La lluita contra aquest tipus de violència passa per conscienciar a jugadors, entrenadors i personal tècnic des de la infantesa
Per Eric Calduch Lucena
El Comité Olímpic Internacional (COI) va publicar l’informe La protección de los atletas ante el acoso y el abuso en el deporte, en el qual es recullen testimoni que demostren que, en tots els països i en tots els esports, es produeixen casos d’abús i assetjament.
En aquest document s’identifiquen cinc tipologies d’assetjament: l’abús psicològic, l’abús sexual, l’assetjament sexual, l’abandonament i l’abús físic.
L’objectiu de l’informe és convertir-se en un manual de bones pràctiques amb diferents pautes d’acció per prevenir situacions d’assetjament i abús en l’esport. Uns canvis que afecten tant a l’organització, com a les institucions i el personal, i que passen per fomentar una cultura del respecte que consideri a totes les persones en igualtat.
Un escàndol mundial
Al gener de 2018, les quatre voltes campeona olímpica de gimnasia, Simone Biles, va denunciar per abusos sexuals a Larry Nassar, ex metge de l’equip nord americà. Una denuncia que va arribar en un moment significatiu del moviment #MeToo, una campanya llançada en xarxes socials per denunciar l’assetjament sexual en el món del cinema i la televisió als Estats Units.
Feelings… 💭 #MeToo pic.twitter.com/ICiu0FCa0n
— Simone Biles (@Simone_Biles) January 15, 2018
El cas de Biles, que va ser molt mediàtic, és un clar exemple del procés de invisibilització de l’assetjament sexual en l’esport. En 20 anys, fins a 368 gimnastes van denunciar abusos sexuals per part de Nassar però tots ells van ser acallats per la Federació de gimnasia, que a més va mantenir el metge a l’equip. Finalment, en desembre de 2017, Larry Nassar va ser sentenciat a 60 anys de presó per tenencia de pronografia infantil.
L’assetjament sexual en l’esport català
Els estudis realitzats en diferents països europeus mostren que entre el 20% i el 45% d’esportistes enquestats han patit assetjament sexual. A Catalunya, l’estudi liderat per Montserrat Martín Horcajo i Albert Juncà Pujol, ambdós professors de la Universitat de Vic (UVic), va concloure que entre un 6% i un 8% dels esportistes arriben a patir abusos sexuals severs.
A l’anàlisi s’observa que els comportaments més lleus acaben sent normalitzats i tolerats entre els esportistes: contactes físics com cops al cul o en l’espatlla; comentaris sexistes; o comentaris sobre la vida personal o sexual. Gran part dels esportistes entrevistats, més de 200, admeten haver patit aquests comportaments, i reconeixen que són poc percebuts, visualitzats i denunciats.
Mesures per combatre l’assetjament a l’esport
A Europa, la lluita contra l’assetjament ja ha començat. El projecte Sport Respects Your Rights treballa en sis països europeus mobilitzant centenars d’esportistes per rebre formació sobre aquestes agressions. La formació en clubs i entitats esportives és la base per reflexionar i lluitar contra els abusos sexuals.
#STOP1in5 pic.twitter.com/PSijXbfz7i
— Sport RYR (@SportRespect) May 20, 2015
La conscienciació sobre aquest tipus d’abusos és essencial, així com fer partícip a tota la població de la seva existència: des del propi àmbit esportiu fins a la societat en el seu conjunt. “Si algú no actua adequadament, se li ha de poder explicar a la família”, afirma Juncà.
És per aquest motiu, que el professor considera imprescindible crear i aplicar una normativa que obligui a promoure aquestes pràctiques de prevenció de l’assetjament sexual per a tots els clubs i federacions i disminuir així les agressions.
HACIENDO HISTORIA 👏
La @rfef da un paso gigante en la historia para las mujeres en el deporte.• Crea un área específica de Fútbol Femenino.
• Protocolo de prevención del acoso sexual y Plan de Igualdad.
• Programa Mujer y Deporte.
• Incorpora mujeres en la directiva. pic.twitter.com/RMOdDxnNZI— Mujer Futbol (@mujerfutbolcom) June 11, 2018
Informació elaborada amb la col·laboració de la Universitat de Vic (UVic). La proposta de tema s’emmarca en la convocatòria del Pacto de Estado contra la Violencia de Género 2020 (PEVG).
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
