El volcà de Grindavik a Islàndia entra en erupció

L'erupció volcànica ha tingut lloc després de setmanes de terratrèmols que van obligar a evacuar la població de la ciutat

El dilluns 18 de desembre va entrar en erupció el volcà de Grindavik, una ciutat situada a uns 40 quilòmetres de Reykjavik, a Islàndia. Es tracta de la quarta erupció des de 2021 a la zona, i la més gran fins al moment amb una obertura inicial de fissura d'aproximadament 4 quilòmetres.

En l'últim mes, la regió havia experimentat una gran quantitat de moviments sísmics, pel que s'esperava que l'erupció acabés succeint. Els veïns de la ciutat van ser evacuats el passat 10 de novembre per prevenir qualsevol incident, pel que el volcà no ha causat víctimes humanes.

Des del dilluns, s'han mesurat uns 320 terratrèmols sobre els canals de magma. Passada la mitjanit, l'activitat sísmica va disminuir significativament. La pròpia erupció ha anat perdent força en els últims dies, el que indicaria que el volcà s'està estabilitzant. Tot i així, no se sap amb certesa quant durarà l'erupció.

El volcà és de tipus fisural, típic a Islàndia. A diferència dels volcans en forma de con, que tenen una obertura central per on es projecta la lava, els volcans fisurals emeten lava al llarg de fissures o fissures a la superfície terrestre. La lava corre en grans colades i es va dipositant en capes horitzontals.

Islàndia és un lloc amb una intensa activitat geològica degut a que està situada al límit de les plaques tectòniques entre Amèrica i Europa, les quals es separen aproximadament un centímetre cada any. A Islàndia, la combinació de l'activitat tectònica i l'ascens del magma ha creat un paisatge ric en volcans.

L'interior de la Terra

A l'interior de la Terra, a una gran profunditat, existeixen zones on el material rocós es fon a causa de la calor extrema que s'acumula. Aquest material fonent, conegut com a magma, conté roques fonent-se, gasos i altres elements.

El magma, que és menys dens que les roques que l'envolten, tendeix a ascendir cap a la superfície a través de fissures i fissures a la cortesa terrestre. Aquest procés està relacionat amb l'activitat tectònica, on les plaques es separen, es desplacen o s'enfonsen.

A mesura que el magma s'acumula, aquest exerceix pressió sobre les roques circumdants. Quan la pressió supera la resistència d'aquestes roques, pot provocar el que es coneix com a erupció volcànica. La lava, gasos, cendra i altres materials expulsats durant l'erupció poden arribar a la superfície a través de l'obertura del volcà.

Amb el temps, a mesura que la lava i altres materials s'acumulen durant successives erupcions, es forma l'estructura del volcà. Els volcans més típics són els que tenen forma de con, amb una obertura anomenada xemeneia. No obstant això, com veiem en el cas d'Islàndia, existeixen altres tipus com el fisural o el volcà submarí.

És molt difícil predir quan un volcà entrarà en erupció. Els vulcanòlegs es fixen en diversos indicis: detectar terratrèmols i tremolors amb sismògrafs, controlar possibles deformacions del sòl provocades pel moviment de les plaques tectòniques o localitzar emissions de gasos volcànics que surten de la terra.

Ila de volcans

L'activitat volcànica és una realitat de la vida quotidiana a Islàndia. Aquest país insular s'estén sobre la dorsal mesoatlàntica, una llarga falla de 40.000 km causada per la separació de les plaques tectòniques nord-americana i euroasiàtica. Aquesta activitat tectònica crea condicions propícies per a la formació de nombrosos volcans.

En l'actualitat, Islàndia és la regió volcànica més gran i activa d'Europa. La seva relació amb els volcans té segles d'història: des de l'Edat Mitjana, un terç de tota la lava que ha cobert la superfície de la Terra ha estat expulsada per volcans islandesos.

El volcà més actiu és el Fagradalsfjall, que ha tingut tres erupcions en els últims tres anys. No obstant això, l'erupció amb més repercussió va succeir el 2010, amb el volcà Eyjafjallajökull, que va entrar en erupció sense activitat sísmica prèvia i va provocar el col·lapse de l'espai aeri europeu.

Conocida como la tierra del fuego y el hielo, #Islandia es la región volcánica más grande y activa de Europa, hogar de un tercio de la lava que ha fluido en la Tierra desde la Edad Media.
Algunas de sus erupciones han sido muy sonadas y provocado graves daños. pic.twitter.com/iathfruD2g

— Mar Gómez (@MarGomezH) December 20, 2023

Tota aquesta activitat geològica també és responsable d'algunes de les característiques més destacades de la natura islandesa, que atreu cada any a milers de turistes de tot el món. Parlem de paisatges muntanyosos, camps de lava negra, geisers i piscines geotèrmiques, entre d'altres.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per als subscriptors. Descobreix l'activitat que et proposem avui!