El Dia de l’Orgull se celebra arreu del món per reivindicar la igualtat, però hi ha països on la festa no es pot fer perquè l’homosexualitat hi és delicte.
Al llarg de la història sempre hi ha hagut persones que s’han sentit atretes per persones del mateix sexe. També els qui, malgrat haver nascut amb cos de noia, se senten nois, i a l’inrevés.
Ningú tria la seva orientació sexual. És a dir, si ens sentim atrets per homes o dones. Tampoc s’escull la identitat de gènere, que fa referència a si ens sentim nois o noies independentment del cos amb què naixem.
No obstant això, les persones homosexuals —que se senten atretes per persones del mateix gènere— o les que la societat considera diferents han estat discriminades i perseguides.
Per aquest motiu, el diumenge 28 de juny se celebra el Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+. És una data per celebrar la diversitat i reivindicar els drets de les persones del col·lectiu.
Muchas formas de amar, un mismo sentimiento: #LoveIsLove #Orgullo2017 pic.twitter.com/bzBuq5Xv8O
— pictoline (@pictoline) June 24, 2017
Què significa LGBTIQ+?
Als anys 80 es va començar a fer servir la paraula LGBT. Està formada per la unió de la primera lletra de ‘lesbianes’ —noies que se senten atretes per noies—, ‘gais’ —nois a qui els agraden altres nois—, ‘bisexuals’ —persones que se senten atretes tant per nois com per noies—, ‘transgènere’ —els qui neixen amb cos de noi però se senten noies, i a l’inrevés— i ‘transsexuals’ —transgènere que s’ha medicat o operat per canviar de sexe—.
Més endavant es van afegir també les sigles ‘I’, d’‘intersexual’ —persones que han nascut amb genitals d’home i dona alhora— i ‘queer’ —per referir-se de manera general a les persones del col·lectiu—. Amb el símbol ‘+’ es busca englobar també aquells que no s’identifiquin amb les categories anteriors però que formen part de la comunitat.
Per representar la comunitat, l’activista i dissenyador Gilbert Baker va dissenyar la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí. Es va utilitzar per primer cop als Estats Units el 1978.
https://www.instagram.com/p/ByyO_Bwh2v6/
50 anys de l’Orgull
El 28 de juny de 1969, la policia va entrar al bar gai Stonewall Inn de Nova York (Estats Units). En aquesta època, les autoritats perseguien els homosexuals i era habitual que la policia fes batudes als bars on es trobaven.
No obstant això, aquell dia els gais i les lesbianes van dir que ja n’hi havia prou i es van enfrontar a la policia. Durant les setmanes següents es van organitzar protestes per demanar la igualtat de drets per a la comunitat LGBTIQ+.
Els disturbis de Stonewall es consideren l’inici del moviment modern per la lluita dels drets del col·lectiu. Divendres farà 50 anys d’aquest fet històric.
28 de Junio de 1969, se produjeron los disturbios de Stonewall, cuando un grupo de homosexuales de este bar decidieron decir basta, y se enfrentaron a la policía. pic.twitter.com/lqszLnxHo5
— Carlitos (@carlosrison) June 22, 2019
Una de les reivindicacions més recolzades des de llavors és la legalització del matrimoni igualitari, que permeti a les persones LGBTIQ + casar-se. El 3 de juliol es compliran 15 anys de l’aprovació de el matrimoni igualitari a Espanya. Va ser el quart país del món en reconèixer aquest dret.
Els drets de la comunitat LGTBIQ+ al món
Cada cop més països promouen lleis per protegir els homosexuals, transsexuals i persones queer. Per exemple, Botswana (Àfrica) va eliminar una llei que castigava les persones homosexuals amb set anys de presó a principis de juny del 2019.
La despenalización de las relaciones homosexuales consentidas en #Botswana debería inspirar a otros países ✊🏳️🌈
“La sentencia transmite el enérgico mensaje de que nadie debe ser acosado, discriminado o criminalizado por su orientación sexual" @MuleyaMhttps://t.co/4hzOz7NyXR
— amnistia . org 🕯 (@amnistia) June 12, 2019
Malgrat això, l’Associació Internacional de Gais, Lesbianes, Trans i Intersex (ILGA) va publicar un estudi el març del 2019 en què assenyalava que ser homosexual encara és delicte en uns 70 països dels 194 que hi ha al món.
A països com l’Iran, Birmània, el Sudan i l’Aràbia Saudita, entre d’altres, poden castigar les relacions sexuals entre persones del mateix sexe fins i tot amb la mort.
No obstant això, països com Espanya, el Canadà, Sud-àfrica o Austràlia, entre d’altres, permeten el matrimoni igualitari, que les parelles homosexuals puguin adoptar, i també el canvi de sexe.
El coronavirus obliga a adaptar les celebracions
El Dia de l’Orgull és una jornada reivindicativa que acostuma a celebrar-se amb concerts, xerrades i desfilades multitudinaris. No obstant això, a causa de la pandèmia causada pel nou coronavirus, moltes ciutats han decidit cancel·lar o posposar les celebracions.
Alguns col·lectius i organitzacions han optat per adaptar la celebració al format virtual. Per exemple, l’Associació Europea d’Organitzadors de l’Orgull (EPOA) ha organitzat la Global Pride 2020. A través de plataformes en línia s’oferiran concerts, xerrades i tallers.
EPOA ha col·laborat amb associacions de tot el món per tirar endavant la iniciativa. D’aquesta manera, les reivindicacions a favor de la igualtat podran arribar a tot el planeta tot i la crisi sanitària.
Pues soy uno de esos voluntarios que desde hace semanas estamos trabajando en el #GlobalPride2020, en mi caso en el equipo #SocialMedia. Esos Zooms con voluntarios de medio mundo son épicos! 🙌🏳️🌈 #GlobalPride https://t.co/1si9p8HYIA
— José Antoral (@antoral) June 15, 2020
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
