Els atacs russos amenacen la seguretat de diverses centrals nuclears en territori ucraïnès
La matinada del dijous 24 de febrer, l’exèrcit rus va iniciar la invasió d’Ucraïna a través de diferents punts del país. Des de l’inici del conflicte, la preocupació per la possibilitat que esclati un conflicte nuclear ha estat present.
El 27 de febrer, tres dies després d’iniciar l’atac, Rússia va anunciar que posava en marxa a les forces de dissuasió estratègica. Què implica aquesta decisió i per què ha encès totes les alarmes?
Les forces de dissuasió estratègica són grups militars especials que controlen tant míssils balístics com armes nuclears, per això l’anunci va generar preocupació entre la comunitat internacional: Rússia estava donant a entendre que les seves tropes estarien preparades per a un possible enfrontament nuclear.
Putin: "Los países occidentales no solo están tomando medidas económicas hostiles, sino que los líderes de los principales países de la OTAN están haciendo declaraciones agresivas. Ordeno trasladar las fuerzas de disuasión (nucleares) de Rusia a un régimen de servicio especial". pic.twitter.com/RUAhdv4suZ
— 14Milimetros (@14Milimetros) February 27, 2022
No obstant això, els experts asseguren que és poc probable que les tropes russes iniciïn un atac nuclear contra Ucraïna, ja que els efectes de la radiació afectarien també gran part de Rússia. Aquest tipus d’armes nuclears no només són perilloses per l’explosió que provoquen, sinó pel verí que escampen, que és difícil de controlar.
El problema és que un desastre nuclear pot ser provocat per altres atacs més enllà del llançament de bombes nuclears. És el cas dels atacs a centrals nuclears que poden amenaçar la seguretat de milers de persones si s’allibera material radioactiu.
El 4 de març, Ucraïna va patir diversos bombardejos per part de les tropes russes contra la central de Zaporiyia, la central nuclear més gran d’Europa. L’atac va provocar un incendi en un dels edificis del complex, que va ser controlat ràpidament.
Les conseqüències d’aquest atac podrien haver estat molt greus si els bombardejos haguessin afectat els nivells de radiació de la central. En cas d’explosió, la central de Zaporiyia hauria provocat deu vegades més danys que l’accident de la central de Txernòbil el 1986.
D’altra banda, els atacs contra centrals energètiques també són un objectiu perquè perjudiquen el funcionament de les ciutats. La central de Zaporiyia, per exemple, produeix una cinquena part de l’electricitat d’Ucraïna i representa gairebé la meitat de tota l’energia nuclear generada al país. Per això un atac d’aquest tipus pot amenaçar la seguretat no només de la central, sinó també del subministrament elèctric del qual depenen milers d’ucraïnesos.
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
