Els sarcòfags tenen més de 2.000 anys d'antiguitat i han mantingut intactes els cossos i objectes rituals
El govern d'Egipte ha presentat un descobriment arqueològic sorprenent: 250 sarcòfags del Període Tardà dels faraons, entre el 724 i el 343 a.C., que conservaven a l’interior els cossos de les mòmies i amb diverses estatuetes de bronze de divinitats egípcies.
Les mòmies provenen de la necròpoli de Saqqara, al sud-oest d’El Caire, la capital egípcia. Saqqara va ser la necròpoli principal de Memfis, la capital de l'Imperi Antic (entre el 2686 i el 2181 a.C.): allà s'enterraven els faraons, els membres de la reialesa i els nobles de la cort.
Els sarcòfags que s'han descobert ara són posteriors: en lloc de pedra o metall, estan fets de fusta i pintats amb colors per representar les persones enterrades, el seu origen i la seva posició.
L’equip que excava a Egipte la necròpolis de Saqqara des del 2018 ha presentat aquest dilluns la troballa d’un gran conjunt de sarcòfags de fusta i desenes de figures de bronze entre molts altres objecteshttps://t.co/0CfbMtiQCk
— 324.cat (@324cat) May 31, 2022
Els arqueòlegs celebren que la tomba estigués intacta i no hagués patit les agressions de vàndals i lladres. Així han pogut recuperar 150 estatuetes que representen déus de l'antiguitat com Anubis, el déu de la mort; Osiris, déu de l'agricultura, o Hathor, la deessa del cel.
L'equip d'excavació també ha trobat un papir amb textos que podrien pertànyer al Llibre dels Morts, una recopilació de textos funeraris de l'antic Egipte amb encanteris i consells per guiar els morts en el viatge al més enllà. El papir serà restaurat al Museu Egipci del Caire per preservar-lo i estudiar-ne el contingut.
La necròpoli de Saqqara és un dels llocs arqueològics més importants d'Egipte i, segons els experts, encara queden molts tresors per descobrir-hi. Un dels principals objectius és trobar la tomba d’Imhotep, sacerdot, científic i arquitecte de l'antic Egipte que va dissenyar la primera piràmide de la història: una piràmide esglaonada que havia de ser la tomba del faraó Djoser (2.650 a.C.).
Embalsamar per a la vida eterna
Els antics egipcis embalsamaven els morts i els convertien en mòmies. Es tractava d'un ritual religiós: creien en la vida després de la mort, per això els cossos havien d'estar presentables per quan arribessin al més enllà. Així mateix, els més rics es feien enterrar amb tresors, menjar i els seus objectes més preuats per viure amb abundància l'altra vida.
No obstant això, la momificació també respon a motius climatològics. Els cossos enterrats a la sorra del desert perden la humitat amb rapidesa i eviten la descomposició. En canvi, els cossos enterrats en tombes, dins de sarcòfags, són l'hàbitat perfecte per desenvolupar-hi microorganismes, larves i insectes (el procés natural de la descomposició orgànica).
D'aquí que els egipcis desenvolupessin tècniques mil·lenàries per evitar el deteriorament dels cossos. El procés podia durar diverses setmanes i seguia diverses fases: primer es treien els òrgans interns, després el cos es deixava assecar al sol i es cobria amb olis i ungüents per conservar la pell. Finalment es cobria amb benes, que amagaven amulets que donaven sort al més enllà.
Els òrgans s'embalsamaven a part i es guardaven en quatre vasos canopis, uns recipients especials que representaven diferents animals sagrats. El cor solia deixar-se dins del cos, ja que era l'origen de la vida.
Turisme faraònic
Gràcies als tresors arqueològics de l'època antiga, Egipte és una destinació turística de primer nivell. Els faraons van governar a Egipte durant milers d'anys i van deixar un llegat històric incomparable: piràmides i temples imponents, sarcòfags d'or i pedres precioses, mites i llegendes sagrades escrites amb jeroglífics a les parets...
La passió pel turisme faraònic va començar al segle XIX, quan les elits europees es van interessar per les civilitzacions antigues de Grècia, Roma o Egipte. Diversos països es disputaven el control de la regió i això va donar peu al descobriment de grans tresors com la pedra de Rosetta, la clau per desxifrar els jeroglífics, i també l'espoli de peces arqueològiques.
Durant tot el segle XX, Egipte va ser un dels destins preferits per als enamorats de la història. Turistes de tot el món han viatjat fins al Caire per veure les piràmides de Kheops, Kefren i Micerinos, l'esfinx de Gizeh, el temple d'Abu Simbel o les mòmies del Museu Egipci.
Amb l'arribada del nou mil·lenni, la població egípcia va reclamar canvis democràtics i va impulsar la Primavera Àrab al país; no obstant això, la revolta popular va ser reprimida amb duresa. La societat egípcia continua patint una greu crisi de drets humans i el turisme s'ha vist afectat per la inestabilitat política.
Els últims anys, el govern liderat per Abdel Fattah al-Sisi ha impulsat una nova estratègia per promoure el llegat històric d'Egipte i, d'aquesta manera, atreure de nou el turisme. Un exemple d'això és la gran desfilada de faraons que va tenir lloc l'any passat per inaugurar el Museu de la Civilització Egípcia.
