27 desembre 2024
spot_img
27 desembre 2024

El lent creixement econòmic de Croàcia

El país continua intentant superar les conseqüències de la crisi econòmica i adaptar-se a l’economia capitalista sorgida després de la guerra

Per Paula Reverter Pastor

Croàcia és una de les destinacions turístiques de moda al Mediterrani. Però, malgrat la popularitat de les seves costes i dels ingressos a causa del turisme, el creixement de la seva economia és lent i molts dels seus habitants no tenen cap ocupació estable. Aquesta realitat ha ocupat el debat dels polítics que han concorregut a les últimes eleccions.

Aquesta república balcànica va declarar la seva independència el 1991. Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), havia estat un dels membres de la república federal de Iugoslàvia.

Els estats iugoslaus eren països comunistes: l’estat controlava les fàbriques i l’economia amb la finalitat de repartir la riquesa entre els habitants. No obstant, aquest model va col·lapsar i va canviar a una economia de mercat o capitalista durant els anys 90. Ajustar el model econòmic sempre és difícil, i el país encara intenta adaptar-s’hi.

A més, la guerra de Croàcia per la independència, que s’inclou dins l’anomenada Guerra dels Balcans, es va allargar fins al 1995. Va deixar molt malmeses les infraestructures i el conjunt de l’economia del país.

 

Economia basada en el turisme

Amb la pau, havia d’arribar la recuperació. Croàcia es va centrar en el sector dels serveis, especialment en el turisme. Va deixar d’apostar per la indústria, com havia fet en el passat.

Actualment, segons l’Agència d’Intel·ligència Central (CIA) dels Estats Units, el 70,1% de l’economia es basa en el tercer sector, el del turisme i dels serveis. La indústria contribueix a generar el 26,2% de la riquesa del país, i l’agricultura només el 3,7%.

La popularitat de ‘Joc de Trons’ ha obligat la ciutat croata de Dubrovnik, una de les localitzacions de la sèrie, a controlar el nombre de visitants per protegir el seu patrimoni. (Jorge Franganillo / Flickr)

 

La crisi del 2008, un cop dur per a Croàcia

La crisi del 2008 va sacsejar amb molta força un estat que encara es recuperava de la guerra. Arran de la recessió, els sous van baixar considerablement, i van passar del 43% del sou mitjà a Europa Occidental al 37%, segons la fundació Transform! Europe.

https://youtu.be/h69reXZM-J8

 

L’atur també era una altra amenaça greu. El 2014, en plena recessió, va arribar a ser el tercer país de la Unió Europea amb més aturats (17,2% de la població en edat de treballar), per darrere d’Espanya (24%) i Grècia (26,5%), segons dades de l’Eurostat.

 

Un atur baix, però feines mal pagades i insegures

A poc a poc, l’atur va anar baixant fins a arribar al 7,7% el 2019, segons dades del Banc Mundial. A la Unió Europea, l’atur és del 6,4%.

Encara que la situació hagi millorat, la crisi econòmica va deixar conseqüències que encara s’arrosseguen. En general els sous són molt baixos: el salari mínim de Croàcia és el sisè més baix de la Unió Europea, segons dades de l’Eurostat.

A més a més, és fàcil ser acomiadat i abunden els contractes anomenats “escombraries”: temporals, curts i mal pagats. Una de les feines més dures continua sent la collita de la fruita. Es paga a unes 20 kunes (2,7 euros) l’hora.

Collir fruita és una de les feines més mal pagades i dures. (Marina López / ACN)

De fet, Croàcia encapçala la llista dels països de la Unió Europea amb més ciutadans que tenen una feina precària, amb contractes que no superen els tres mesos, segons dades del 2018 de l’Eurostat. El 2017, era el novè país de la Unió Europea amb més ciutadans en risc de pobresa, al voltant del 20%.

Un altre maldecap per al Govern i els votants està relacionat amb les pensions. Els últims anys, molts ciutadans es van jubilar anticipadament. Ara mateix no hi ha prou treballadors en actiu per pagar totes les pensions.

L’economia de Croàcia descansa en bona part sobre el sector dels serveis. És a dir, en el turisme. Si aquest falla, per exemple, per una mala temporada o perquè canvien les preferències dels viatgers, l’economia es veurà afectada.

Per aquest motiu, molts croats emigren per buscar una feina amb més bones condicions. Aquest serà un repte al qual s’haurà d’enfrontar el pròxim govern del país.

El tema de la setmana té la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (FCRI)

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -
This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.