Les dones es veuen sotmeses a situacions de violència i persecució durant els processos migratoris i quan arriben al país d’acollida
Les dones representen la meitat dels 19,6 milions de refugiats d’arreu del món, segons dades d’ONU Dones actualitzats el 2016.
Les dones i nenes migrants s’enfronten a situacions de risc i pateixen formes específiques de violència tant als països d’origen i durant les rutes migratòries com un cop arribades als països de destinació.
El camp de refugiats de Mória, situat a l’illa grega de Lesbos, és el més gran d’Europa. El camp no ha deixat de créixer des que va començar a acollir refugiats el 2016: va ser ideat per acollir 3.000 persones però avui n’acull gairebé 20.000.
La majoria de famílies malviuen als afores del camp, amuntegades i en barraques autoconstruïdes als marges. “Hi ha escombraries per tot el camp, amb prou feines hi ha electricitat i l’aigua hi és escassa”, afirma Anna Surinyach, fotoperiodista i editora gràfica de la Revista 5W.
Surinyach ha viatjat per tot el món per documentar els moviments migratoris a diferents zones del planeta, del Sudan del Sud a Síria passant per la República Centreafricana, entre altres llocs.
“La situació a Mória és de les pitjors que he vist: tant per les condicions de vida com per la desesperació de la gent”, confessa. L’última vegada que va anar a Lesbos va ser el passat mes de gener, quan van començar les protestes de refugiats per denunciar les dures condicions de vida al camp.
Refugiades per motius de gènere
De la mateixa manera que hi ha refugiats per motius de gènere, una dona pot ser refugiada pel sol fet de ser dona.
Moltes dones fugen del seu país i sol·liciten asil per protegir-se de la violència de gènere, el matrimoni forçat, la mutilació genital femenina, l’avortament selectiu, els crims d’honor i el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual.
“Durant els dies que vaig ser a Mória, unes quantes dones van denunciar atacs físics als lavabos i fins i tot intents de violació”, explica Surinyach.
A més a més, les dones solen ser les responsables de la cura i la manutenció tant de la canalla com de les persones grans que els acompanyen durant el projecte migratori. Per això el seu paper és fonamental en el benestar de la comunitat.
Más de la mitad de las personas refugiadas son mujeres y niñas. Luchan cada día por protegerse a sí mismas y a sus familias. ¡Necesitamos más trabajadoras humanitarias para apoyarlas en este camino! pic.twitter.com/h3CKdMORTK
— Comité español de ACNUR (@eACNUR) March 18, 2019
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
