Europa en vaga

Els treballadors i treballadores de diversos països europeus surten al carrer per defensar els seus drets 

Els governs de diferents països d'Europa s'enfronten des de fa setmanes a les protestes i vagues dels treballadors i treballadores, que reclamen millores en les condicions laborals enmig d'una nova crisi econòmica, la inflació dels preus i la recessió de l'economia.

A França, centenars de milers de persones han sortit als carrers per protestar contra la reforma de les pensions. L'edat mínima de jubilació en aquest país és de 62 anys, però el govern d'Emmanuel Macron pretén augmentar aquesta xifra fins als 64 anys: això vol dir que els treballadors francesos estaran obligats a treballar dos anys més abans de poder jubilar-se.

Es tracta de la segona jornada de vaga en poc més d'una setmana. Els sindicats calculen que 2,8 milions de persones van sortir al carrer, mentre que la policia francesa rebaixa la xifra a 1,3 milions de manifestants. Estan previstes noves manifestacions per als dies 7 i 11 de febrer.

Les vagues generals són habituals a França, on els sindicats estan molt ben organitzats i mobilitzen una gran part dels treballadors. Aquestes protestes solen estar recolzades per aturades en l’activitat de diferents sectors, com el transport públic o l'educació. D'aquesta manera, més persones poden unir-se a les mobilitzacions.

També al Regne Unit, els treballadors públics es manifesten des de fa setmanes per a reclamar una millora en les condicions de treball. Professors, conductors de tren, infermeres i altres funcionaris públics denuncien les retallades de pressupost i exigeixen un augment dels salaris per poder fer front a l'augment del cost de vida.

Per fer front a aquesta situació, el govern britànic liderat per Rishi Sunak ha presentat un projecte de llei per a mantenir uns serveis mínims durant la vaga. Aquesta llei obligaria a treballar un cert nombre de treballadors per mantenir en funcionament serveis com hospitals, escoles, parcs de bombers o serveis de rescat.

No obstant això, els treballadors denuncien que aquest projecte de llei suposa una vulneració dels drets dels treballadors a manifestar-se. Es calcula que 500.000 funcionaris de diferents sectors han participat en la vaga d'aquest dimecres 1 de febrer.

En altres països com Espanya, Alemanya o Itàlia també s'han convocat aturades en sectors com el transport, els serveis o la sanitat pública, si bé no han tingut un seguiment tan massiu.

Crisi econòmica sobre la classe treballadora

Les protestes ciutadanes estan motivades sobretot per la crisi econòmica, que ha tingut diversos efectes sobre la població. D'una banda, la recessió econòmica (quan l'activitat econòmica d'un país disminueix) ha afectat el pressupost dels governs, que tenen menys diners per invertir en polítiques públiques o pagar als funcionaris, el sou dels quals depèn de l'Estat.

D'altra banda, la inflació econòmica, que implica una pujada generalitzada dels preus de consum: des dels aliments fins a les matèries primeres, com el combustible per a vehicles o el gas per a la calefacció.

Al Regne Unit, per exemple, la inflació ha superat el 10%, una de les xifres més altes a Europa. Això vol dir que els preus dels productes són un 10% més alts del que eren fa un any; en canvi, els sous continuen sent els mateixos: d'aquí les dificultats econòmiques de gran part de la població.

Aquesta situació afecta sobretot les classes treballadores i les persones amb menys recursos, que no poden fer front a la pujada de preus ni pagar els subministraments bàsics d'aigua, electricitat o gas. Una de les conseqüències més greus de la crisi és l'augment de la pobresa: cada vegada més persones no poden permetre's pagar les factures o depenen dels bancs d'aliments.

Drets dels treballadors

El dret a vaga és un dels drets més importants dels treballadors i treballadores: és un instrument de pressió per millorar les seves condicions laborals alhora que estan protegits legalment. D'aquesta manera, l'empresa no pot acusar-los d'incomplir el contracte i, per tant, no pot acomiadar-los.

No obstant això, el dret a vaga només està reconegut per la legislació laboral en una minoria de països. L’any 2022, les vagues van ser restringides o fins i tot prohibides al 87% dels països, segons l'Índex Global dels Drets Laborals elaborat per la Confederació Sindical Internacional, entitat que representa 200 milions de treballadors a 168 països i territoris.

L'informe també assenyala que, l'últim any, els drets dels treballadors s'han vist vulnerats arreu del món. Cada vegada hi ha més països que impedeixen als treballadors crear o afiliar-se a un sindicat, mentre que els líders sindicalistes continuen perseguits per la justícia, amenaçats o fins i tot assassinats per defensar els drets col·lectius dels seus companys.

Organitzar-se en sindicats o comitès d’empresa permet que els treballadors i treballadores d’una empresa puguin defensar els seus drets de manera col·lectiva, fet que dona més força a les seves reivindicacions: millores al salari, baixa laboral en cas de malaltia, dret a sindicar-se, dret a ser indemnitzat en cas d’acomiadament…

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!