La família de Fritz Grünbaum aconsegueix recuperar diverses obres d'art que el règim nazi li va robar a l'artista jueu després d'enviar-lo a un camp de concentració
Les autoritats de Nova York han anunciat la devolució de set obres d'art robades pel règim nazi a la família de Fritz Grünbaum, destacat artista i còmic jueu que va morir a l'Holocaust. Els quadres van ser lliurats per les institucions que els posseïen, inclòs el Museu d'Art Modern (MoMA) de Nova York.
La decisió és una victòria per als hereus de Grünbaum, que fa anys que reclamen la devolució de les obres saquejades pels nazis. Tot i que han aconseguit recuperar set quadres pintats per Egon Schiele, la família assegura que Grünbaum tenia més de 80 obres d'aquest pintor austríac.
“Remembering their lives defeats Hitler’s plan to erase this brave Jewish man’s name from the book of history.” https://t.co/Tdx2jYoJwv
— The YIVO Institute (@yivoinstitute) October 3, 2023
Fritz Grünbaum va ser un destacat artista jueu que va néixer el 1880 a l'actual República Txeca. Va destacar com a còmic i actor de cabaret a la Viena de principis del segle XX. Durant tota la seva vida, va ser un col·leccionista d'art modern apassionat: va aconseguir més de 400 peces d'artistes com Egon Schiele i Gustav Klimt.
Com a jueu, Grünbaum va ser perseguit pel règim nazi, que finalment el va arrestar i va enviar al camp de concentració de Dachau a Alemanya, on va morir el 1941. Els nazis van confiscar i van robar diverses de les seves obres d'art que, anys després, van anar apareixent a cases de subhastes i museus internacionals.
El cas de Grünbaum no n'és una excepció. Segons algunes estimacions, els nazis van robar al voltant de 650.000 obres d'art entre el 1933 i el 1945. La majoria pertanyien a famílies jueves que van ser arrestades i després assassinades en camps de concentració durant l'Holocaust.
‘Raubkunst’ o espoli nazi
El terme "espoli nazi" (en alemany Raubkunst) fa referència al saqueig i apropiació il·legal de béns culturals, obres d'art i objectes de valor realitzats pel règim nazi durant el Tercer Reich (1933-1945). Les víctimes del robatori van ser principalment jueus, tant a Alemanya com als països ocupats durant la Segona Guerra Mundial.
Moltes d'aquestes obres d'art van passar a ser col·lecció personal d'Adolf Hitler, però d'altres es van vendre al mercat negre. A més, els nazis van destruir deliberadament peces artístiques que consideraven "degenerades" o inacceptables segons els seus estàndards ideològics, cosa que va resultar en la pèrdua irreparable de patrimoni cultural.
Arte expoliado por los nazis almacenado en la iglesia de Ellingen (Baviera) en una imagen tomada en abril de 1945. pic.twitter.com/bCts5rKxL0
— Tess (@Tess33P) April 18, 2021
Per dur a terme aquestes operacions de saqueig, el règim va establir unitats especialitzades i organitzades com el Personal d'Operacions del Reichsleiter Rosenberg (ERR, per les sigles en alemany), que es va centrar en el robatori d'obres d'art i materials culturals.
Després de la derrota d'Alemanya Nazi a la Segona Guerra Mundial (1939-1945), l'espoli nazi va ser classificat com un crim de lesa humanitat. El 1998, es va signar la Declaració de Washington, on els països es van comprometre a identificar i recuperar obres d'art robades pels nazis i tornar-les als seus propietaris legítims o als seus països d'origen.
🇫🇷🖼Francia devuelve un cuadro de #Klimt a una familia judía.
— Almudena Ariza (@almuariza) March 16, 2021
El Gobierno quiere hacer retornar a sus dueños el arte expoliado por los nazis y que acabó en museos franceses. pic.twitter.com/wLguzeLmFD
Tot i aquests esforços, moltes d'aquestes obres encara es consideren perdudes o no han estat recuperades.
Robar i apropiar-se de l'art
El que va passar a l'Alemanya Nazi amb les obres d'art només és un exemple més de com al llarg de la història les grans potències han utilitzat l'espoliació per apropiar-se del patrimoni cultural d'altres regions o civilitzacions.
És el cas de les escultures de marbre del Partenó d'Atenes, que actualment es poden veure al Museu Britànic després que el diplomàtic Lord Elgin les adquirís a principis del segle XIX. El govern grec fa anys que reclama la seva repatriació, argumentant que van ser adquirides de manera il·legal i que han de ser tornades.
Mármoles de Elgin, colección de esculturas griegas antiguas y detalles arquitectónicos en el Museo Británico de Londres, donde se les llama Esculturas del Partenón. Los objetos fueron retirados del Partenón de Atenas y de otros edificios antiguos. #ieda pic.twitter.com/0UWIu3tan0
— LenguasClásicas IEDA (@clasicasIEDA) June 9, 2022
Un altre cas famós és el bust de Nefertiti, una escultura de l'antic Egipte que es pot veure actualment al Neues Museum de Berlín. L'egiptòleg alemany Ludwig Borchardt va descobrir el bust durant unes excavacions el 1912. Es creu que va utilitzar mètodes poc transparents i que podia haver enganyat les autoritats egípcies per emportar-se l'obra.
També és conegut el Diamant Koh-i-Noor, que forma part de les joies de la corona britànica. Al llarg dels anys, l'Índia ha reclamat la devolució del Koh-i-Noor, argumentant que va ser pres il·legalment del seu país d'origen durant el període colonial.
¿De quién es la joya de la corona?
Campaña en India para que Reino Unido devuelva el diamante de la corona.
Se trata de Koh-i-noor, uno de los diamantes más grandes del mundo y está incrustado en la corona de la monarquía británica.
¿Por qué? Aquí traemos la historia./ cc pic.twitter.com/mvMptonNqz
— DW Español (@dw_espanol) September 19, 2022
Els museus argumenten que moltes de les obres d'art a la seva possessió van ser adquirides legalment en el moment en què es van obtenir. A més, sostenen que tenen la capacitat i els recursos per conservar i cuidar adequadament les peces, així com per garantir que estiguin disponibles per al públic en general.
