Què és un virus? De quins tipus n’hi ha? Com es reprodueixen i es transmeten d’un organisme a un altre?
Un virus és un agent infecciós 100 vegades més petit que una cèl·lula, per això només pot observar-se a través del microscopi electrònic. La paraula procedeix del llatí virus, que significa “toxina” o “verí”.
Els virus estan al límit del que es podria considerar un ésser viu, perquè necessiten la cèl·lula d’un altre ésser viu per viure: pot ser la cèl·lula d’un animal, una planta o un bacteri (els bacteris són organismes unicel·lulars).
Una vegada dins de l’organisme que serveix d’“hoste”, el virus n’infecta les cèl·lules i es multiplica per sobreviure.
Existeixen milions de tipus de virus, que tenen diferents formes i afecten diferents menes de cèl·lules, per la qual cosa poden produir malalties diverses. Per exemple, el virus de la pòlio afecta el sistema nerviós i la mobilitat, mentre que el coronavirus afecta els pulmons i el sistema respiratori.
Los virus son parásitos intracelulares obligados que para multiplicarse necesitan infectar a una célula, una vez que lo logran utilizan la maquinaria de ésta para replicarse. Son los agentes infecciosos más pequeños y pueden llegar a células vegetales, animales o bacterias. pic.twitter.com/1X5L3LcLsx
— Ciencia UNAM (@Ciencia_UNAM) August 31, 2018
Com funciona un virus
L’estructura d’un virus és força senzilla: té un nucli de genoma, que en defineix les característiques i la forma com es multiplica, i un embolcall de proteïnes anomenat “càpside”.
Els virus no tenen citoplasma ni ribosomes (elements necessaris per formar una cèl·lula), i per això no es poden multiplicar per si mateixos i els cal infectar la cèl·lula d’un altre organisme per fer-ho.
Quan el virus infecta una cèl·lula, es multiplica i allibera més agents virals perquè n’infectin més i d’aquesta manera s’estengui pel cos de l’organisme hoste.
🔬 🦠 Imagen de #Coronavirus obtenida de cultivo celular. Esas proyecciones que se observan abajo son nuevas partículas de virus que salen de la célula para infectar nuevamente. (@hkumed) pic.twitter.com/eKVOs8KJPz
— Sebastián Escobar (@Shiquimico) February 7, 2020
Els virus s’encomanen per contacte directe, a través de fluids corporals (sang, saliva, semen) o secrecions (orina, femta). També poden infectar-se les persones que toquin objectes o animals infectats. Per això, en cas d’epidèmia, és important mantenir un grau elevat d’higiene.
La ‘memòria’ de les vacunes
Com que els antibiòtics ataquen la membrana cel·lular dels bacteris, aquests fàrmacs no serveixen per tractar els virus (perquè no tenen la mateixa estructura que un bacteri).
Per combatre els virus ens calen les vacunes, que permeten que el sistema immunitari reconegui el virus com un intrús i el destrueixi.
Les vacunes creen una mena de memòria contra el virus. Així, cada cop que entra al nostre cos, les cèl·lules immunitàries reconeixen les proteïnes que recobreixen el virus i hi actuen en contra.
El problema és que els virus tenen una gran capacitat de mutació: l’embolcall de proteïnes pot canviar i ‘enganyar’ el sistema immunitari, que deixa de reconèixer-lo com un element nociu i no reacciona. Per això els virus tenen tanta resistència.
Las #vacunas ayudan al sistema inmunológico a combatir las infecciones de manera más eficiente, causando una respuesta inmunológica del cuerpo a enfermedades específicas. Si un virus o una bacteria invade el cuerpo en el futuro, el sistema inmunológico ya sabrá cómo combatirlo. pic.twitter.com/FB1yfdStih
— UNICEF Panamá (@unicefpanama) January 14, 2020
Des que es va crear la primera vacuna a la fi del segle XVIII, s’han desenvolupat vacunes per a malalties com la ràbia, la poliomielitis, la febre groga, la tuberculosi o el xarampió.
Virus globals
Hi ha virus que no produeixen cap malaltia i n’hi ha que poden resultar mortals.
Un dels virus més estesos és la influença, responsable de la grip. N’hi ha de diferents tipus, i d’un any per l’altre va mutant: per això, encara que es trobi una vacuna, sempre hi ha grip perquè apareixen noves formes del virus.
La febre groga és provocada per un virus que es transmet per la picada d’un mosquit. Si no es té el tractament adequat, pot resultar mortal. Es tracta d’una malaltia endèmica a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, on costa molt erradicar-la per la falta de recursos econòmics, de sanejament i de campanyes que fomentin els hàbits higiènics i sanitaris.
El virus VIH és un altre dels més coneguts perquè causa la perquè causa la síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida). Des que es va detectar per primer cop el 1980, es calcula que més de 35 milions de persones han mort de sida. Encara no s’ha trobat una vacuna per prevenir-ne el contagi, però sí que existeixen tractaments per evitar que el virus evolucioni fins a la fase més avançada.
Fracasó el mayor test clínico para una vacuna contra el #VIH que se realizaba en #Sudáfrica. #Sida #Salud https://t.co/4fyJMSvkoO
— Agencia ANSA (@AgenciaANSA) February 4, 2020
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.
1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega la UNITAT DIDÀCTICA INFORMATIVA sobre el CORONAVIRUS.
2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: ESPECIAL CORONAVIRUS.
3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES.
