Els líders mundials es reuneixen al G20

La cimera ha estat marcada per la reunió entre els presidents de la Xina i els Estats Units, els dos països més poderosos del món

Aquests dies se celebra la 17a Cimera del G20 a Bali (Indonèsia), una trobada de les principals economies globals. A més de reunir els 20 països i regions membre que formen part de l'organització, aquest esdeveniment sol incloure també altres països convidats per augmentar la representació al món.

El G20 es va crear l’any 1999 com una reunió entre ministres d'economia i representants de les institucions financeres per debatre com promoure el desenvolupament econòmic i el progrés arreu del món.

Els 20 països fundadors són: Alemanya, Aràbia Saudita, Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, Corea del Sud, Estats Units, França, Índia, Indonèsia, Itàlia, Japó, Mèxic, Regne Unit, Rússia, Sud-àfrica, Turquia, la Unió Europea i la Xina. Encara que no és membre del G20, Espanya és un convidat permanent dins el grup.

Amb el temps, aquesta organització s'ha convertit en una de les principals trobades mundials de caps d'Estat i de govern, que debaten sobre altres temes d'actualitat més enllà de l'economia, com els efectes del canvi climàtic o el desenvolupament de la guerra a Ucraïna.

Els països del G20 representen el 60% de la població mundial, el 80% del producte interior brut o PIB (la quantitat de productes i serveis que genera un país) i el 75% de les transaccions comercials a nivell global, segons informa l'organització a la seva pàgina web.

En aquest sentit, les decisions que es prenen al G20 poden tenir repercussions en l'economia d'altres països i fins i tot influir en les seves polítiques. Per això els mitjans de comunicació estan molt pendents d'aquesta cimera.

De la guerra d'Ucraïna a la crisi climàtica

El conflicte entre Ucraïna i Rússia és un dels temes que ha marcat la cimera. Com a país amfitrió, Indonèsia va decidir mantenir la invitació a Rússia com a membre fundador, malgrat les pressions dels països occidentals per excloure-la. El president rus, Vladímir Putin, finalment no hi ha assistit i ha enviat com a representant el ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, també va ser convidat a intervenir per videoconferència, fet que demostra el suport majoritari a Ucraïna dins el G20. Només uns quants països com l'Índia, la Xina, Mèxic o Turquia s'han negat a assenyalar a Rússia com a responsable del conflicte.

Una de les grans preocupacions és la crisi alimentària provocada per la guerra. El conflicte ha afectat la producció de cereals a Ucraïna, que era un dels principals productors a nivell mundial, i això pot agreujar la falta d'aliments en regions vulnerables com el Sahel (Àfrica). A més, la pujada de preus i la inflació estan perjudicant l'economia de molts països.

Finalment, els països del G20 han demanat més esforços en la lluita contra l'emergència climàtica, aportant més fons de compensació per ajudar els països pobres a fer front als efectes del canvi climàtic. Igual que a la COP27: Cimera del Clima d'Egipte, caldrà veure si aquests propòsits s'acaben complint realment.

Primera reunió entre Biden i Xi Jinping

El dia abans que comencés la Cimera del G20 va tenir lloc un dels esdeveniments més esperats: la reunió entre el president dels Estats Units, Joe Biden, i el president de la Xina, Xi Jinping. És la primera vegada que es reuneixen des que tots dos ocupen el càrrec de cap d'Estat (Xi Jinping va ser escollit el 2012 i Biden va guanyar les eleccions al 2020), en part a causa de la pandèmia de covid.

Els Estats Units i la Xina són els dos països més rics i poderosos del món: les seves decisions polítiques i econòmiques tenen repercussions per a la resta del món. A més, estan enfrontats en diversos temes com la competició per dominar el mercat tecnològic, la violació de drets humans a la Xina o el suport del govern xinès a Rússia.

Per aquest motiu, hi havia molta expectació per saber quin seria el resultat de la trobada. Un augment de la tensió podria empitjorar les relacions entre tots dos països i perjudicar acords comercials, o fins i tot derivar en un conflicte. Després de la reunió, però, el president Biden va fer-ne una valoració positiva.

En el cas de la guerra a Ucraïna, per exemple, han acordat una posició comuna de rebuig a l'ús d'armes nuclears. Aquest acord és important perquè la Xina és un aliat històric de Rússia i fins ara no ha condemnat la invasió d'Ucraïna, però alhora està posant una línia vermella al conflicte.

Un altre dels temes que separa les dues potències és la guerra comercial, sobretot quan es tracta de dominar el mercat tecnològic. A l'octubre, els Estats Units van prohibir l'exportació de semiconductors i xips d'intel·ligència artificial a la Xina, per evitar que el país asiàtic pugui desenvolupar aquesta tecnologia i produir-la amb un cost molt més barat, fet que perjudicaria les empreses nord-americanes.

Finalment, un dels temes més delicats ha estat Taiwan: la Xina reclama la sobirania d'aquesta illa situada a les costes del continent asiàtic, mentre que els Estats Units n’ha defensat el dret a existir com a país independent. No queda clar quines serien les conseqüències si Xi Jinping ordenés una invasió sobre Taiwan, ni si els Estats Units intervindrien en el conflicte.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!