Acabar amb el ‘bullying’ és cosa de tots

L'assetjament escolar afecta nens, nenes i adolescents de tot el món i té conseqüències tant a nivell acadèmic com per la salut

“Totes les formes de violència escolar representen una vulneració del dret dels nens, nenes i adolescents a l'educació i a la salut i el benestar.” És l'inici de l'informe Més enllà dels números (2021), elaborat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), que analitza la situació d'assetjament i violència a centres educatius de tot el món.

A escala mundial, 1 de cada 3 nens i nenes és víctima d'assetjament escolar, segons el mateix informe. Les regions on es registren més casos d'assetjament i agressions físiques són l’Àfrica Subsahariana (48%), Àfrica del Nord (42,7%) i Orient Mitjà (41%).

Els abusos físics són els més freqüents (cops, puntades de peu, empentes). Ara bé, les víctimes de bullying també poden patir assetjament psicològic, més difícil de detectar, i fins i tot ser víctimes d'assetjament sexual, un tipus de violència que afecta sobretot les noies adolescents.

Una altra de les conclusions de l'informe és que els nens tenen més probabilitats de patir assetjament físic, mentre que la majoria de víctimes d'assetjament psicològic són nenes. A més, elles tenen més probabilitat de patir assetjament per la seva aparença física.

D'altra banda, internet i les noves tecnologies han fet aparèixer noves formes d'abús a les xarxes. Les dades globals indiquen que el ciberbullying o ciberassetjament és un problema que no ha parat d’augmentar i que pot adoptar diferents formes: des de missatges d'odi a través de les xarxes socials, fins a la difusió de rumors o l'enviament de fotografies entre estudiants amb l'objectiu de ridiculitzar un altre company o companya.

View this post on Instagram

A post shared by javirroyo (@javirroyo)

L'entorn acadèmic (equip docent i directiu), les relacions amb els companys de classe i el suport de la família són fonamentals per prevenir i combatre l'assetjament escolar. El més important és tenir empatia i ser capaços de posar-nos en el lloc de l'altra persona: tant de la víctima, que està patint, com de l'agressor, per entendre quins motius el fan actuar així i com el perjudiquen.

Causes i conseqüències de l'assetjament escolar

Qualsevol persona pot ser víctima d'assetjament. No obstant això, alguns factors influeixen en les conductes abusives. L'edat, per exemple: a mesura que els nens es fan grans, és menys probable que siguin víctimes d'agressions físiques; en canvi, els estudiants més grans tenen més risc de patir ciberassetjament.

L'origen o nacionalitat, la raça i la pertinença a una minoria o religió també pot convertir-se en motiu de discriminació i abús. Les estadístiques indiquen que els nens, nenes i adolescents que pertanyen a famílies amb menys recursos, així com els menors migrants, tenen més possibilitats de rebre assetjament.

El bullying té conseqüències a nivell educatiu i acadèmic. Els menors víctimes d'assetjament escolar se senten marginats i això té diversos efectes negatius: aïllar-se dels altres, perdre amistats, falta de seguretat i confiança en un mateix… Aquestes seqüeles poden allargar-se més enllà de l'adolescència i condicionar la nostra capacitat de relacionar-nos en la vida adulta.

D'altra banda, l'assetjament també repercuteix en el rendiment escolar de les víctimes: els costa concentrar-se en els estudis i fer els deures, i això afecta els resultats acadèmics i el futur professional. A més, com que veuen l'escola com un entorn hostil, molts comencen a faltar a classe.

En l'àmbit de la salut, l'assetjament escolar s'associa a trastorns com l'ansietat o la depressió, i fins i tot pot promoure conductes de risc com les autolesions o el consum de drogues per evadir-se de la realitat. En els casos més greus, els estudiants poden començar a tenir pensaments suïcides: el suïcidi és la quarta causa de mort entre els joves de 15 a 19 anys, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut.

Com actuar davant l'assetjament?

Les persones que pateixen bullying no saben amb qui parlar, els fa vergonya explicar el que passa o tenen por de les represàlies per part dels assetjadors si expliquen el que està succeint a la seva família o professors.

Per això és important que tot l'entorn escolar, tant els companys de classe com els docents, estiguin alerta davant qualsevol comportament abusiu o violent contra un estudiant. La clau és aturar aquest tipus d'actituds des del principi: no poden ignorar-se ni treure-hi importància, perquè això només farà que els agressors se sentin impunes per continuar actuant de la mateixa manera.

La víctima necessita un espai segur on poder explicar com se sent, amb confiança i sense ser jutjada. Combatre l'abús és un procés llarg i complex: no n'hi ha prou amb fer cara a l’abusador, cal una xarxa de suport que protegeixi la víctima i faci que se senti escoltada.

També l'agressor o agressora ha de tenir l’opció d'explicar per què actua d'aquesta manera: parlar amb ell o ella des d'un punt de vista comprensiu (més que punitiu) pot ser molt més útil per fer-lo reflexionar i canviar la seva actitud.

Per prevenir els casos d'abús a l’escola, és fonamental promoure una cultura de respecte i tolerància als centres, a tots els cursos i en tots els espais: a l'aula, als passadissos, al pati, a les activitats extraescolars…

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!