el escenario de #Eurovision2023 en su primer ensayo con público
— Eurovisión RTVE (@eurovision_tve) May 10, 2023
💥Mira en EXCLUSIVA en último minuto de su actuación, SÓLO en @rtveplay #Eurovision 👉 https://t.co/KpjF3oXpV9 pic.twitter.com/FuxdymrD4I
Un festival amb 67 anys d'història
Eurovisió és un concurs televisiu que es celebra cada any en el qual participen diferents països membres de la Unió Europea de Radiodifusió (UER). La UER és una entitat formada per diferents organitzacions de radiodifusió del món i s'encarrega, entre altres funcions, de promoure i desenvolupar programes de televisió com Eurovisió.
El primer festival d'Eurovisió es va celebrar el 1956 sota la idea de Marcel Bezençon, president de la UER en aquell moment. L'objectiu de l'organització era crear un espai que permetés unir els països a través de la música, alhora que es donava a conèixer la cultura europea a la resta del món.
En la seva primera edició només set països van participar en el festival (Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Suïssa). No obstant això, amb el pas dels anys el concurs s'ha tornat molt popular i els nivells de participació han anat augmentant fins a arribar als 37 països participants el 2023.
Tal día como hoy de 1924 nace Lys Assia ganadora del primer festival de #eurovision celebrado en 1956 en Lugano🇨🇭Ganó con la canción “refrain” Lys representó a su país🇨🇭también en 1957(8ª) y en 1958(2ª). Aquí os dejo la canción ganadora en 1956. pic.twitter.com/y7i3nGZgIu
— Curiosidades sobre Eurovisión (@ESCcuriosity) March 3, 2023
Per participar, no és necessari pertànyer a la Unió Europea ni al continent europeu. Per exemple, aquest any hi ha països d'altres continents com Austràlia, Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia i Israel. En altres ocasions han arribat a participar-hi altres estats com Marroc i Xipre.
Durant la seva emissió, el programa de televisió aconsegueix grans índexs d'audiència: el 2022, 161 milions d'espectadors van veure el festival. Actualment, Eurovisió reuneix fans de tot el món, que durant mesos segueixen com es van escollint els representants dels diferents països i com són les cançons candidates a guanyar.
Festival de la cançó o de la política?
El festival d'Eurovisió ha estat històricament envoltat de polèmica, especialment pel que fa a les votacions. Molts consideren que el festival no premia exactament el valor musical dels intèrprets i les cançons seleccionades, sinó que els països tenen en compte factors polítics a l'hora de votar els seus favorits.
A Eurovisió, el sistema de votació es divideix en dos: el vot professional i el vot popular. El vot professional el realitza un jurat de cada estat, format per cinc persones que solen estar relacionades amb el món de la música i que es responsabilitzen de votar en representació del seu país. Pel que fa al vot del públic, aquest any es podrà votar des de qualsevol part del món per primera vegada.
El que defensa l'organització és que incorporar un jurat professional format per experts de la música permetrà valorar les cançons tenint en compte únicament un criteri musical. De fet, en el reglament del festival l'organització fa èmfasi que Eurovisió és un esdeveniment no polític.
No obstant això, molts aficionats porten anys denunciant que en la història del festival la majoria dels vots emesos pel jurat es realitzen per afinitat política entre països o per proximitat territorial, cultural i lingüística.
L'any passat Ucraïna es va proclamar guanyadora d'Eurovisió tot i que alguns consideraven que, des d'un punt de vista musical, no era la millor cançó candidata. D'aquesta manera, es considera que amb la victòria d'Ucraïna el festival va enviar al món un missatge de suport al país davant Rússia.
