El país centreuropeu vol tancar totes les seves centrals nuclears per al 2022 i augmentar la seva producció d’energies renovables
El passat 14 de maig, dues torres de refrigeració de la central nuclear de Philippsburg, a Alemanya, van ser enderrocades gràcies a una gran explosió controlada. Les imatges van donar la volta al món a causa de a la seva espectacularitat.
Aquest últim enderrocament no és un cas aïllat. Alemanya fa anys que vol canviar el seu model energètic per tancar les seves centrals nuclears i deixar de produir energia nuclear. Segons el pla, totes les centrals nuclears del país hauran de tancar abans del 31 de desembre del 2022.
A diferència de les energies fòssils, com el carbó o el petroli, la producció d’energia nuclear quasi no emet gasos d’efecte hivernacle. No obstant, sí genera residus radioactius, que han de ser emmagatzemats durant milers d’anys i, si una central nuclear pateix un accident, pot abocar aquests residus a la natura. L’exposició a la radiació pot causar malalties i, fins i tot, la mort.
Moviment antinuclear
A Alemanya ja existia des de la dècada de 1970 un moviment popular en contra de l’energia nuclear que havia organitzat protestes multitudinàries. A causa de la seva influència, al 2002 el govern format pels partits socialdemòcrata i verd va aprovar una llei de desconnexió nuclear. Té com a objectiu tancar tots els redactors nuclears que hi ha a Alemanya per al 2022.
El govern ja havia creat un conjunt de lleis l’any 2000 per facilitar la inversió en energies renovables i aconseguir que l’electricitat del país fos cada vegada més verda. Amb això, volen reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle.
No obstant, a finals de la dècada dels 2000, el govern alemany, liderat per Angela Merkel, va exposar que no hi havia suficients generadors d’energia renovable al país per poder tancar les centrals l’any 2022. Per això, van voler ampliar la vida de les centrals nuclears fins el 2036.
L’accident de Fukushima
Però l’accident de la central nuclear de Fukushima, al Japó, va accelerar el procés. L’11 de març del 2011, un terratrèmol va causar un tsunami, una onada gegant, que va impactar contra la central nuclear de Fukushima. Va provocar l’explosió de diversos reactors nuclears i l’alliberament de contaminació radioactiva.
El terremoto de Japón afectó la Central Nuclear Fukushima I, que se incendió al fallar el sistema de refrigeración de uno sus reactores, alcanzando el nivel cuatro en la escala de accidentes nucleares. Otras centrales nucleares (Tokai, Onagawa) sufrieron daños en sus estructuras. pic.twitter.com/UKAWFGHyTU
— MEMORABLE (@EsMemorable) March 12, 2020
Arran de l’accident es van organitzar protestes massives en contra de les centrals nuclears. Com a conseqüència, el govern alemany va anunciar que les centrals del país tancarien abans que acabi l’any 2022.
Segons l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica, al 2019, a Alemanya només el 12,36% del total de l’electricitat es produeix en centrals nuclears. L’any 2000 era al voltant del 30%.
Alemanya, més verda?
El pla de govern era invertir en energies renovables per substituir l’energia nuclear i facilitar la transició cap a un model energètic més net. Aquest procés es coneix com a Energiewende. Al 2019, el 46% de l’electricitat d’Alemanya procedia d’energies renovables, i es vol arribar al 65% de cara a l’any 2030.
No obstant això, especialment després de l’accident de Fukushima i de tancar de cop algunes de les centrals nuclears de país, Alemanya va començar a utilitzar més carbó i combustibles fòssils per poder fer front a la demanda d’energia que havien deixat de produir les centrals nuclears.
Segons un estudi publicat a finals del 2019 pel National Bureau of Economic Research, una institució dedicada a la investigació econòmica, això podria haver incrementat les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Aquest augment de la pol·lució també hauria provocat un augment del risc de mortalitat.
Alemanya també vol deixar d’utilitzar carbó de cara al 2038. Alguns experts han assenyalat que, per abandonar l’energia nuclear i el carbó a la vegada, es necessitaran mètodes més eficients per produir energia verda.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
