Analitzem l’impacte que aquesta nova tecnologia pot tenir en els mitjans de comunicació i la publicació de notícies
Per Judith Vives
L’arribada de ChatGPT ha generat moltes expectatives, però també molts dubtes, al món dels mitjans de comunicació i el periodisme. Aquesta tecnologia d’intel·ligència artificial (IA) pot ser una eina molt útil per als periodistes, però també planteja grans desafiaments i pors sobre com pot impactar en el sector.
Deixaran de ser necessaris els periodistes? Una IA podrà redactar notícies sense necessitat d’editar-les? Aquesta és una de les grans qüestions sobre la taula, però encara és massa aviat per pronosticar l’impacte de la intel·ligència artificial en el periodisme. Així ho afirma Susana Pérez Soler, professora de periodisme de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals – FCRI Blanquerna, que assenyala que la intel·ligència artificial ja està present en molts aspectes del periodisme i els mitjans de comunicació.
La intel·ligència artificial als mitjans
Des de fa temps, els mitjans compten amb eines basades en la IA per dur a terme tasques molt específiques. Habitualment s’utilitza en l’automatització de notícies basades en dades, com esport, mercats de valors i política. També s’utilitza per automatitzar tasques repetitives com la publicació de contingut a les xarxes socials i la generació de titulars i resums de notícies. A més, la IA resulta útil per transcriure i traduir textos.
Alguns mitjans estan utilitzant assistents digitals impulsats per IA per proporcionar respostes ràpides a les preguntes dels usuaris. També s’utilitza en alguns llocs web de notícies per personalitzar el contingut basat en els interessos dels lectors o per adaptar els textos a diferents perfils de lectors.
No obstant, la irrupció de ChatGPT al novembre del 2022 ha suposat tota una revolució: “ChatGPT és un punt d’inflexió en la intel·ligència artificial“, assegura Pérez Soler. De fet, pocs mesos després del llançament, al març del 2023, nombrosos experts mundials van signar una carta en la qual demanaven aturar temporalment les proves de ChatGPT i altres sistemes d’intel·ligència artificial avançats durant sis mesos, per les preocupacions sobre el seu ràpid desenvolupament.
Respostes semblants a les d’un humà
ChatGPT es basa en l’ús de xarxes neuronals per generar respostes que s’assemblen molt a les que donaria un humà. Això significa que els periodistes i mitjans de comunicació poden utilitzar aquesta eina per generar contingut més ràpid i eficient.
El xat permet generar textos originals en pocs segons, tot i que també cal tenir en compte que la precisió és desigual i els continguts no són del tot fiables. Les respostes poden ser imprecises i no tenir en compte el context o la intenció de l’usuari. Per aquesta raó, és necessari utilitzar ChatGPT amb precaució i contrastar sempre la informació proporcionada.
En aquest sentit, Pérez Soler destaca que la verificació de la informació segueix sent fonamental per garantir un periodisme de qualitat, una tasca que encara no es pot substituir per la intel·ligència artificial. I adverteix del risc que puguin proliferar notícies falses amb l’ús estès del ChatGPT.
Pérez Soler opina que encara és aviat per veure de quina manera es pot integrar el ChatGPT a les redaccions. Per la professora de comunicació, de moment només és interessant a nivell personal, ja que pot servir per fer resums o fins i tot per buscar idees o adequar textos a perfils determinats. No creu que acabi substituint la figura del periodista perquè es tracta d’una tecnologia molt imprecisa, incapaç encara de verificar tota la informació que proporciona.
