Dimissió i eleccions a Itàlia

El primer ministre italià, Mario Draghi, presenta la seva dimissió davant la crisi política i el país celebrarà eleccions a la tardor

Els últims dies han estat molt moguts a la política italiana. El primer ministre d’Itàlia, Mario Draghi, ha presentat la seva dimissió per la falta de suport dels partits polítics al parlament. Com a conseqüència, el president de la República Italiana, Sergio Mattarella, ha convocat eleccions al mes d'octubre.

La inestabilitat política a Itàlia s'arrossega des de fa mesos. D'una banda, va ser el primer país d'Europa on van començar a produir-se brots massius de covid i el govern es va veure obligat a implantar restriccions molt severes per combatre el virus.

De l’altra, diverses formacions volen liderar el país però cap té una majoria prou gran per governar amb comoditat. Així, els polítics es veuen obligats a pactar amb partits d'ideologies molt diferents per aprovar les lleis… però no sempre aconsegueixen arribar a un acord.

Un dels exemples més evidents són els fons de recuperació de la pandèmia: la Unió Europea ha assignat a Itàlia 200.000 milions d'euros per recuperar-se de la crisi econòmica provocada per la covid-19. No obstant això, aquests diners encara no s'han atorgat perquè els partits no s'han posat d'acord sobre com invertir-los.

Aquesta situació ha portat al govern italià a una situació d'estancament, sense poder aprovar lleis des de fa mesos per falta de consens. I és el motiu pel qual Draghi ha renunciat al seu càrrec.

La convocatòria d'eleccions a la tardor obre la porta a la carrera electoral. D'una banda hi ha el Moviment 5 Estrelles, partit populista d'esquerres que el 2018 va ser el principal partit d'Itàlia, però que ara està dividit i ha perdut molta força. De l'altra, Forza Italia, el partit de l'ex primer ministre Silvio Berlusconi, que aspira a recuperar el poder per al centredreta.

Finalment, la caiguda del govern podria donar ales als partits d'extrema dreta, com Fratelli d’Italia o la Liga de Matteo Salvini, que intentaran aprofitar el descontentament i el malestar de la població per promoure unes polítiques contràries a la immigració, a la Unió Europea i als drets de les dones.

Mario Draghi: de banquer a polític

Mario Draghi va néixer a Roma el 1947, en una família rica (el seu pare era banquer). Es va formar com a economista a les millors universitats d'Itàlia i els Estats Units. Entre el 1985 i el 1990 va ser director executiu del Banc Mundial, organisme que ofereix préstecs als països en desenvolupament per acabar amb la pobresa.

Entre el 1991 i el 2001 va dirigir el Tresor Italià, des d'on va promoure la privatització de diverses empreses i serveis públics a Itàlia, i el 2002 va començar a treballar a Goldman Sachs, un important banc d'inversions als Estats Units. Aquest càrrec li va valer moltes crítiques, encara avui, perquè va ser una de les empreses que van propiciar la crisi econòmica global del 2008.

El 2006 va ser nomenat governador del Banc d'Itàlia i, el 2011, president del Banc Central Europeu. Des d'aquesta institució va impulsar diverses mesures que van aconseguir salvar l'euro de la crisi econòmica; ara bé, també va promoure unes polítiques d'austeritat que van perjudicar greument els països de la Unió Europea amb economies més febles, com Grècia, Portugal o Espanya.

Als 74 anys, Mario Draghi acumula una llarga trajectòria a les institucions internacionals. Per aquest motiu, al febrer del 2021, el president Mattarella li va oferir el càrrec de primer ministre després de diversos governs fallits.

Aleshores, tothom considerava que Draghi era l'única persona capaç de fer front al repte de posar d'acord totes les forces polítiques italianes i aprovar les reformes necessàries per a aconseguir els fons de recuperació europeus.

Malgrat això, ni Draghi ni Mattarella comptaven amb l'ambició dels partits italians, tant de dretes com d'esquerres, que han aprofitat la crisi política i econòmica amb l’objectiu d’aconseguir millors resultats a les properes eleccions.

Itàlia al món

Durant segles, Itàlia ha marcat la història del continent europeu: des de la grandesa de l'Imperi Romà fins a la llum i el coneixement del Renaixement, passant també per l'època més fosca del feixisme durant la dictadura de Benito Mussolini.

Malgrat que va ser un dels països que van perdre la Segona Guerra Mundial (1939-1945), Itàlia va recuperar la seva economia i va impulsar el teixit industrial fins a convertir-se en una potència mundial.

Per això és membre del G7, un fòrum que reuneix els set països més importants del món a nivell polític, econòmic i militar. I, per aquest motiu també, l'actual crisi italiana preocupa tant els estats de la Unió Europea com a altres països de la comunitat internacional.

En l'actualitat, Itàlia ha de fer front a diversos desafiaments polítics i econòmics. Encara arrossega les conseqüències de la pandèmia a nivell econòmic i social. A això s’hi afegeixen els efectes de la guerra a Ucraïna, que ha fet augmentar els preus de molts productes bàsics de manera generalitzada.

Aquest conflicte ha provocat també una greu crisi del gas a Europa, ja que Rússia era el principal proveïdor de gas al continent i ara està limitat per les sancions. Els països de la Unió Europea no saben com mantindran el subministrament a finals d'any, quan arribi el fred.

Per aquest motiu, les últimes setmanes, el govern italià ha mantingut diversos contactes amb Algèria, important productor de gas que fins ara subministrava a Espanya però que hi ha trencat relacions diplomàtiques pel conflicte al Sàhara Occidental.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!