Centenars de nenes enverinades a l’Iran

Les noies van començar a mostrar símptomes mentre estaven a classe i han hagut de ser hospitalitzades a diferents ciutats del país

Diversos casos d'enverinament han afectat un miler de nenes a diferents ciutats de l'Iran, moltes de les quals han hagut de rebre assistència mèdica o fins i tot han estat hospitalitzades. Els primers casos es van registrar al novembre, però fins ara el govern iranià no ha posat en marxa una investigació per aclarir els fets.

El primer cas va tenir lloc a Qom, una ciutat amb poc més d'un milió d'habitants al nord del país. Les noies d'una escola van començar a notar una olor estranya i algunes van sentir nàusees, tenien problemes per respirar i estaven marejades. Una vintena van ser traslladades a l'hospital amb símptomes d'haver estat enverinades.

Des de llavors, s'han registrat més de 1.100 casos a tot el país. La setmana passada, desenes de nenes i adolescents van començar a trobar-se malament mentre estaven a classe i van haver de ser ingressades a l'hospital. Les autoritats han fet un recompte dels atacs, però les organitzacions humanitàries creuen que les xifres reals són molt més grans.

Aquests enverinaments tenen un objectiu comú: les escoles i instituts per a noies. Per aquest motiu, molts creuen que es tracta d'un atac d'islamistes radicals contraris a l'educació de les nenes i als drets de les dones en general.

Els atacs coincideixen a més a més amb l'anomenada Revolució del Vel, una sèrie de protestes populars liderades per dones que reclamen més drets i llibertats al país. En aquest sentit, les joves han estat les principals víctimes de la repressió per part de les autoritats i del sector més conservador de la societat.

Altres experts assenyalen que podria ser una malaltia psicogènica de masses, un tipus de trastorn que es propaga entre membres d'un mateix grup social molt cohesionat. En aquesta mena de trastorns no hi ha una causa definida (un virus, un bacteri o un gas tòxic), sinó que les persones afectades comencen a sentir-se malament alhora de manera involuntària. L'ansietat o el pànic els fan sentir un dolor real, encara que els símptomes no ho siguin.

Malgrat això, els pares de les noies, professors i activistes d’organitzacions humanitàries neguen que sigui una qüestió psicogènica i acusen el govern de voler ocultar els enverinaments.

La Revolució del Vel

Mahsa Amini era una jove iraniana de 22 anys que al setembre va ser detinguda a Teheran per la policia de la moral, un cos policial encarregat de vigilar els espais públics i fer complir les normes de moralitat de l'islam: anar amb vel, dur roba ampla, no portar maquillatge…

Amini duia el vel islàmic mal col·locat i, per aquest motiu, va ser arrestada i duta a comissaria. Va morir al cap d'uns dies a l'hospital a causa de les agressions i tortures que havia patit mentre estava detinguda. La notícia va provocar una onada d'indignació entre la població, que va sortir en massa als carrers per protestar contra la repressió del govern.

Durant les protestes, moltes dones van cremar els seus vels com si fossin un símbol de l'opressió. El lema de les mobilitzacions és “Dona, vida, llibertat”, però els manifestants no només reclamen més drets per a les dones sinó per a tota la població en general, que viu sota el control i la censura del règim dels aiatol·làs.

Aquests representants religiosos tenen una visió molt estricta de l'islam, la religió musulmana, i apliquen aquests preceptes a tots els àmbits de la societat: política, cultura, educació, relacions socials… El màxim líder polític i religiós de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, té poder absolut sobre el govern, les forces de seguretat i els tribunals, i ha ordenat reprimir amb violència les protestes.

Més de 500 persones han mort en els enfrontaments amb la policia i prop de 20.000 han estat detingudes, segons un informe publicat per l'ONG iraniana HRANA. Les autoritats han condemnat intel·lectuals, periodistes i activistes, però també cantants, actors i esportistes que han donat suport a les revoltes. Diverses persones han estat condemnades a mort i executades, una pena que el règim utilitza per atemorir la població.

Les últimes hores, Jamenei ha indultat 80.000 presos iranians, incloses les persones detingudes durant les protestes. Aquest gest s'interpreta com un intent de reduir el malestar social i apaivagar les manifestacions.

Ser dona a l'Iran

L'ús del vel és obligatori a l'Iran. No obstant això, els últims anys, algunes iranianes han optat per dur-lo menys ajustat o mig caigut, mostrant part del cabell. Algunes fins i tot s'atrevien a desafiar les autoritats i anar sense vel. Això passa sobretot a les grans ciutats, on hi ha una mentalitat més oberta.

La policia de la moral va ser creada l’any 2005 per controlar aquests petits actes de rebel·lió. La majoria de vegades, les dones reben una advertència o una multa, però també les poden enviar a un centre correccional on se'ls ensenya com poden i han d’anar vestides en públic. En els casos més greus poden anar a la presó.

La Revolució Islàmica del 1979 va suposar un retrocés per la població femenina. El nou règim religiós va imposar els valors més estrictes de l'Alcorà i va retallar els drets de les dones, que de sobte necessitaven el permís del pare o el marit per estudiar, treballar o viatjar.

Ara, les generacions més joves es resisteixen a mantenir aquest model discriminatori: volen més llibertats i poder viure com els joves d'altres països que veuen a internet i les xarxes socials. Els joves iranians han estat els protagonistes de les protestes, però s'enfronten a un govern ultraconservador que no està disposat a cedir en la seva ideologia.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!