Malgrat l’obertura dels últims anys, el règim comunista segueix limitant la forma de viure de la població
Cuba ha estat un país comunista des del triomf de la revolució al 1959, fa gairebé 60 anys. Això significa que l’estat controla els mitjans de producció (fàbriques i empreses), els mitjans de comunicació i totes les propietats.
El govern també és l’encarregat de garantir que totes les persones tinguin feina, accés a l’educació i a la sanitat, a més de proporcionar suficients aliments i productes de primera necessitat.
No obstant això, ser un país autosuficient no és fàcil. Un dels problemes és que, des de l’inici del règim comunista, Cuba ha patit els efectes d’un bloqueig.
Quan es va fer amb el poder, Fidel Castro va decidir nacionalitzar l’economia i expropiar els negocis i propietats a totes les companyies estrangeres. Com a resposta, Estats Units va prohibir a les seves empreses fer negocis amb empreses cubanes i va convèncer a altres països perquè fessin el mateix.
Canciller de #Cuba #BrunoRguez, en la #CumbreDeLasAméricas: “El bloqueo y la persecución financiera se endurecen, provocan privaciones a nuestro pueblo y violan los derechos humanos, pero crece también el aislamiento del gobierno estadounidense en todo el mundo” #NoMásBloqueo pic.twitter.com/jYuUNFLeKk
— Elio E. Rodríguez Perdomo (@ElioRguezP) April 14, 2018
Malgrat les crítiques de les autoritats cubanes, el bloqueig s’ha mantingut durant dècades, ha afeblit l’economia i ha afectat a la població, que és qui més ha patit l’escassetat d’aliments i materials.
Els camps i terrenys de Cuba són molt fèrtils per a alguns cultius, com el tabac o la canya de sucre, però no serveixen per a uns altres. Quan la collita no és bona, el menjar és escàs i una part important es reserva per alimentar als turistes a hotels i resorts.
D’altra banda, el govern cubà també s’ha trobat amb obstacles per produir i fabricar objectes, aparells o vehicles.
El país no disposa de matèries primeres per fabricar, no té mines de metall ni grans boscos, però tampoc té diners per importar els materials d’altres països. Per això encara circulen molts cotxes clàssic dels anys 40 i 50, anteriors a la Revolució i el bloqueig.
Buen día amig@s. #Cuba y sus almendrones… La isla donde se combian lo moderno y vintage. Se anima a visitarnos. #FelizJueves pic.twitter.com/RO2o9nwiwD
— Radio Rebelde – Cuba (@radiorebeldecu) February 15, 2018
Els cubans que treballen en fàbriques i negocis estatals tenen salaris molt baixos que es complementen amb primes de menjar i productes bàsics. Però no sempre n’hi ha per a tots.
Les persones que volen muntar el seu propi negoci i guanyar diners pel seu compte necessiten el permís de les autoritats, la qual cosa requereix molts tràmits, temps i paperassa (i sovint propines perquè els funcionaris agilitin el procés). Quan per fi ho aconsegueixen, han de pagar una part d’impostos considerable.
Durant molts anys, milers de cubans van emigrar en pastera a Estats Units buscant una vida millor: són els anomenats balseros. Però les autoritats de tots dos països han reforçat la vigilància per impedir l’arribada de més immigrants cubans a les costes de Florida.
Una gran part de la població cubana recolza al govern i viu amb resignació aquesta situació. Subsisteixen com poden i eviten criticar al règim comunista per no tenir problemes.
Molts cubans, sobretot els més joves, han viscut sempre en un país governat pels Castro i tenen opinions molt diferents sobre el futur: alguns creuen que un nou president podria canviar les coses, mentre que uns altres opinen que tot seguirà igual.
No obstant això, amb l’arribada d’internet i les xarxes socials, els cubans cada vegada tenen més contacte amb el món exterior. Saben que existeix una altra manera de viure, una altra manera de governar que potser milloraria la seva qualitat de vida.
El Partit Comunista de Cuba, que governa el país des de fa 60 anys, sap que ha d’adaptar-se a aquesta nova realitat si vol mantenir el suport de la població.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
