La difusió de rumors, mentides o continguts poc contrastats o manipulats a través de les xarxes socials és cada cop més habitual
El ràpid desenvolupament d’internet i sobretot de les xarxes socials va suposar una revolució en la manera en què ens comuniquem amb els altres i també en els nostres hàbits de consum d’informació.
Aquest procés de democratització de la xarxa va permetre que qualsevol persona connectada pogués crear contingut i compartir-lo. Ja no només els grans mitjans de comunicació i els periodistes especialitzats són generadors d’opinió i d’informació, sinó que ara aquesta tasca està a l’abast de tothom.
En aquest gran oceà de (des)informació que és la xarxa, hi ha diferents recursos i pàgines que descontextualitzen els fets i resten veracitat a la informació, si no és que menteixen directament amb informació falsejada.
La desinformación siempre estuvo ahí. La diferencia es que hoy tiene más presencia e impacto que nunca. Muchos medios obtienen rédito económico de ella y los usuarios se encuentran expuestos en las redes sociales. https://t.co/qBNv2DxaKC
— El Orden Mundial – EOM (@elOrdenMundial) June 25, 2020
Ocultar per manipular
Els mitjans de comunicació són empreses que tenen una ideologia i visió de món determinada, com cada un de nosaltres. Per això, quan llegim una notícia, depenent de quin mitjà la publiqui hi trobarem un punt de vista o un altre. Ara bé, els periodistes són professionals de la informació que es basen en fets per explicar què està passant.
D’altra banda, la desinformació també es produeix quan s’oculta informació important de manera conscient per presentar uns fets de manera interessada. Per exemple, es pot destacar una informació per sobre d’una altra o aportar dades sense context per despistar els lectors.
De vegades també passa que s’aporten dades reals a les quals s’hi afegeixen altres de falsejades, de manera que s’arriba a conclusions equivocades. Això provoca que la informació es pugui malinterpretar i que els lectors només es quedin amb una part dels fets explicats.
Ola de frío en la costa Este de #EEUU y #Trump aprovecha para reafirmarse en que el cambio climático no existe y justificar la salida del Acuerdo de París: "Nos vendría bien un poco de ese calentamiento global por el que nuestro país, y no otros, iba a pagar billones"
En fin… https://t.co/RQhGW0rnsb
— Bricio Segovia (@briciosegovia) December 29, 2017
El risc de compartir notícies falses
Hi ha alguns portals d’internet que es dediquen a difondre mentides. De vegades, el seu disseny s’assembla al dels mitjans digitals convencionals, de manera que a primera vista poden enganyar la persona que els visita.
Acostumen a utilitzar titulars cridaners per captar l’atenció i difonen informacions falses. A través d’aquestes pàgines es difonen rumors i mentides per enganyar els lectors o per influir en la seva opinió sobre una persona, un producte, un partit polític… Busquen influir en el comportament de les societats.
¿Cómo suenan las #FakeNews? Lo explica @ajplusespanol:
👉🏻 A través de Whatsapp
👉🏻 Mensajes urgentes
👉🏻 Voces anónimas
👉🏻 Presentación con seguridad pero sin pruebas verificables
👉🏻 Petición de compartir contenidos#AJPlusVerifica— Miquel Pellicer (@mik1977) March 13, 2019
Aquest tipus de contingut fals sol apel·lar a la part més emocional de les persones i no al vessant més racional. Per això solen incloure informacions que ens indignen, ens fan enfadar, ens entristeixen… així ens en fan partícips i provoquen que vulguem compartir el missatge.
No, no es un plan de "ayuda alimentaria" por la COVID-19: es #phishing.https://t.co/3z6ZeC4jDp
— Derten Ciberseguridad (@dertenciberseg) June 29, 2020
A banda d’aquests portals, la desinformació també pot tenir forma de cadena de WhatsApp o fotomuntatge compartit a través de les xarxes socials. Són continguts que no expliquen d’on prové la informació i que sovint demanen que es comparteixi per arribar a tantes persones com sigui possible.
És només contingut humorístic?
El contingut humorístic i la sàtira han estat presents des dels inicis del periodisme. Per exemple, a través d’una vinyeta còmica es pot donar informació sobre un fet i, al mateix temps, el dibuixant expressa una opinió utilitzant característiques pròpies d’aquest gènere: l’exageració, hipèrbole, els acudits…
Crónica política en una viñeta
No sé si reir o llorar pic.twitter.com/14LXFE2rC2— Perdona, soy artista 💚 (@gisb_sus) August 30, 2019
No obstant això, hi ha usuaris a la xarxa que comparteixen bromes o notícies inventades pensant que són fets reals. Moltes vegades, aquests continguts tenen una aparença molt similar a la informació tradicional i per això són més difícils d’identificar.
En principi, els autors d’aquests continguts humorístics no pretenen enganyar ni manipular, però els internautes poden malinterpretar la informació. Així és com algunes d’aquestes bromes acaben convertint-se en ‘fake news’ sense voler-ho.
‘Deepfakes’, cada cop més utilitzats
Els ‘deepfakes‘ es podrien traduir com a “mentides profundes” i són muntatges de vídeo amb una estètica hiperrealista. Imiten la realitat d’una manera tan exacta que és gairebé impossible descobrir quina part és falsa.
Són un nou tipus de mentida en format audiovisual. Per crear-les, s’acostuma a utilizar programes que incorporen intel·ligència artificial (IA).
Un exemple és aquest vídeo publicat el 2018 en què aparentment es veu a Barack Obama, expresident dels Estats Units, criticant la gestió política i insultant l’actual president, Donald Trump. En realitat, l’actor nord-americà Jordan Peele es va fer passar pel polític per cridar l’atenció sobre la perillositat d’aquest format.
Aquesta tècnica de falsejat ja s’havia utilitzat altres vegades al cinema, amb pel·lícules A Star Wars Story: Rogue One (2016). No obstant això, la tecnologia per crear aquest tipus d’il·lusions s’ha anat fent més assequible i moltes persones la coneixen a causa de continguts pornogràfics polèmics.
Fomentar el pensament crític
La desinformació es propaga molt més ràpid que les informacions veraces que serveixen per desmentir mentides i rumors.
Les fake news tenen un 70% més de probabilitats de ser compartides i de convertir-se en fenòmens virals que la informació real, segons un estudi del Massachusetts Institute of Technology (MIT) publicat el 2018. A més, segons diversos estudis, la meitat de les notícies que circularan per la xarxa seran falses l’any 2022.
Per aquests motius, fomentar el pensament crític entre la població és un dels principals objectius de l’educació mediàtica. Consumir informació de diversos mitjans i que contingui diferents fonts de qualitat o oficials és una de les recomanacions.
També ho és no compartir missatges que semblen poc fiables o que no estan contrastats. I el més important, utilitzar el sentit comú per evitar difondre mentides.
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
