Sol, platja, vacances… i el Tour de França. La volta ciclista francesa va ser creada el 1903 i porta més d’un segle instal·lada al menú esportiu de cada estiu.
Un total de 60 valents van participar en l’edició inaugural. Valents perquè tenien al davant un repte majúscul: una volta a França en sis etapesenvoltant bona part del país i recorrent més de 400 quilòmetres per jornada.
L’original idea va ser del francès Géo Lefèvre, periodista del diari esportiu L’Auto que va convèncer el seu director, Henri Desgrange, per organitzar la competició. De tots els participants, només 21 resistents van arribar fins a la meta final a París després de diversos dies i nits d’esforços i penúries.
El primer guanyador del Tour va ser el francès Maurice Garin, que va dedicar-hi més de 94 hores sobre de la bici a una velocitat mitjana de poc més de 25 km/h. Avui dia, la velocitat mitjana del vencedor sol superar els 40 km/h.
El Tour 2017: d’Alemanya a París
El dissabte 1 de juliol, quan comenci la 104a edició del Tour, els ciclistes hauran d’afrontar un repte molt diferent. Més etapes, un total de 21, i més curtes, d’entre 150 i 250 quilòmetres, aproximadament.
El funcionament de la cursa és molt més professionalitzat i controlat: l’organització vigila a tota hora els corredors i el recorregut és més segur per a ells. Però l’essència és la mateixa: el ciclista que completi totes les etapes en menys temps serà el guanyador de la classificació general.
El recorregut de cada edició és diferent. En el cas del Tour 2017 arrenca a la ciutat alemanya de Düsseldorf i, després de passar breument per Bèlgica i Luxemburg, envolta França fins a arribar a París. En total, els ciclistes completaran 3.540 quilòmetres en 21 etapes, una distància semblant a la que hi ha en cotxe entre Barcelona i Moscou.
Els 198 ciclistes que prendran la sortida s’organitzen a 22 equips de 9 corredors. I és que malgrat que la copa de campió porta el nom i cognom d’un sol participant, seria impossible assolir-la sense la feina col·lectiva de tot l’equip.
El mallot groc
El britànic Chris Froome (que n’és el vigent campió), l’espanyol Alberto Contador, el francès Romain Bardet i el colombià Nairo Quintana són els principals candidats a guanyar el Tour de França aquest any.
El seu somni és vestir el vistós mallot groc, un homenatge al color de les pàgines de l’històric diari L’Auto, llavor del Tour i antecessor de l’actual L’Équipe.
El premi final depèn de molts factors ja que el guanyador necessita quelcom més que ser el més fort a l’hora de pedalejar. Durant tres setmanes, l’elegit ha de demostrar la resistència més gran al cansament, a la climatologia, a les caigudes i tota mena de contratemps físics o tècnics que poden espatllar la preparació de tot un any.
La competició és extenuant i ferotge fins que arriba l’últim dia, a l’avinguda dels Camps Elisis de París, quan és el moment per als homenatges. Tots i cada un dels esforçats ciclistes que han completat les 21 etapes sense abandonar reben el reconeixement del públic: són uns resistents i han completat el Tour de França.
Un esport que enganxa
El Tour de França té una peculiaritat que el diferencia de la majoria de grans esdeveniments esportius: anar a veure’l és gratuït, no fa falta pagar cap entrada.
Cada any entre 10 i 12 milions de persones de més de 40 països es desplacen per veure en directe alguna etapa del Tour, la qual cosa genera les típiques imatges de carreteres atapeïdes d’aficionats que animen als ciclistes amb banderes i pancartes.
I per als qui no poden viatjar, el Tour s’emet per televisió a 190 països del món, a més de comptar amb uns 2.000 periodistes de 600 mitjans de comunicació que segueixen la prova sobre el terreny. Un fenomen de masses que no falla a la seva cita cada estiu.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
