Gairebé 80 milions de persones al món han hagut de fugir de casa seva per sobreviure
El dissabte 20 de juny se celebrarà el Dia Mundial dels Refugiats. El 4 de desembre de l’any 2000, l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir dedicar la data a les persones que havien hagut de fugir de les seves cases perquè en els seus països perillava la seva vida.
La data coincideix amb la signatura de la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de l’any 1951. Es va aprovar després de la Segona Guerra Mundial per dotar de protecció oficial als refugiats, defensar els seus drets i establir una sèrie d’obligacions que els països han de complir per protegir-los. Al món, 145 països han signat la convenció.
Un refugiat pot haver fugit del seu país per diversos motius. Pot haver-se escapat d’una guerra o de l’amenaça de grups armats. En alguns països, tenir idees diferents a aquells que es troben en el poder, creure en una determinada religió o formar part del col·lectiu LGBTIQ+ també poden portar a algú a haver de fugir del seu país.
👧👦 Más de la mitad de los #refugiados del mundo son niños.
La violencia
La guerra
La persecución……han cambiado sus vidas para siempre. Solo trabajando por la #paz podremos asegurarles un mejor futuro. pic.twitter.com/us5eatqz9p
— ACNUR España (@ACNURspain) June 5, 2020
Segons dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), 79,5 milions de persones han hagut de fugir per sobreviure. És el nombre més alt de persones desplaçades registrat per ACNUR fins ara, i gairebé el doble que fa una dècada. D’ells, uns 26 milions són persones refugiades i 4,2 milions són sol·licitants d’asil.
ACNUR també destaca les migracions de veneçolans. Actualment, Veneçuela és el segon país del món amb més persones fora de les seves fronteres, 4,5 milions, només per darrera dels 6,6 milions de Síria, país en el qual hi ha una guerra civil des del 2011.
Els veneçolans s’escapen cap a països veïns a causa de la violència, la inseguretat i les amenaces, i també per la falta de medicines i de serveis estatals a Veneçuela.
Según Olga Sarrado, portavoz de ACNUR para la situación de Venezuela, uno de los principales retos a los que se han tenido que enfrentar los migrantes y refugiados venezolanos ha sido la pérdida de empleo. Vea el reportaje completo el viernes en #venezuela360 #voanoticias. pic.twitter.com/Pp3VXDS2St
— Voz de América (@VozdeAmerica) June 17, 2020
A més, la pandèmia provocada pel nou coronavirus SARS-CoV2, causant de la malaltia Covid-19, ha fet que la situació de les persones migrants sigui encara més difícil.
Sol·licitant d’asil, migrant i refugiat
Encara que normalment es parli de persones refugiades de forma general, no totes les persones que migren són refugiades.
Un migrant és una persona que abandona el seu país per anar a un altre. Pot ser de forma voluntària o es pot veure forçat a això per una situació de violència.
Un refugiat és una persona que abandona el seu país perquè quedar-s’hi suposa un perill per la seva vida. Poden demanar protecció a un altre, però el tràmit acostuma a ser llarg i complicat.
Durant el temps que passa entre que comença els tràmits per convertir-se en refugiada i fins al dia que sap si la seva sol·licitud ha sigut acceptada o no, la persona és sol·licitant o demandant d’asil.
Un cop una persona és legalment reconeguda com a refugiada, el seu país d’acollida està obligat a donar-li accés a una educació, una feina, un habitatge i als serveis sanitaris, a més de la documentació necessària per legalitzar la seva situació. No obstant això, cada vegada més països apliquen mesures per dificultar l’arribada de migrants.
En esta época de vacaciones, 70 millones de refugiados y migrantes están lejos de lo que solían llamar su hogar y a menudo están separados de sus familias.
Démosles la bienvenida con los brazos abiertos y aseguremos su #DerechoalaEducación. 🤲 pic.twitter.com/pqf72dhRQq
— UNESCO en español 🏛️#Educación #Ciencia #Cultura (@UNESCO_es) December 25, 2019
No totes les persones que corren perill a casa abandonen el seu país. La gran majoria opta per traslladar-se a una altra regió més segura, ja sigui perquè la violència no s’ha estès cap a aquella zona, perquè no tenen recursos o perquè no se’ls permet creuar les fronteres. Aquestes persones es coneixen com a desplaçats interns.
El coronavirus, una amenaça pels camps de refuigats
Les condicions de vida als camps de refugiats són molt difícils. Allà viuen moltes persones i molt juntes, de manera que no es pot mantenir la distància de seguretat. El camp de refugiats de Moria (Grècia), per exemple, té espai per a 3.000 persones. No obstant això, hi viuen prop de 20.000.
De vegades també és complicat tenir accés a aigua potable i no hi ha les mesures higièniques necessàries per protegir-se de virus. Les males condicions de vida i la falta d’assistència sanitària provoquen que la salut dels migrants que hi viuen es vegi afectada i els converteixi en persones de risc davant la Covid-19.
El #coronavirus no discrimina.
Nuestra respuesta, tampoco. ❤️💪 pic.twitter.com/0cLckD2GC7— ACNUR España (@ACNURspain) June 10, 2020
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
