Igualar els sous entre homes i dones o fer que els productes de primera necessitat no costin més de dos o tres euros són alguns dels reptes pendents a la nostra societat
El 8 de març de 1857 va començar tot. Milers de dones treballadores tèxtils van decidir sortir pels carrers de Nova York a manifestar-se sota el lema ‘pa i roses’, i així protestar per les pobres i injustes condicions laborals que tenien. Molts anys després, es continuen fent aquestes protestes, i es fan coincidir amb el 8 de març, el que es coneix com a Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Per desgràcia, encara estem lluitant per viure en una societat igualitària i, tot i que hem fet grans avenços, encara queda molta feina per fer, com ara igualar els sous o fer que productes de primera necessitat no costin més de dos o tres euros. Avui dia, ens trobem que anar a comprar tampons i compreses suposa deixar-te més de 10 euros i creiem que és una injustícia, perquè són articles de primera necessitat i per molt que siguin només per una part de la població, haurien de ser un article de primera necessitat.
Una caixa de tampons de marca blanca costa 2,79 euros i una de marca coneguda pot arribar als 4 euros; una caixa de salvaslips 1,85 euros i de compreses 2 euros. Una dona que faci servir compreses gastarà des d’uns 13 euros a gairebé 59 euros a l’any. Una dona que recorri als tampons d’11,5 a 54 euros l’any. Qui recorri a calces menstruals, de 20 a 53 euros anuals. La copa menstrual és l’opció més sostenible i econòmica.
En molts llocs la pobresa és un fet que condiciona el dia a dia. Per la gent que no pot arribar a final de mes comprar-se compreses o tampons és una gran despesa i això els fa anar més justos. Per això des d’aquí volem defensar que els productes d’higiene personal femenina com les compreses i els tampons haurien de ser productes que tota dona tingués a l’abast sempre que vulgui. Fins i tot haurien de ser gratuïts o costar pocs diners.
Article escrit per l’Helena Moreno, la Marta Mas i l’Ariadna Ferrer, de la revista La Salle Premià Report, que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED), una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
