Assalt al poder al Brasil

Milers de partidaris de l'expresident Bolsonaro es manifesten contra el nou president, Lula da Silva, i assalten la seu del govern brasiler

Brasil va viure una jornada de gran incertesa política el 8 de gener, quan milers de persones van assaltar la seu del govern a Brasília, la capital del país, i van intentar dur a terme un cop d'estat contra el nou president, Luiz Inácio Lula da Silva.

Lula va guanyar les eleccions de l’octubre a Jair Bolsonaro, exmilitar que durant els últims quatre anys ha governat el Brasil amb unes polítiques conservadores i molt polèmiques. Bolsonaro s'ha fet famós pel seu negacionisme climàtic, la mala gestió de la pandèmia o la proliferació d'armes entre la població.

Malgrat això, el resultat electoral va ser molt ajustat i representava la gran divisió social i ideològica que es viu al país. Els bolsonaristes no van acceptar la victòria de Lula des del principi, i el mateix expresident Bolsonaro no va participar a la cerimònia de presa de possessió, que va tenir lloc a Brasília l'1 de gener.

El diumenge 8 de gener, els partidaris de Bolsonaro van organitzar una manifestació de protesta a la capital brasilera. Molts estaven acampats a Brasília des del novembre, quan van perdre les eleccions, i demanaven la destitució de Lula da Silva.

Quan els manifestants arribar a la zona on es concentren els edificis institucionals, van trencar les barreres de seguretat i van entrar a la força a la seu dels tres poders polítics: el Congrés (poder legislatiu), el Palau de Planalto (poder executiu) i el Tribunal Suprem (poder judicial).

Els assaltants van destrossar mobiliari, finestres i documentació. La majoria duia banderes del Brasil i anaven vestits amb samarretes verdes i grogues: s'han apropiat dels símbols nacionals perquè consideren que representen a la majoria de la població brasilera.

El desplegament policial era insuficient i els agents no van poder fer front a la marea de manifestants. De fet, el mateix president Lula ha criticat la permissivitat i connivència de les forces de seguretat amb els assaltants. Els experts polítics adverteixen que Bolsonaro compta amb un gran suport dins de la policia i l'exèrcit.

Lula, que era de visita oficial a Sao Paulo durant l'assalt, va ordenar la intervenció de les forces militars per frenar els actes vandàlics. De moment hi ha més de 1.200 detinguts, mentre que Bolsonaro ha negat qualsevol implicació o responsabilitat en els fets.

Dos anys de l'assalt al Capitoli

L'atac a les institucions brasileres s’ha produït just quan es compleixen dos anys de l'assalt al Capitoli de Washington. El 6 de gener del 2021, centenars de persones van entrar a la força en aquest edifici, que simbolitza el poder legislatiu als Estats Units.

El context polític i social era molt similar al del Brasil: el president Donald Trump, del Partit Republicà, va perdre les eleccions al novembre del 2020 i es va negar a reconèixer la victòria de Joe Biden, candidat del Partit Demòcrata. La campanya electoral va mostrar una gran polarització entre la societat estatunidenca.

Trump assegurava que s'havia produït un frau electoral i, el 6 de gener, va convocar als seus votants i partidaris davant del Capitoli en un míting titulat “Save America” [Salvem els Estats Units]. En aquell moment, el Congrés estava celebrant una sessió per ratificar el recompte de vots i confirmar la victòria de Biden.

Els republicans més radicals van decidir entrar al Congrés per la força per impedir la sessió legislativa. Es van destruir nombroses instal·lacions, els congressistes van haver d'amagar-se durant hores dels assaltants i cinc persones van morir (dos agents de seguretat i tres manifestants).

La investigació judicial sobre els fets s'ha allargat gairebé dos anys i encara avui continua. Gràcies a les gravacions de seguretat i les xarxes socials, prop de mil persones han estat identificades i arrestades, i més de 500 han estat declarades culpables. El comitè també investiga la responsabilitat de Trump a l'hora d'instigar l'assalt.

En l'actualitat, la presència de la ultradreta continua condicionant la política dels Estats Units. Els membres més conservadors del Partit Republicà han boicotejat durant dies la votació del seu propi candidat com a president de la Cambra de Representants, ja que consideren que no és prou radical en les seves polítiques.

Brasília, una ciutat sorgida del no-res

Brasília és la seu del govern brasiler, on hi ha els principals edificis institucionals. No obstant això, la seva història com a capital del Brasil és molt recent: aquesta ciutat no existia fa cent anys i va començar a construir-se a la dècada de 1950.

Històricament, la capital del Brasil havia estat Rio de Janeiro, a la costa de l'oceà Atlàntic. Aquesta metròpolis va ser la seu de l'Imperi Portuguès a les colònies sud-americanes i, després de la independència del Brasil l’any 1822, es va mantenir també com a capital administrativa del nou país.

Així i tot, els nous governs brasilers volien traslladar la capital a l'interior per diversos motius: per atreure la població cap a aquesta zona i dinamitzar-ne l’economia, però també per desvincular-se del passat colonial que representaven les ciutats de la costa, la majoria de les quals van ser fundades pels portuguesos.

Així va ser com al 1956 van començar les obres de construcció d'una ciutat totalment nova a l'estat de Goiàs. L'arquitecte Lúcio Costa va dissenyar els plans urbanístics i el seu col·lega Oscar Niemeyer, un dels arquitectes avantguardistes més importants del món, va projectar els principals edificis, com el Congrés, el Palau Presidencial o la Catedral Metropolitana.

Brasília va ser dissenyada com una ciutat moderna i futurista, la capital més jove del continent americà. El plànol de la ciutat té la forma d'un avió: al llarg de les ales es distribueixen els edificis ministerials i els conjunts d'habitatges construïts per allotjar-hi els funcionaris públics, mentre que a la cabina s’hi concentraven els edificis governamentals més importants.

La nova capital es va construir en un temps rècord de quatre anys i va ser inaugurada al 1960. Actualment compta amb més de tres milions d'habitants (més de quatre si es compta l'àrea metropolitana) i ha de fer front a greus problemes com la desigualtat social i pobresa, visible als barris de la perifèria que han crescut al marge del somni dels seus creadors.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!