L’Organització Mundial de la Salut ha emès unes quantes alertes sobre malalties d’abast mundial els últims anys
La ràpida expansió del coronavirus SARS-CoV-2 va provocar que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el declarés una emergència de salut pública d’importància internacional (ESPII) abans de finalment considerar-lo una pandèmia l’11 de març del 2020.
Segons el Reglament Sanitari Internacional (RSI), una ESPII es declara quan existeix “un risc per a la salut pública d’altres països causat per la propagació internacional d’una malaltia, i podria exigir una resposta internacional coordinada”.
Això implica que els països han de seguir les indicacions de l’OMS, fer el seguiment de possibles infeccions i aportar dades perquè aquest organisme pugui desenvolupar una estratègia global contra l’epidèmia.
Des que l’RSI va entrar en vigor el 2005, l’OMS ha declarat sis emergències de salut global: la grip A (2009), l’epidèmia de poliomielitis (2014), l’Ebola (2014 i 2019), el zika (2016) i el coronavirus SARS-CoV-2 (2020).
La grip A (H1N1)
La grip A (H1N1) va aparèixer per primera vegada l’abril del 2009 a Mèxic i es va estendre ràpidament per tot el món. Aquesta malaltia era provocada pel virus H1N1, un tipus de virus que provocava infeccions respiratòries i era molt contagiós.
La malaltia va sorgir d’uns porcs infectats que van contagiar el virus als humans, per això va rebre el nom de “grip porcina”. L’alerta no va acabar fins a l’agost del 2010.
Es calcula que van morir entre 150.000 i 575.000 persones, segons els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC). La majoria de morts es van produir a països de l’Àfrica i el Sud-est asiàtic, on hi ha menys recursos per prevenir i tractar les malalties.
Poliomielitis
La poliomielitis o pòlio és una malaltia infecciosa provocada per un virus (el poliovirus) que afecta el sistema nerviós i, com a conseqüència, pot provocar atròfia muscular i paràlisi.
Afecta sobretot nens petits i es transmet a través de secrecions respiratòries (mocs, saliva, tos) i matèria fecal.
Existeix una vacuna per prevenir la pòlio, però la falta de recursos va provocar que la malaltia ressorgís el 2014 a diversos països de l’Àfrica i l’Orient Mitjà. En aquestes regions, la pobresa, la falta de sanejament i els conflictes dificulten les campanyes de vacunació.
En 2013 un brote de polio en Siria paralizó a 36 niños. Respondimos con la mayor campaña de vacunación contra la polio en la historia de la región llegando a 25 millones de niños. Desde entonces no se han registrado casos del virus salvaje de la poliomielitis #LasVacunasFuncionan pic.twitter.com/0FyUmcCnsp
— UNICEF en Español (@UNICEFenEspanol) October 29, 2019
Ebola (2014 i 2019)
El virus de l’Ebola provoca una malaltia molt greu amb una taxa de mortalitat molt alta. El virus va ser detectat per primer cop el 1976 a dues regions de l’Àfrica i es creu que el focus d’origen podrien ser uns ratpenats infectats.
El contagi de l’Ebola pot produir-se per contacte amb animals o persones infectades. Els primers símptomes són similars a una grip (febre, dolor muscular, mal de cap), però després els òrgans comencen a fallar i es produeixen hemorràgies internes.
L’OMS va decidir declarar l’ESPII l’agost del 2014, quan s’havien registrat més de 1.700 casos i 900 morts a l’Àfrica occidental. La fi de l’epidèmia es va declarar dos anys més tard, amb un balanç de més d’11.000 morts, segons dades del CDC.
El 2018 es va detectar un nou brot d’Ebola a la República Democràtica del Congo, encara que l’OMS no va declarar l’emergència de salut internacional fins a l’agost del 2019. A l’octubre s’havien detectat més de 3.100 casos de persones infectades, de les quals més de 2.100 van morir (una taxa de mortalitat del 66%).
Ahora que hablamos de coronavirus, no está mal recordar que en el este de #RDCongo el brote de Ébola sigue activo. Ya solo quedan dos zonas de salud con casos activos. Desde que se declaró la epidemia en agosto de 2018, 3.429 casos con 2.251 muertos, 65% de mortalidad. pic.twitter.com/Ci23PgYsQL
— Santiago Barnuevo (@SBarnuevo) February 6, 2020
Zika
Aquesta malaltia és causada pel virus del Zika, que es transmet per la picada d’un mosquit. Els símptomes més lleus són febre, erupcions cutànies, dolor muscular i mal de cap, com en un refredat o una grip.
Això no obstant, la infecció del Zika en dones embarassades suposa un risc greu, perquè pot provocar microcefàlia i altres malformacions en el nadó, parts prematurs i fins i tot avortaments.
El virus del Zika es va identificar per primer cop el 1947 en una població de micos d’Uganda. El 1952, es va detectar el primer cas en humans. Des de llavors, el virus ha arribat fins a Amèrica, l’Àsia i el Pacífic.
L’estat d’emergència per a la salut pública es va declarar després de detectar múltiples casos de microcefàlia al Brasil i es va mantenir durant 10 mesos, entre febrer i novembre del 2016.
El vínculo entre el zika y la microcefalia quedó confirmado #AFP #INFOGRAFÍA pic.twitter.com/vV7tXkvmDJ
— Agence France-Presse (@AFPespanol) April 14, 2016
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
