Recopilem alguns dels títols més importants de la literatura universal que tots hauríem de llegir almenys una vegada a la vida
Actualment, existeixen tantes obres literàries publicades que molts lectors tenen dificultats per triar quin llibre volen llegir. En aquests casos, sempre podem optar per un clàssic. Però, què és un clàssic literari?
Avui dia no existeix un consens general sobre quines característiques ha de tenir un llibre per ser considerat un clàssic de la literatura. Tanmateix, sí que hi ha certes qualitats que aquestes obres tenen en comú.
Per exemple, un clàssic és un llibre que sobreviu al pas del temps: poden haver estat publicats fa centenars d’anys, però continuen tenint rellevància en l’actualitat. Això acostuma a passar perquè aquestes obres tracten temes universals com l’amor, la mort, el pas del temps, els conflictes…
Però, a més, en els clàssics també és molt important la qualitat literària. Aquestes obres solen ser admirades per estar molt ben escrites, amb històries i personatges minuciosament desenvolupats. En aquest sentit, el paper dels escriptors i les escriptores és fonamental.
A continuació, recopilem alguns dels clàssics literaris més reconeguts de la literatura universal.
El rol de les dones a la societat
Al llarg de la història de la literatura, multitud de llibres han reflexionat sobre el paper de la dona a la societat. És el cas de Mujercitas (1868), una obra de Louisa May Alcott que narra la història de quatre germanes joves. Ambientat en la Guerra de Secessió nord-americana, el llibre explica com és la relació de les germanes mentre creixen.
L’obra al·lega a la importància que les dones tinguin les mateixes oportunitats que els homes. Tracta temes com la independència de les dones o el valor de qualitats com l’esforç personal o la solidaritat.
Un altre clàssic que també tracta aquests temes és Madame Bovary (1857), de Gustave Flaubert. El llibre explica la història de la jove Emma en una societat on no té ni veu ni vot. L’obra reflexa com les dones de l’època tenien un poder limitat per viure de manera independent.
Una realitat distòpica
La literatura no només serveix per reflectir com funciona una societat en un moment determinat, sinó que també pot utilitzar-se per crear nous mons. És el cas de les obres distòpiques, que representen una societat fictícia en un futur poc prometedor. Entre elles destaca 1984 (1949), un dels clàssics de George Orwell.
A 1984 coneixem una societat que està totalment controlada per una força superior: el Gran Germà. Per controlar a tota la humanitat, es manipula la informació, es practica una vigilància massiva i s’exerceix una repressió política i social. Avui dia molts analistes creuen que existeixen paral·lelismes entre aquest món fictici i la nostra realitat actual.
L’ésser humà pot crear vida?
Un altre dels grans clàssics de la literatura és Frankenstein o el moderno Prometeo (1818), de Mary Shelley. La novel·la narra la història de Víctor Frankenstein, un estudiant de medicina que crea un cos a partir de la unió de diferents parts de cadàvers disseccionats. L’obra reflexiona sobre la creació de la vida, la relació de la humanitat amb Déu i els límits del desenvolupament científic.
Frankenstein incorpora multitud d’elements de la novel·la gòtica i el moviment romàntic del segle XVIII. Per a alguns autors, es tracta de la primera història de ciència-ficció de la literatura.
Llums i ombres de la humanitat
Un altre dels grans temes de la literatura universal és el comportament humà. Quines són les inseguretats de l’ésser humà? Quins dilemes morals poden presentar-se al llarg de la seva vida? Com es relaciona amb el sentiment de culpabilitat?
En aquest àmbit destaca Crimen y Castigo (1866), un clàssic de caràcter psicològic escrit per l’autor rus Fiódor Dostoievski. La novel·la narra la vida de Rodión Raskólnikov, un estudiant rus que es veu obligat a suspendre els seus estudis per la pobresa en la qual es troba la seva família.
A través d’una anàlisi psicològica, Dostoievski fa un viatge introspectiu del comportament humà. L’obra tracta temes com la injustícia social, la dificultat de decidir entre fer el bé o el mal, la culpa, el càstig o la bogeria, entre molts altres.
Altres clàssics de la literatura universal que et poden interessar:
- Las mil y una noches (segle XVIII)
- Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes (1605)
- Orgullo y prejuicio, de Jane Austen (1813)
- Los tres mosqueteros, d’Alexandre Dumas (1844)
- Cumbres borrascosas, d’Emily Brontë (1847)
- Jane Eyre, de Charlotte Brontë (1847)
- Moby Dick, d’Herman Melville (1851)
- Grandes esperanzas, de Charles Dickens (1861)
- Guerra y paz, de Liev Tolstói (1865-1869)
- Ana Karenina, de Liev Tolstói (1877)
- El retrato de Dorian Gray, d’Oscar Wilde (1890)
- La señora Dalloway, de Virgina Woolf (1925)
- El gran Gatsby, de Francis Scott Fitzgerald (1925)
