El projecte Event Horizon ha aconseguit fotografiar el forat negre Messier 87, situat a 54 milions d’anys llum de la Terra
La ciència ha fet un pas més i finalment s’ha pogut fotografiar un forat negre.
Es tracta del Messier 87, un forat negre que té unes 6.500 milions de vegades la massa del Sol i es troba a una distància de 54 milions d’anys llum de la Terra.
La imatge es va presentar durant l’abril del 2019 a sis ciutats diferents alhora: Brussel·les, Santiago de Xile, Washington D.C., Xangai, Tòquio i Taipei. Els científics han descrit el Messier 87 com “un autèntic monstre” per la seva mida i el seu pes.
Quin aspecte té un forat?
Els forats negres són cossos astronòmics molt densos que absorbeixen tot el que hi ha al seu voltant. La gravetat en l’entorn d’aquests cossos és tan gran que absorbeixen fins i tot la llum.
Encara que un forat negre no es pot veure, la imatge presentada avui mostra la seva ombra i l’halo daurat del seu voltant és gas molt calent que cau dins del forat negre.
“Hem transformat un concepte matemàtic en un objecte físic, en una cosa que es pot mesurar i observar”, va destacar en Luciano Rezolla, un dels científics que ha presentat el projecte a Brussel·les.
https://www.facebook.com/343219849200135/videos/419852698835856/
La teoria de la relativitat general publicada el 1915 per Albert Einstein ja predeia l’existència d’aquests cossos i la forma que tindrien, però fins ara no se n’havia pogut observar mai cap.
I si no se n’havia vist mai cap, com és que se sabia que existien els forats negres? Els científics havien detectat anomalies físiques a l’espai, és a dir fenòmens estranys o irregularitats en el moviment de planetes que semblaven provocats pel no-res.
Els mateixos científics van deduir que hi havia d’haver algun element que provoqués aquestes anomalies, encara que no fos visible: eren els forats negres.
Treball en equip
El telescopi que ha capturat la imatge, l’Event Horizon, en realitat és un conjunt de vuit telescopis repartits pels Estats Units, Mèxic, Xile, Espanya i l’Antàrtida. En el projecte hi han participat gairebé 200 científics d’arreu del món.
Se especula 🤞 con que podría ser la primera imagen que veamos de un agujero negro, aunque sería más bien la imagen de su sombra. La ha captado el Event Horizon Telescope (@ehtelescope), un telescopio que coordina la actividad de 8 radiotelescopios diseminados por todo el mundo. pic.twitter.com/ucS299dVy3
— MALDITA CIENCIA (@maldita_ciencia) April 10, 2019
El 2017 es van posar d’acord per observar alhora dos forats negres: un al centre de la Via Làctia anomenat Sagitari A* i un altre de més gran situat a la galàxia M87. Treballant junts, van actuar com una gran antena parabòlica per potenciar els seus resultats.
Van recopilar tanta informació que no va ser possible enviar-la per Internet: van haver de transportar els discs durs d’un lloc a l’altre per poder analitzar les dades durant els últims dos anys.
Computer scientist Katie Bouman and her awesome stack of hard drives for #EHTblackhole image data 😍 — reminds me of Margaret Hamilton and her Apollo Guidance Computer source code. 👩🏽🔬 pic.twitter.com/MgOXiDCAKi
— Flora Graham (@floragraham) April 10, 2019
“La clau ara és descobrir quin impacte pot tenir això en el futur“, va explicar Carlos Moedas, comissari europeu de Ciència i Recerca.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
