L’Olga Ortiz, mestra de l’escola Fedac Salt, és una jugadora de futbol de la UD Cassà. Ella va començar a jugar al futbol als 10 anys i en aquesta entrevista veurem com és la seva vida en el futbol femení.
Has fet un altre esport?
Sí. De fet, abans de fer futbol vaig jugar 4 anys a tenis. I ara mateix compagino el futbol i el pàdel, que fa uns 3 anys que el practico.
Per què vas decidir deixar els altres esports i dedicar-te al futbol?
El tenis m’agradava molt, però el futbol sempre m’havia agradat. Quan era petita em passava l’hora del pati jugant a futbol. A casa, el meu germà, també jugava a futbol a Cassà i ens passàvem les tardes jugant-hi… Així que al final em vaig decidir.
Com van ser els teus inicis en el món del futbol?
Quan vaig començar hi havia molt pocs clubs amb equips femenins, i la gent trobava estrany veure una nena jugant a futbol. Jo vaig començar al Girona FC, perquè era l’equip més proper que hi havia des de Cassà, i anàvem a jugar bastant lluny: Campdevànol, Cabanes, Llers… També recordo que al principi em va costar una mica adaptar-me als entrenaments perquè estava acostumada a practicar un esport individual, i el futbol és un esport col·lectiu, però de seguida em va agradar, i fins ara.
Creus que el futbol masculí, avui en dia, continua sent millor vist que el femení?
Sí, per desgràcia encara hi ha moltes diferències. Des que vaig començar fins ara he viscut molts canvis. Actualment, no està mal vist que una nena jugui a futbol. Hi ha molts més equips femenins i les noies poden arribar a ser professionals fent allò que els hi agrada. Ara bé, s’inverteixen molts més recursos pels equips masculins, i això ha de canviar.
Algun cop t’han fet algun comentari inapropiat per jugar al futbol?
Sí… algun noi que no estava acostumat a veure una noia jugant millor que ell.
Has pensat mai en deixar el futbol per algun comentari que t’hagin fet?
Mai. Malgrat els comentaris que m’han pogut fer, sempre he cregut que una persona ha de fer allò que més li agrada, independentment del que pensi la resta. I a mi jugar a futbol em fa molt feliç, així que fins que pugui hi continuaré jugant.
Quines són les diferències entre el futbol femení i masculí que creus que no haurien d’haver-hi?
Tal com he dit abans, s’inverteixen molts més recursos en els equips masculins. I de la diferència salarial no cal ni parlar-ne, és una bestiesa… Penso que la clau està en apostar pel femení i el masculí de forma igualitària des del futbol base.
Quins països creus que estan més avançats en el creixement del futbol practicat per dones?
Els Estats Units és un dels països on el futbol femení està totalment reconegut i és l’esport majoritari practicat per dones. Tot i això, fa res que han aconseguit la igualtat salarial de les jugadores internacionals. I després també hi ha altres països com Noruega, Dinamarca, Anglaterra… que també han apostat per la igualtat salarial.
Creus que Espanya és un d’ells?
Penso que a Espanya encara li queda molt camí per recórrer. Sí que és veritat que des que vaig començar fins ara han canviat moltes coses, sembla que ara es comença a apostar molt més pel femení, però estem lluny encara de la igualtat.
Creus que el Barça femení és un exemple a seguir amb relació a la gestió del club?
Sí. Penso que el Barça ha fet un pas endavant en referència amb el futbol femení. Han fitxat moltes jugadores provinents d’altres països i en l’àmbit de recursos (equip tècnic, instal·lacions…) ha fet un pas endavant. Un pas que els hi queda lluny a molts equips de la mateixa Lliga Iberdrola.
Article escrit per Fatoumata Bah, Nayara Sánchez i Kali Manneh, de la revista FEDAC Salt, que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED), una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
