Diversos estudis relacionen la vacuna contra la covid amb una regla més abundant i un augment dels dolors menstruals
Quan van començar a administrar-se les primeres vacunes contra el virus de la covid-19, moltes dones van fer servir les xarxes socials per explicar la seva experiència: moltes havien experimentat alteracions del cicle menstrual després d’haver rebut una dosi de la vacuna.
Fins fa poc, això només formava part del testimoni personal d’algunes dones, perquè no hi havia evidència científica que confirmés aquesta informació. No obstant això, dues investigadores de la Universitat d’Illinois (Estats Units), Kathryn Clancy i Katharine Lee, van posar en marxa un estudi observacional per veure si realment hi havia una relació entre la vacunació i els efectes en la menstruació.
L’objectiu era resoldre els dubtes sobre aquest fenomen del qual es parlava obertament a les xarxes socials i que elles mateixes havien patit després de vacunar-se. Ara, més d’un any després de començar la recerca, l’estudi s’ha publicat a la revista científica Science Advances i s’ha difòs en altres portals divulgatius com el Science Media Center.
Entre els mesos d’abril i octubre del 2021, més de 39.000 dones van respondre l’enquesta i el 42% van assegurar que havien patit un augment inusual del flux menstrual després de rebre una de les dosis contra el coronavirus.
La recerca també ha trobat altres alteracions menstruals vinculades a la vacunació. Per exemple, algunes dones enquestades van assegurar que havien patit sagnat espontani després de vacunar-se fins i tot sense tenir la regla. Entre aquestes persones hi havia dones amb la menopausa o prenent anticonceptius, i també persones no menstruants en tractament hormonal, com les persones transgènere.
Les dades obtingudes assenyalen que les alteracions del cicle menstrual van ser temporals i que hi ha diversos factors que van influir-hi de manera significativa, com l’edat, els efectes secundaris associats a la vacuna (febre o fatiga), l’historial d’embarassos i parts, o l’etnicitat.
L’etnicitat fa referència al fet que algunes dones que comparteixen característiques racials, lingüístiques i culturals van tenir més probabilitat de patir aquestes alteracions del cicle menstrual que altres dones. En aquest cas, els estudis mostren que les dones hispanes i llatines van tenir més risc de patir hemorràgies espontànies.
Canvis en els símptomes menstruals
L’estudi de Clancy i Lee ha anat sumant participants i avui dia compta amb el testimoni de més de 165.000 persones que aporten dades objectives sobre un fenomen inicialment silenciat per la societat.
L’evidència científica d’aquesta recerca se suma a la publicació d’altres estudis similars, que aporten més informació sobre els efectes de les vacunes en la menstruació. Entre aquests, destaquen els estudis realitzats a països amb altes taxes de vacunació, com és el cas d’Espanya.
Un estudi de la Universitat de Granada ha revelat que el 78% de les participants van reconèixer canvis en els símptomes premenstruals i menstruals després de la vacuna. Més de 14.000 dones van participar en aquest projecte EVA, el primer estudi en població espanyola sobre aquest tema.
Les alteracions en símptomes premenstruals més habituals van ser un augment del cansament (43%), distensió abdominal (37%), irritabilitat (29%), tristor (28%) i mal de cap (28%). Els canvis en símptomes menstruals van ser un sagnat més abundant (43%), dolor (41%), retard en la menstruació (38%) i menys dies de sagnat (34,5%).
Un altre dels estudis l’ha fet la Universitat d’Extremadura. En aquest cas, les dades obtingudes assenyalen que de les més de 17.500 dones que van respondre l’enquesta, la meitat (entre el 45 i el 50%) va patir alteracions del cicle menstrual com a conseqüència de passar el covid o de vacunar-se.
Perspectiva de gènere en la medicina
Els assajos clínics que es van fer per desenvolupar les vacunes contra la covid no van tenir en compte els possibles canvis premenstruals i menstruals de les persones menstruants. És a dir, no s’esperava que la vacuna pogués produir algun efecte secundari en la regla.
Això demostra un cop més que la salut femenina continua estant en un segon pla i, que, molt sovint, les recerques i estudis mèdics deixen de banda la realitat que viuen milions de dones en el món (la meitat de la població mundial, de fet).
La medicina, com altres ciències, està basada en una visió androcèntrica del món, és a dir, una visió que situa l’home al centre de tot. Com a conseqüència, molts estudis mèdics no compten amb una perspectiva de gènere que diferenciï entre la salut de dones i homes i tingui en compte les seves particularitats.
Això fa que hi hagi un gran desconeixement sobre aspectes vitals de la salut femenina, fet que pot derivar en una atenció mèdica insuficient cap a les dones. És el que ha passat en el cas de la menstruació després de vacunar-se contra la covid, però també en altres patologies com l’endometriosi, una malaltia que afecta l’úter i que pateixen una de cada deu dones, però sobre la qual amb prou feines s’ha fet recerca.
Si bé les alteracions en el cicle menstrual després de la vacuna han demostrat ser temporals i no perilloses, les dones tenen dret a conèixer els efectes secundaris als quals s’enfronten. Cal informar-les de la possibilitat de patir aquestes alteracions igual que s’informa d’altres efectes, com la febre o el mal al braç.
