Els països europeus no han sabut reaccionar davant l’arribada de centenars de milers de migrants
Des de 2014, prop d’un milió i mig de persones han arribat a les costes d’Europa procedents de països d’Orient Mitjà.
Algunes persones fugen de la pobresa i els conflictes socials, però la gran majoria procedeixen de Síria, un país que es troba sumit en una duríssima guerra civil des de 2011.
Aquests migrants travessen Turquia i el mar Mediterrani en condicions molt dures i plenes de riscos: creuen el mar que separa les costes africanes i asiàtiques de les europees en barques fràgils i pots inflables, o fan el recorregut a peu passant molt fred. Alguns moren pel camí.
Com la majoria d’aquestes persones fugen de la guerra a Síria, es considera justificat que demanin asil internacional i es converteixin en refugiats. Per això, aquesta arribada massiva de desplaçats es denomina ona de refugiats.
Refugiats que al 2015 esperaven per creuar la frontera entre Macedònia i Grècia. (Efe / Valdrin Xhemaj)
La dificultat d’aconseguir asil
La majoria d’aquests migrants han entrat a través d’Itàlia i Grècia, dos països considerats “portes d’Europa” per la seva situació geogràfica.
Quan arriben, els migrants tenen la possibilitat de demanar asil: un estatus que els reconeix com a persones amenaçades als seus països d’origen i, per tant, se’ls reconeix com a refugiats i se’ls atorga el dret a viure a Europa.
L’asil és un tràmit llarg i molts no ho aconsegueixen. Això significa que Itàlia i Grècia han d’acollir a un gran nombre de persones que esperen per saber si poden quedar-se a Europa i que no saben quan se’ls denega l’asil.
Per això han proliferat els camps de refugiats, instal·lacions amb condicions molt precàries on romanen aquestes persones.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
