El país dels Jocs d’Hivern ha crescut molt ràpid en molt poc temps i és una potència tecnològica a nivell mundial
Corea del Sud ocupa la meitat sud de la península de Corea, entre Xina i Japó. És una regió molt muntanyenca, per això la població es concentra a les ciutats, que estan construïdes a les poques planes que hi ha.
A Corea del Sud viuen unes 50 milions de persones. La gran majoria dels sud-coreans (més del 80%) viu en zones urbanes, que tenen una gran densitat de població.
Així, l’àrea metropolitana de Seül, la capital del país, és una de les més poblades del món: allí hi viuen uns 24 milions de persones, la meitat d’habitants del país.
Grandes infraestructuras que mueven a grandes masas de población y modifican el paisaje urbano. Seúl, Corea del Sur. pic.twitter.com/6kbANG3UUW
— Alvaro 알바로 🇰🇷🇺🇦 #СлаваУкраїні (@alvariteus) January 15, 2014
Dos camins molt diferents
Corea del Sud és un país molt jove: no té ni 100 anys d’història. En realitat, Corea del Nord i Corea del Sud formaven un únic país fins a la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
La península de Corea va quedar dividida després de la guerra: el nord, sota la influència comunista de la Unió Soviètica, i el sud, aliat amb el sistema capitalista d’Estats Units. Aquesta situació va desembocar en un altre conflicte: la Guerra de Corea (1950-1953).
El resultat final van ser dos països veïns i enfrontats, amb realitats molt diferents. Mentre a Corea del Nord es va establir un règim comunista, Corea del Sud va seguir un camí totalment diferent, impulsant l’empresa privada per fer créixer el país.
Un experimento sociológico, económico y político: partimos un país (1945) y cada mitad que se gestione con un sistema diferente, a ver qué pasa (2017). De Corea a Corea del Norte (comunista) y Corea del Sur (liberal) pic.twitter.com/RerusMNCUy
— Santiago Navajas (@santiagonavajas) February 2, 2018
La pressió per ser els millors
En poc més de 40 anys, Corea del Sud va passar de ser una regió arrasada per la guerra a ser un dels països més rics i moderns del món.
El país no disposa de grans recursos naturals, així que va apostar pel desenvolupament tecnològic. Fabricants d’automòbils com Kia o Hyundai i empreses del sector electrònic com Samsung, Toshiba o LG són grans companyies sud-coreanes conegudes a nivell internacional.
Corea del Sur y Suecia son los países más innovadores del mundo https://t.co/CsIYVurl5v pic.twitter.com/OTYCTvo7Yc
— Foro Económico Mundial (@wef_es) February 7, 2018
Un altre dels factors que han impulsat aquest progrés és l’anomenat capital intel·lectual.
El govern va decidir apostar fort per l’educació i, a dia d’avui, Corea del Sud ocupa les primeres posicions de l’Informe PISA, un estudi que compara els resultats acadèmics de sistemes educatius a tot el món.
Els estudiants reben una pressió enorme per ser sempre els millors, treure bones notes i aconseguir un futur millor. Els adolescents sud-coreans passen més de la meitat del dia estudiant i la majoria estan disposats a sacrificar el seu temps lliure per estudiar.
No obstant això, aquesta pressió també té les seves conseqüències negatives: molts joves i adults sud-coreans pateixen ansietat, depressió i estrès per haver de mantenir sempre un nivell tan alt.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
