El descontentament de la població russa es va anar acumulant durant anys i tot es va precipitar el 1917
La Revolució Russa celebra aquest any el seu centenari, però les causes que la van provocar i els sentiments que van empènyer la població a rebel·lar-se eren anteriors al 1917. En aquesta cronologia t’expliquem els orígens d’una revolució que va canviar el món al segle XX.
1905: les primeres revoltes
Ja el 1905 es va produir una onada de protestes a Rússia. Les grans desigualtats entre classes socials, el mal funcionament de l’economia i les contínues derrotes de la Guerra contra el Japó van provocar un gran descontentament a la societat russa.
Al gener va tenir lloc el Diumenge Sagnant: els treballadors van organitzar una protesta a Sant Petersburg per demanar millores laborals i els soldats imperials van sufocar la manifestació amb armes provocant milers de morts.
Arran d’aquests fets, es van organitzar nombroses protestes d’obrers i camperols durant mesos i es va convocar una vaga general a tot el país. Per apagar la revolta popular, el tsar Nicolau II va accedir a signar el Manifest d’Octubre, on es concedien certs drets civils com la llibertat d’expressió i es legalitzaven els partits polítics.
1914: Rússia entra a la Primera Guerra Mundial
Els canvis polítics aprovats pel tsar no van suposar un gran canvi per a la vida dels russos: l’aristocràcia continuava sent molt rica i els treballadors i camperols molt pobres. A més, Rússia seguia sent un país endarrerit i l’economia no millorava.
Tot i així, Rússia va declarar la guerra a Alemanya el 1914 i es va embarcar en una guerra que va costar molts diners i moltes vides. Dos milions de soldats russos van morir a la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
Malgrat les protestes i les vagues, el tsar Nicolau II, que continuava tenint l’última paraula en les qüestions d’estat, va negar-se a retirar-se de la guerra.
1917: l’any de la Revolució
Febrer. S’encadenen una sèrie de manifestacions i protestes a la ciutat de Sant Petersburg, que aleshores era la capital russa i acollia el palau reial. La crisi econòmica, les creixents desigualtats socials i les derrotes a la guerra van fer que la gent sortís al carrer per exigir canvis polítics i socials.
Març. Davant la pressió social, el tsar Nicolau II abdica i cedeix tots els seus poders a un govern provisional liderat per Aleksandr Kérenski. Per calmar els ànims, el govern va permetre el retorn de Lenin i altres exiliats a Rússia (persones que havien hagut de fugir del país perquè eren perseguides per les seves idees socialistes).
Octubre. Malgrat l’abdicació del tsar, les protestes no van cessar. Els bolxevics, el corrent més radical del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia (POSDR), assalten el Palau d’Hivern i enderroquen el govern. Per tirar endavant la seva revolució creen la temuda Txekà, un cos de policia política que perseguia i empresonava qualsevol forma d’oposició.
1918-1921: la guerra civil russa
Lenin va traslladar la capital de Sant Petersburg a Moscou. El nou govern bolxevic comptava amb el suport d’una gran part de la població, especialment de les classes treballadores. No obstant, una part dels russos continuava preferint l’anterior sistema polític.
La guerra civil russa va enfrontar l’Exèrcit Roig dels bolxevics contra l’Exèrcit Blanc dels contrarevolucionaris. Per poder fer front a la guerra russa, Lenin es va retirar de la Primera Guerra Mundial i va signar el tractat de pau de Brest-Litovsk amb els alemanys.
El juliol del 1918, la família reial russa va ser assassinada per un dels comitès de la Txekà. Encara avui no se sap segur si van actuar pel seu compte o si seguien ordres del govern bolxevic a Moscou.
1924: Stalin pren el poder
Després de dos anys d’enfrontaments, el bàndol bolxevic va guanyar la guerra i va transformar Rússia en una Unió Soviètica dirigida per soviets, assemblees populars distribuïdes per tot el país. El Partit Comunista es basava en els ideals socialistes: la igualtat de classes i la propietat pública dels mitjans de producció.
Lenin va morir el 1924 i el seu successor, Iósif Stalin, va aplicar un règim totalitari: va eliminar qualsevol tipus d’oposició, va fer deportar i massacrar milions de persones (fins i tot revolucionaris) per mantenir-se al poder fins a la seva mort, el 1953.
No obstant això, la Revolució russa va aconseguir instaurar el primer sistema comunista de la història i va canviar el món durant el segle XX. La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) va arribar a agrupar fins a 15 països i va durar fins a la seva dissolució, el 1991.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
