La professora Lola Reeves Garay-Abad de Trinity College London reflexiona sobre el paper dels professors com a cuidadors socials
Per Judith Vives
La pandèmia causada pel nou coronavirus ha suposat un repte per a tots, especialment en les setmanes de confinament en les quals ens hem hagut d’adaptar a una nova situació. Conviure moltes hores en família i adaptar-nos a treballar o estudiar des de casa no han estat tasques fàcils. Tampoc per als professionals de l’educació ha estat una situació senzilla.
Tal com explica Lola Reeves Garay-Abad, de Trinity College London, “la pandèmia de coronavirus m’ha fet qüestionar molts aspectes de la meva pròpia pràctica com a docent i formadora de docents. Tot i haver treballat en el sector educació durant gairebé 20 anys, hi ha hagut moltes ocasions en les quals vaig sentir que estava començant de nou, tornant a tenir 17 anys i entrant en una aula per primera vegada, plena d’incertesa i dubtes, preguntant-me si estava a l’altura de la tasca”.
Aquesta situació d’incertesa i vulnerabilitat ha portat a aquesta professora a reflexionar sobre el benestar dels educadors durant la pandèmia. “El confinament ha estat un temps de prova per a nosaltres com a educadors, durant el qual hem hagut d’enfrontar un canvi sobtat en la nostra rutina i el nostre enfocament de l’ensenyament”, comenta la docent. “També hem hagut de tornar a avaluar les nostres necessitats emocionals com a cuidadors socials, acceptar la incertesa i comprendre que les nostres vulnerabilitats no són debilitats, sinó, per contra, una font de coratge”, reflexiona.
Trinity College London se ha adaptado a la nueva situación lo más rápido posible y ofrece una serie de recursos interactivos a los alumnos que quieran preparar exámenes para evaluar su nivel de inglés.
Más información:https://t.co/z8qUHDRGTi
— TCL Spain & Portugal (@TCLSpain) June 22, 2020
Un ofici amb responsabilitat
Un cuidador social és qualsevol persona involucrada en el benestar d’una altra persona. També els professors i educadors, són cuidadors socials, que assumeixen una responsabilitat compromesa amb el desenvolupament d’una altra persona, que estan involucrats en la creació d’una societat connectada i que són receptius a les necessitats emocionals de les famílies i dels alumnes. “Aquest paper implica potenciar mecanismes per desenvolupar la resiliència en temps difícils com la pandèmia”, afirma.
¿Quién no recuerda a un #maestro o #maestra especial?📚 Cuando un profesor nos inspira, forma parte de nuestras vidas para siempre.
En el Día Internacional de la Educación, recuperamos algunas #películas📽️ para rendirles homenaje.👉https://t.co/qEWxwLPHcJ
Por @judithvives pic.twitter.com/CpCw19dxed— Junior Report (@JuniorReport_) January 24, 2020
Reeves considera que hi ha petits canvis que podem fer per ajudar els educadors a construir resiliència i millorar el seu benestar emocional. Per exemple, crear estratègies com ara horaris ben establerts i límits específics per a convertir aquesta delimitació invisible del temps i l’espai en una estructura visible i tangible. També programar horaris d’inici i finalització per a les classes, per respondre els correus electrònics dels estudiants, per respondre els missatges dels pares i per a les reunions d’equip.
La disponibilitat i la generositat del temps no significa no posar límits. “Apagar els nostres sistemes de missatgeria després de les 7 de la tarda no vol dir ser descuidat amb les necessitats dels nostres estudiants, sinó que vol dir que ens estem cuidant com a cuidadors socials i mentors, per tal d’estar més centrats, efectius i eficients a llarg termini”, comenta Reeves.
“També significa ajudar als nostres estudiants a comprendre el significat del respecte, els límits, i on acaben i comencen els drets i deures d’una persona. Estem tractant d’ajudar-los a desenvolupar habilitats organitzatives, socials i empatia, per tant, establir límits saludables els serveix d’exemple”, afegeix la docent.
Altres estratègies inclouen prendre mini “descansos cerebrals” regularment, com fer un exercici de respiració de 10 minuts; crear llistes de tasques a curt termini, fer servir marcadors per subratllar prioritats; prendre descansos de menjar adequats; triar una activitat que ens agradi i que puguem fer des de casa i programar aquesta activitat en el nostre horari, si no cada dia, cada dos dies més o menys, per convertir-la progressivament en una rutina; entre d’altres.
En un nivell més profund arriba la comprensió i l’anàlisi de la fina línia que hi ha entre estar ocupat i estar estressat i com fem servir aquest estrès. També és important identificar amb qui podem parlar i queixar-nos, algú que ens escolti amb empatia.
Informació elaborada en col·laboració amb Trinity College London
