Els reptes del Brasil

La victòria de Lula posa fi al govern de dretes de Jair Bolsonaro i obre una nova etapa al país més gran d’Amèrica del Sud

El polític brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, líder del Partit dels Treballadors (PT), ha guanyat les eleccions del Brasil i serà el nou president a partir de l'1 de gener del 2023. Lula va aconseguir imposar-se per la mínima a l'actual president, Jair Bolsonaro, del Partit Social Liberal (PL).

El resultat va ser molt ajustat: Lula va aconseguir el 50,9% dels vots (60,3 milions de vots), per davant del 49,1% de Bolsonaro (58,2 milions). Aquesta situació és un reflex de la gran divisió que hi ha entre els votants d'esquerres que recolzen Lula, contra els sectors d'ultradreta que sonen suport a Bolsonaro.

La polarització ha marcat tota la campanya electoral i ha provocat enfrontaments violents entre partidaris de tots dos partits. De fet, algunes persones temien que pogués produir-se un incident semblant a l'Assalt al Capitoli dels Estats Units del 2020, quan el president Donald Trump va perdre les eleccions i va animar centenars de persones a assaltar aquest edifici, que representa el poder polític.

Finalment, dos dies després de les eleccions, Bolsonaro ha anunciat que complirà la Constitució. Si bé no ha reconegut la victòria de Lula ni l’ha felicitat, això vol dir que reconeix els resultats de les urnes i que començarà amb la transició de poders.

Des que es va fer pública la victòria de Lula, partidaris de Bolsonaro s'han manifestat per tot el país. Desenes de camioners han tallat nombroses carreteres sobretot al sud del Brasil, on el líder d'ultradreta compta amb més suports. Una de les conseqüències ha estat la cancel·lació de vols a l'aeroport de Sao Paulo, el més important del país.

Els reptes de Lula com a nou president

Lula da Silva ja va ser president entre el 2003 i el 2011, però en un context totalment diferent. En aquell moment, el Brasil era una potència emergent: acabava de descobrir grans reserves de petroli a la costa i havia estat escollit com a seu del Mundial de Futbol del 2014 i dels Jocs Olímpics del 2016.

No obstant això, ara viu una greu crisi econòmica que afecta milions de famílies. La mala situació de l'economia ha estat provocada per la corrupció política, però també és una conseqüència de la pandèmia de covid, que va afectar la producció i va col·lapsar el sistema sanitari. De fet, Bolsonaro està sent investigat per la mala gestió de la pandèmia.

L'índex de pobresa s'ha multiplicat els darrers anys. L’any 2022, més de 33 milions de persones passen fam i només 4 de cada 10 famílies tenen accés als aliments necessaris per dur una dieta sana, segons dades de la Xarxa Penssan.

Un altre dels grans problemes al país és la inseguretat (una situació derivada de la pobresa i la falta d'oportunitats als entorns amb menys recursos). El Brasil està entre els 10 països més violents del món, segons dades de l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte.

Per combatre aquesta inseguretat, Bolsonaro va flexibilitzar les lleis de compra d'armes, una política similar a la que hi ha als Estats Units. Com a conseqüència, la venda d'armes s'ha multiplicat gairebé per cinc, i és difícil saber quantes acaben en mans de criminals o membres del narcotràfic.

D'altra banda, Lula haurà de tornar a unir un país dividit, on l'enfrontament entre idees i partits ha arribat a provocar xocs violents. La desinformació i les fake news han dominat tota la campanya, especialment en l'entorn dels bolsonaristes, que han promogut un discurs d'odi contra Lula i el PT.

Per aquest motiu, durant el discurs de victòria, Lula va defensar la reconciliació entre la població i va assegurar que governaria per i per a tots els brasilers.

Salvar l'Amazònia

La naturalesa i el medi ambient han estat un dels àmbits més afectats durant el govern de Bolsonaro. Els darrers quatre anys, el ritme de desforestació s'ha accelerat i cada any desapareixen més de 10.000 km² de selva tropical (una superfície similar al Líban).

Segons l'últim informe anual de l'Institut Nacional de Recerques Especials (INPE), entre l’agost del 2020 i l’agost del 2021 es van destruir 13.235 km2 de selva amazònica, un augment del 22% respecte l'any anterior i la pitjor dada dels últims 15 anys.

Des de l'inici del seu mandat, Bolsonaro es va presentar com un negacionista del canvi climàtic i ha impulsat noves lleis i decrets que protegeixen els empresaris de la fusta i la soia, el cultiu de la qual és un dels principals causants de la desforestació (els boscos es talen per crear noves zones de cultiu).

L'Amazònia es considera el pulmó del planeta per la gran quantitat d'espècies que hi viuen. A més, els arbres actuen com un embornal de carboni: absorbeixen el diòxid de carboni de l'atmosfera, fet que permet reduir l'augment de temperatures i frenar el canvi climàtic. D'aquí que sigui tan important conservar-la.

La victòria de Lula da Silva ha estat vista amb esperança per molts grups ecologistes, que esperen que torni a instaurar les lleis de protecció mediambiental que Bolsonaro va anular. Durant el seu primer mandat, Lula ja va aprovar diverses lleis que van aconseguir reduir el ritme de desforestació a l’Amazònia.

D’altra banda, països com Noruega ja han anunciat que tornaran a col·laborar amb el Fons Amazònia, un fons internacional per controlar la desforestació i replantar les àrees afectades. El Fons Amazònia va ser suspès després de l'arribada de Bolsonaro al poder i actualment compta amb més de 2.000 milions de dòlars de recursos.

View this post on Instagram

A post shared by Leonardo DiCaprio (@leonardodicaprio)

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!