Les relacions desiguals afavoreixen els casos d’abús i violència entre homes i dones
Per Jordi Cerarols
Al voltant d’un 35% de les dones de tot el món han patit violència física i/o sexual en algun moment de la seva vida, segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Les Nacions Unides defineixen la violència de gènere com “tot acte d’agressió dirigit a qualsevol persona sobre la base del seu sexe o gènere” i té en compte els seus efectes a nivell físic, sexual o psicològic.
A més, no només les agressions es consideren violència de gènere, sinó també “les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la vida privada”.
https://www.instagram.com/p/Bb8Ysm-g2UG/?utm_source=ig_embed
El masclisme, definit com la idea que l’home és superior a la dona per naturalesa, es manifesta en múltiples relacions socials.
Per això és comú utilitzar els termes violència contra la dona o violència masclista per parlar de violència de gènere, ja que en la majoria dels casos l’home és l’agressor i la dona, la víctima.
Violència de gènere o violència domèstica?
Encara que sovint s’utilitzen com a sinònims, la violència de gènere i la violència domèstica no són el mateix.
La majoria de les vegades, la violència de gènere es produeix contra la dona, tant dins com fora de casa. Mentre que la violència domèstica es dóna a la llar i la pot patir qualsevol dels membres de la família.
Segons dades de l’OMS, un 38% dels assassinats de dones són comesos per la parella de la víctima. No obstant això, la majoria de les dones ha experimentat alguna situació de discriminació i desigualtat tant dins com fora de les relacions de parella.
La violencia feminicida debe conocerse, dimensionarse, referenciarse y atenderse sin excepciones. Exhortamos a respetar el derecho de las mujeres y las niñas de vivir una vida libre de violencia. #NiUnaMenos pic.twitter.com/1CY598gJuM
— ONU Mujeres México (@ONUMujeresMX) May 15, 2018
Molt més que cops
Existeixen diferents formes de violència de gènere, encara que en tots els casos l’agressor busca destruir l’autoestima de la víctima per augmentar el control sobre ella.
D’una banda, la violència física engloba qualsevol acte de força contra el cos de la víctima, amb el risc de produir una lesió física. Per l’altra, la violència psicològica inclou conductes verbals o no verbals que tenen com a objectiu infravalorar, menysprear o causar patiment a la víctima i deteriorar la seva estabilitat emocional.
La violència sexual es dóna en els actes forçats per l’agressor, com les relacions no consentides, els abusos i les agressions sexuals.
La violència econòmica defineix aquelles situacions en les quals l’agressor redueix o priva de recursos a la parella, la qual cosa perjudica el seu benestar físic i psicològic i el dels seus fills. Un pas més enllà es troba la violència patrimonial: el robatori o la destrucció d’objectes, béns i propietats de la víctima.
La violència social es basa en separar a la parella de la seva família i amics, per privar-la de suport i per aïllar-la.
Tot comença per l’educació
Per prevenir la violència de gènere és fonamental educar als nens i les nenes per eliminar els estereotips de gènere i promoure valors com el respecte i la igualtat.
És necessari fomentar l’empatia i desenvolupar una autoestima equilibrada, basada en una relació igualitària entre homes i dones.
Finalment, també és important sensibilitzar a la població sobre la gravetat d’aquest tipus de violència, que en la majoria dels casos queda silenciada: les pròpies víctimes no denuncien el maltractament per por i vergonya a ser jutjades per la societat.
Per aquest motiu, lluitar contra la violència de gènere és cosa de tots.
Informació elaborada en col·laboració amb la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
