Els científics fan servir una xarxa de telescopis per fotografiar per primera vegada el forat negre que es troba al mig de la nostra galàxia
El Telescopi Horitzó dels Esdeveniments (EHT, per les sigles en anglès) ha aconseguit per primera vegada una imatge de Sagitari A*: un forat negre situat a la constel·lació de Sagitari, al bell mig de la Via Làctia. Aquest descobriment és important perquè confirma l’existència d’un forat negre a la nostra galàxia, fet que els científics creien des de feia temps però que encara no havien pogut demostrar.
El Sagitari A* és un forat negre supermassiu que té una massa 4 milions de vegades més gran que el Sol. El diàmetre d’aquest forat negre és de 60 milions de quilòmetres, fet que equival a l'òrbita de Mercuri al voltant del Sol.
A la foto elaborada per l’EHT, es veu una part central fosca: és el forat que absorbeix tot allò que s’hi acosta, inclosa la llum. Al seu voltant s’hi veu un anell de llum generada per gasos supercalents: la gravetat del forat negre accelera el moviment de la matèria que hi ha al voltant, que emet radiació i s'il·lumina.
El forat negre està a 27.000 anys llum de la Terra, per això no representa cap perill. De fet, és molt probable que el nostre planeta hagi desaparegut abans que arribi a ser absorbit per Sagitari A*.
El Telescopi Horitzó de Successos està format per 11 telescopis gegants situats a diferents parts del planeta: a Amèrica del Nord i del Sud, a Europa, al centre de l'oceà Pacífic i a l'Antàrtida. Gràcies a aquestes instal·lacions, podem conèixer millor com funcionen els forats negres i quins efectes produeixen en el seu entorn.
Al 2019, l’EHT va revolucionar el món de la ciència i l'astronomia quan va presentar les primeres imatges d'un forat negre: el Messier 87*, que es troba a la galàxia Messier 87 i és encara més gran que Sagitari A* (té una massa 6.500 milions de vegades superior a la del Sol).
📣ÚLTIMA HORA📣: Fotografiado un #AgujeroNegro por primera vez.
La imagen ha sido posible gracias a combinar la #información recogida por los ocho #telescopios🔭 repartidos por el mundo🌎 del proyecto @ehtelescope.
👉https://t.co/f9BuvEyQFe#ciencia #astronomía #secundaria pic.twitter.com/r6yE8jPeJE
Com fotografiar un forat negre?
La imatge del Telescopi Horitzó dels Esdeveniments no és una fotografia en si mateixa, sinó la interpretació de milers de milions de dades captades per diferents radiotelescopis.
Aquests dispositius capten les ones de ràdio procedents de l'espai i les tradueixen en imatges: per exemple, els gasos supercalents que formen l'anell del forat negre produeixen una sèrie de pertorbacions i ones que arriben fins a la Terra i que s'interpreten per saber què passa a l'univers.
Els membres del projecte EHT fan servir la interferometria, una tècnica d'observació que combina diferents telescopis per crear una imatge molt més definida dels objectes celestes. D'aquesta manera, es coordinen els punts d'observació de diferents telescopis per crear una mena de lent gegant amb un diàmetre similar al de la Terra, fet que permet obtenir informació a milers d'anys llum.
¿Qué es la interferometría?🤔 El avance que hizo posible las observaciones del Event Horizon Telescope del agujero negro de M87. 🌀 #EHTBlackHole pic.twitter.com/D5e265qrOd
Gràcies a aquest sistema, els científics poden estudiar les característiques dels forats negres i aprendre’n: com canvien de mida, quanta matèria absorbeixen i en quant de temps, quant medeix l'anell brillant que tenen al voltant, com canvia la radiació brillant que els envolta… i si aquests fenòmens tenen efectes sobre la nostra galàxia.
Les dades obtingudes de Sagitari A* confirmen les prediccions de la teoria de la relativitat general, desenvolupada per Albert Einstein fa més d'un segle. Basant-se en les lleis de la física, Einstein ja va predir l'existència de forats negres molt abans que s'inventessin els telescopis per observar-los.
Què és un forat negre?
Els forats negres són zones de l'univers on es concentra una quantitat immensa de matèria. Com que hi ha tanta matèria acumulada en un punt concret, la força de la gravetat és molt potent i crea un camp de força que atreu tots els objectes i partícules al voltant: planetes, estrelles, gasos… fins i tot la llum! D'aquí el nom: la gravetat absorbeix les partícules de llum i deixa aquest espai en la foscor.
El camp gravitatori dels forats negres els situa al centre de les galàxies: totes les estrelles, planetes i sistemes solars giren al seu voltant. Els científics han calculat que la Terra i el Sistema Solar triguen uns 240 milions d'anys a fer la volta a Sagitari A*.
L'horitzó dels esdeveniments és la zona que envolta un forat negre: és el límit a partir del qual res pot escapar de la força de la gravetat, ni tan sols la llum.
Dins dels forats negres, les lleis de la física tal com les coneixem deixen d'existir: no sabem com es comporta la matèria, el temps o l'espai. Aquest fenomen es coneix com singularitat: una condició que Einstein ja va descriure a les seves teories i que s'ha retratat en moltes pel·lícules de ciència-ficció com Interstellar (2014) o High Life (2018).
